Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2007
Descripció:
Descripció de les principals característiques gramaticals i lèxiques d’algunes de les llengües parlades pels immigrants. Anàlisi contrastiva d'aquestes llengües amb el català i el castellà i predicció d’errors en l’aprenentatge d'aquests darrers com a L2.
Crèdits:
4
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Altres Competències

  • Es vol donar una caracterització de set de les llengües parlades per la població immigrada a Catalunya que procuri un coneixement general sobre les seves característiques tipològiques i que estableixi les bases per a l'anàlisi de les interferències que apareixen en l'ús que els seus parlants fan de la llengua catalana.

Continguts

1. 1. LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A LA CATALUNYA ACTUAL

2. 1.1. Xifres sobre immigració a Catalunya

3. 1.2. Identificació de les llengües parlades a Catalunya

4. 1.3. Distribució geogràfica de les llengües dintre del territori català

5. 2. EL XINÈS

6. 2.1. Identificació de la llengua

7. 2.2. Fonologia i fonètica

8. 2.2.1. El to

9. 2.2.2. L’estructura sil·làbica

10. 2.2.3. El sistema fonològic

11. 2.3. Morfologia

12. 2.3.1. El xinès com a llengua monosil·làbica i aïllant

13. 2.3.2. Les parts de l’oració

14. 2.3.2.1. Verbs i adjectius

15. 2.3.2.2. Els coverbs

16. 2.3.2.3. Els classificadors i els mots de mesura

17. 2.3.3. La flexió

18. 2.3.3.1. La flexió nominal

19. 2.3.3.2. La flexió verbal

20. 2.4. Sintaxi

21. 2.4.1. L’ordre dels elements a la frase i als sintagmes

22. 2.4.1.1. L’ordre basat en funcions sintàctiques

23. 2.4.1.2. L’ordre basar en funcions discursives: el tema (o tòpic)

24. 2.4.1.3. Elisió i expressió d’alguns arguments

25. 2.4.2. Les frases atributives

26. 2.4.3. Les frases existencials

27. 2.4.4. Les frases possessives

28. 2.4.5. Les frases interrogatives

29. 2.4.5.1. Les interrogatives totals

30. 2.4.5.2. Les interrogatives parcials

31. 2.4.6. Les frases compostes

32. 2.4.6.1. La coordinació

33. 2.4.6.2. La subordinació

34. 2.4.7. Interferències detectades

35. 3. EL TAGAL

36. 3.1. Identificació de la llengua

37. 3.2. Fonologia i fonètica

38. 3.2.1. El sistema vocàlic

39. 3.2.2. El sistema consonàntic

40. 3.2.3. L’estructura sil·làbica

41. 3.3. Morfologia

42. 3.3.1. La flexió nominal

43. 3.3.1.1. El nombre

44. 3.3.1.2. El gènere

45. 3.3.1.3. Les marques de funció

46. 3.3.1.4. Els pronoms personals i les formes possessives

47. 3.3.1.5. Els demostratius

48. 3.3.1.6. Els numerals

49. 3.3.2. La flexió verbal

50. 3.3.2.1. La persona i el nombre

51. 3.3.2.2. El temps i l’aspecte

52. 3.3.2.3. Les arrels verbals

53. 3.3.2.4. Afixos d’argument principal

54. 3.3.2.5. Els demostratius

55. 3.3.2.6. Els numerals

56. 3.3.3. La formació de mots

57. 3.3.3.1. Formes verbals

58. 3.3.3.2. Formes adjectives

59. 3.3.3.3. Formes nominals

60. 3.3.3.4. Els pronoms personals i les formes possessives

61. 3.3.3.5. Els demostratius

62. 3.3.3.6. Els numerals

63. 3.4. Sintaxi

64. 3.4.1. L’ordre dels constituents

65. 3.4.1.1. L’ordre dels constituents a la frase

66. 3.4.1.2. L’ordre dels mots dintre del sintagma nominal

67. 3.4.2. Les frases atributives i les locatives

68. 3.4.3. Les frases existencials i les possessives

69. 3.4.4. Les frases interrogatives

70. 3.4.4.1. Les interrogatives totals

71. 3.4.4.2. Les interrogatives parcials

72. 3.4.5. Les frases compostes

73. 3.4.5.1. La coordinació

74. 3.4.5.2. La subordinació

75. 3.4.7. Interferències detectades

76. 4. EL BERBER

77. 4.1. Filiació, distribució geogràfica i nombre de parlants

78. 4.2. Caracterització tipològica

79. 4.3. Pronunciació i escriptura

80. 4.4. Morfologia

81. 4.4.1. L'estructura dels mots

82. 4.4.2. El nom

83. 4.4.3. L'adjectiu

84. 4.4.4. El nom genèric

85. 4.4.5. L'estat d'annexió

86. 4.4.6. Sufixos demostratius

87. 4.4.7. Pronoms demostratius

88. 4.4.8. Adverbis demostratius

89. 4.4.9. Els adverbis presentatius

90. 4.4.10. Partícules d’orientació

91. 4.4.11. Pronoms personals autònoms

92. 4.4.12. Pronoms personals clítics (indicacions sobre el seu ús)

93. 4.4.13. Expressió de la possessió amb pronoms posposats al nom

94. 4.4.14. El verb

95. 4.4.15. Funcions de les formes verbals (explicació sumària del sistema

96. aspectual)

97. 4.4.16. Ús dels participis

98. 4.4.17. Formes derivades dels verbs

99. 4.5. Sintaxi

100. 4.5.1. Ordre VSO

101. 4.5.2. Tematització

102. 4.5.3. Focalització

103. 4.5.4. Frases sense verb

104. 4.5.5. Construccions adjectivals

105. 4.5.6. Frases copulatives

106. 4.5.7. Frases existencials i locatives

107. 4.5.8. L'expressió de la pertinença i de les sensacions

108. 4.5.9. Preposicions posposades a pronoms relatius

109. 4.5.10. Omissió del relatiu

110. 4.5.11. Preposicions posposades a pronoms interrogatius

111. 4.5.12. La subordinació

112. 4.6. Interferències detectades

113. 4.6.1. Fonètica

114. 4.6.2. Morfologia

115. 4.6.3. Sintaxi

116. 5. EL ROMANÈS

117. 5.1. Filiació, distribució geogràfica i nombre de parlants

118. 5.2. Caracterització tipològica sumària

119. 5.3. Pronunciació

120. 5.4. Morfologia

121. 5.4.1. Nom indeterminat (sense article): terminacions possibles

122. 5.4.2. Nom determinat (amb article posposat)

123. 5.4.3. Alternances vocàliques i consonàntiques

124. 5.4.4. Article indefinit

125. 5.4.5. Determinatius: articles adjectivals

126. 5.4.6. Detereminatius: articles possessius

127. 5.4.7. Demostratius

128. 5.4.8. Possessius

129. 5.4.9. Pronoms personals

130. 5.4.10. Pronoms de cortesia

131. 5.4.11. Verbs

132. 5.4.12. Verbs irregulars

133. 5.5. Sintaxi

134. 5.5.1. Ús de noms en forma indeterminada precedits de preposició

135. 5.5.2. Ordre dels mots

136. 5.5.3. Casos principals d'ús del complement directe introduït per la

137. preposició pe

138. 5.5.4. Diferències respecte al català en la duplicació del complement

139. directe

140. 5.5.5. Els complements que van en genitiu datiu

141. 5.5.6. Diferències respecte al català en els règims verbals

142. 5.5.7. Frases existencials

143. 5.5.8. L'expressió de les sensacions

144. 5.5.9. Correlació dels temps verbals

145. 5.5.10. Ús preferent del subjuntiu

146. 5.5.11. El supí

147. 5.5.12. El participi amb els verbs a trebui i a lasa

148. 5.5.13 Ús del passat

149. 5.5.14. El presumptiu

150. 5.5.15. Diferències respecte al català en l'ús del condicional

151. 5.6. Interferències detectades

152. 5.6.1. Fonètica

153. 5.6.2. Morfologia

154. 5.6.3. Sintaxi

155. 5.7. Traducció i comentari de text: Ileana-Sâmziana, conte tradicional en

156. versió de Petre Ispirescu.

157. 6. EL FULA I EL WÒLOF

158. 6.1. Identificació de les llengües

159. 6.2. Fonètica i fonologia

160. 6.2.1. El sistema vocàlic

161. 6.2.2. El sistema consonàntic

162. 6.2.3. L’estructura sil·làbica

163. 6.3. Morfologia

164. 6.3.1. Morfologia nominal

165. 6.3.1.1. Classes de noms

166. 6.3.1.2. Els pronoms personals

167. 6.3.1.3. Els possessius

168. 6.3.1.4. Els determinants

169. 6.3.2. Morfologia verbal

170. 6.3.2.1. Tipus de verbs

171. 6.3.2.2. La flexió del verb

172. 6.3.3. Preposicions i conjuncions

173. 6.4. Sintaxi

174. 6.5.1. El sintagma nominal

175. 6.5.1.1. El nom i els determinants

176. 6.5.1.2. El nom i els complements

177. 6.5.2. El sintagma verbal

178. 6.5.2.1. L’ordre dels complements

179. 6.5.2.2. Construccions reflexives i recíproques

180. 6.5.2.3. Construccions causatives

181. 6.5.2.4. Construccions copulatives

182. 6.5. Interferències detectades

183. 6.5.1. Fonètica i fonologia

184. 6.5.2. Morfologia

185. 6.5.3. Sintaxi

186. 7. L’UCRAÏNÈS

187. 7.1. Identificació de la llengua

188. 7.2. Fonètica i fonologia

189. 7.2.1. El sistema vocàlic

190. 7.2.2. El sistema consonàntic

191. 7.2.3. Alguns processos fonològics

192. 7.2.3.1. Alternances de vocals

193. 7.2.3.2. Alternances de consonants

194. 7.2.3.3. Palatalitzacions

195. 7.3. Morfologia

196. 7.3.1. La flexió nominal

197. 7.3.2. La flexió verbal

198. 7.3.2.1. Concordança i temps

199. 7.3.2.2. Aspecte

200. 7.3.2.3. Els paradigmes de flexió

201. 7.4. Sintaxi

202. 7.4.1. L’ordre de paraules

203. 7.4.1.1. L’ordre de constituents dins de la frase

204. 7.4.1.2. L’ordre de constituents dins del sintagma nominal

205. 7.4.2. El sintagma nominal

206. 7.4.2.1. La definitud

207. 7.4.2.2. Els possessius

208. 7.4.2.3. Els numerals

209. 7.4.3. Tipus d’oracions

210. 7.4.3.1. La negació

211. 7.4.3.2. Oracions atributives i locatives

212. 7.4.3.3. Construccions existencials

213. 7.4.3.4. Oracions impersoanls

214. 7.4.3.5. Oracions interrogatives

215. 7.5. Interferències detectades

216. 7.5.1. Fonètica i fonologia

217. 7.5.2. Morfologia

218. 7.5.3. Sintaxi

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

    Avaluació i qualificació

    Activitats d'avaluació:

    Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

    Qualificació

    Mètodes docents:
    Els alumnes tindran un dossier que contindrà una presentació general de les llengües estudiades, la descripció d'alguns aspectes rellevants del seu funcionament i exemples d'interferències de les dites llengües en català. Aquest dossier serà la base de les explicacions dels professors. Els alumnes hauran de fer un treball guiat que consistirà en l'obtenció d'una petita mostra de discurs català o espanyol d'un parlant de les llengües objecte del curs, la seva transcripció i l'enumeració i classificació de les interferències que contingui.
    Tipus d'exàmens:
    La nota del curs serà la que correspondrà al treball descrit a l'apartat de mètodes docents.

    Observacions

    Prerequisits:
    Coneixements generals de descripció lingüística.

    A causa dels inconvenients d'aquesta aplicació informàtica, incloem la bibliografia en aquest apartat.

    Bibliografia General

    BADIA, I. (2002): Diccionari de les llengües d’Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
    COMRIE, B. (ed.) (1987a): The Major Languages of South Asia, the Middle East and Africa. Londres: Routledge.
    COMRIE, B. (ed.) (1987b): The Major Languages of East and South-East Asia. Londres: Routledge.
    COMRIE, B.; S. MATTHEWS i M. POLINSKY (1996): The Atlas of Languages. The Origin and Development of Languages throughout the World. Nova York: Facts On File, Inc.
    GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE CULTURA: Estat de la Qüestió: Llengua i immigració. Nova sèrie, núm.1, juliol 2002.
    GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE CULTURA: Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, 24, segon quadrimestre 2002.
    GRIMES, B.F. (ed.) (2000): Ethnologue. Languages of the World. SIL International. (14a. edició). [http://www.ethnologue.com]
    JUNYENT; C. (1989): Les llengües del món. Barcelona: Empúries.
    JUNYENT, C. (1999): La diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro.
    MEILLET, A. i M. COHEN (1981): Les langues du monde. Ginebra / París: Slatkine.
    MORENO CABRERA, J.C. (1997): Introducción a la lingüística. Enfoque tipológico y universalista. Madrid: Síntesis.
    MORENO CABRERA, J.C. (2004) El universo de las lenguas. Clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las lenguas. Madrid: Castalia.
    RUHLEN, M. (1987): A Guide to the World's Languages. Vol. 1. Londres: Edward Arnold.
    TURELL, M.T. (ed.) (2001): Multilingualism in Spain. Sociolinguistic and Psycholinguistic Aspects of Linguistic Minority Groups. Clevedon: Multilingual Matters.

    http://www.ethnologue.com [informació sobre llengües del món]
    http://www.globalgeografia.com [informacions bàsiques sobre els estats]

    Xinès

    Alleton, V. (1973): Grammaire du Chinois. París: Presses Universitaires de France (3a edició revisada, 1997).
    Beltrán, J. i A. Sáiz (2001): Els xinesos a Catalunya. Barcelona, Fundació Jaume Bofill i Editorial Alta Fulla
    Gràcia, L. (2002): El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya [1a reimpressió revisada, 2003].
    Li, Ch. i S. Thompson (1981): Mandarin Chinese. A Functional Reference Grammar. Berkeley: University of California Press.
    Ramsey, S.R. (1987): The Languages of China. Princeton, N.J.: Princeton University Press.

    Tagal

    Aspillera, P. (1993). Basic Tagalog. Tòquio: Charles E. Tuttle Company.
    Gràcia, L. (2004): El tagal. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del tagal. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya [en premsa].
    Pottier, M. (1999): Parlons Tagalog. París: L’Harmattan.
    Schachter, P. i F. Otanes (1972): Tagalog Reference Grammar. Berkeley: University of California Press.

    Berber

    Chaker, Salem (1999): Berbères aujourd’hui. Paris: L’Harmattan. [1a ed. 1989]
    Ibáñez, Esteban (1944): Diccionario español - rifeño. Madrid: Ediciones de la Revista «Verdad y Vida».
    Ibáñez, Esteban (1949): Diccionario rifeño - español (etimológico). Madrid: Instituto de Estudios Africanos.
    Lamuela, Xavier (2002): El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya [1a reimpressió revisada, 2003].
    Sarrionandia, Pedro (1905): Gramática de la lengua rifeña. Tánger: Imprenta Hispano-arábiga de la Misión Católica.
    Tilmatine, Mohamed, Abdelghani El Molghy, Carles Castellanos i Hassan Banhakeia (1998): La llengua rifenya. Tutlayt tarifit, 2a ed. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. [1a ed. 1995]


    Romanès

    Academia Româna (1998): Dictionarul explicativ al limbii române (DEX), 2ª ed. Bucuresti: Univers Enciclopedic.
    Avram, Mioara (1997): Gramatica pentru toti, 2ª ed. Bucuresti: Humanitas.
    Cazacu, Boris, i al. (1967): Cours de langue roumaine. Introduction à l’étude du roumain à l’usage des étudiants étrangers. Bucuresti: Editura Didactica si Pedagogica.
    Lamuela, Xavier, i Virgil Ani (2005): El romanès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya.
    Lombard, Alf (1974): La langue roumaine. Une présentation. Paris: Klincksieck.
    Neagu, Valeria (2000): Dictionar român - spaniol. Bucuresti: Niculescu.
    Neagu, Valeria (2000): Dictionar spaniol - român. Bucuresti: Niculescu.

    Fula i Wòlof

    DIOUF, J. L. i M. YAGUELLO (1991): J’apprends le wolof. París: Karthala.
    DUMONT, P. (1983): Le français et les langues africaines au Sénégal. París: Karthala.
    FALL, A., R. SANTOS i J.L. DONEUX (1990): Dictionnaire Wolof - Français. París: Karthala.
    LABATUT, R., D.M’BOD i A. MOHAMADOU (1996): Peul. París: Institut National des Langues et Civilisations Orientales.
    MALHERBE, M. i C. SALL (1989): Parlons wolof. Langue et culture. París: L’Harmattan.
    NIANG, M. (1997): Pulaar - English / English - Pulaar standard dictionnary. Nova York: Hypocrene Books.
    OROZCO, M. i F. ROCA (2002): El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya [1a reimpressió revisada, 2003].
    PEACE CORPS THE GAMBIA (1995): Wollof – English dictionnary. Banjul.
    PEACE CORPS THE GAMBIA (1995): Wollof grammar manual. Banjul.

    Ucraïnès

    BEKNYUKH, O. i R. GALUSHKO (1994): Ukrainian – English. Hippocrene standard dictionary. New York: Hippocrene Books.
    COMRIE, B. i G. CORBETT (eds.) (1993): The Slavonic languages. London / New York: Routledge.
    HUMESKY, A. (1986): Modern Ukrainian. Toronto: Edmonton.
    PUGH, S. M. i I. PRESS (1999): Ukrainian. A comprehensive grammar. London: Routledge.
    ROCA, F. (2005): L’ucraïnès. Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya.
    SUSSEX, R. (1993): “Slavonic languages in emigration”. Dins B. Comrie i G. Corbett (eds.). 999-1035.
    ZHERDINOVSKA, M. i R. GUZMÁN TIRADO (1996): Diccionario Español – Ucraniano. Granada: Universidad de Granada.
    ZHERDINOVSKA, M. i R. GUZMÁN TIRADO (1997): Diccionario Ucraniano – Español. Granada: Universidad de Granada.

    Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

    Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

    Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

    Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

    Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.