Estudia

• L’assignatura pretén un nou acostament a l’obra d’Ausiàs Marc, ara des de la recepció que va tenir, tant la immediata com, sobretot, al llarg del segle següent. Marc va esdevenir un dels grans models de la lírica amorosa hispànica cinccentista, interpretat, però, en una clau nova, al costat del Canzoniere petrarquesc. Així es manifesta ben d’hora ja en l’activitat de còpia manuscrita al tombant del segle xv. I sobretot en la influència que exercí sobre els lírics castellans (Boscà inclòs, el seu difusor principal) i Pere Serafí. Però aquesta difusió i imitació petrarquitzant i cosmopolita d’un Marc poeta amorós profà i èmul dels italians clàssics vulgars, és rebutjada a final de segle per certs sectors del Principat, els quals propugnen la definició d’una tradició literària i cultural específicament nacional, on Marc juga un paper central. La proposta de model literari va dur associada una extraordinària campanya de difusió impresa, en versions originals i traduccions al castellà. És interessantíssim observar l’evolució d’aquestes edicions, fent un camí paral·lel a les edicions de clàssics moderns italians. L’activitat de comentaris i valoracions, així com l’aparició constant en capítols d’“escriptors catalans il·lustres” en obres molt diverses, constitueix una activitat d’historiografia literària incipient. En el vessant pràctic, es procedirà a l’edició de plecs solts poètics sobre el tema de la batalla de Lepant i es compararan els textos amb el poema epicohistòric sobre el mateix objecte de Joan Pujol. S’analitzarà l’estructura del Lepant pujolià i es discutirà sobre la seva pertinència al gèner èpic.

1. Influència immediata: epígons marquians. Romeu Llull: Marc i el petrarquisme cortesà. Testimonis d’un oblit “general” i testimonis d’una presència “elitista”: una revisió de la vigència de Marc en el tombant del segle xv.

2. La recepció literària al segle xvi. Cercles barcelonins i valencians de valoració de la poesia de Marc. Els cercles cortesans de Ferran Folc de Cardona i de Lluís Carrós de Vilaragut; el cercle universitari de l’edició de Barcelona de 1560. Testimonis d’homenatge: Joan Boscà, Cristòfol Despuig, Honorat Joan, Luis de Leon, Gil Polo, etc.; les poesies de lloança als preliminars de les edicions: Romaní, Montemayor, Serafí, Calça, Roca.

3. Renovació petrarquitzant. Difusió renaixentista: circulació manuscrita i edicions. L’ordenació petrarquista dels poemes marquians i la separació de l’obra en seccions. L’edició-traducció de Romaní; les edicions barcelonines dels anys quaranta; la preparació valenciana de l’edició de Valladolid 1555. Vers l’edició d’un model clàssic: l’evolució d’alguns aspectes de les edicions originals: tipografia; recerca de testimonis: més poemes i millores textuals; els vocables “escurs”; visió del poeta; etc. Les traduccions impreses: Romaní i Montemayor; edicions conjuntes. Les traduccions manuscrites: el Brocense, Quevedo i altres. La traducció llatina siscentista de Vicent Mariner. La difusió musical: Joan Brudieu, Pere Alberc. La col·laboració de Pere Serafí.

4. Influència en la poesia en català. La pseudoimitació de Joan Ferrandis d’Herèdia. El petrarquisme en la lírica catalana cinccentista. Pere Serafí: endolcir Marc amb Petrarca. Lectura de poemes de Serafí.

5. Influència en la poesia castellana: Joan Boscà, Garcilaso de la Vega, Diego Hurtado de Mendoza, Gutierre de Cetina, Fernando de Herrera, Jorge de Montemayor. Els poemes-pròleg dels cançoners amorosos petrarquistes.

6. La reivindicació estrictament catalana: la recuperació de Marc al Principat a la segona meitat del s. xvi. Antecedents valencians: Onofre Almudèver. L’edició de Claudi Bornat de 1560. El cercle universitari de Calça i Vileta. Marc en els certàmens poètics del final de segle: l’Art nova de trobar. La nova orientació de Calça; Jeroni Ferrer; Marc Antoni de Camós. Recuperació de Marc com a model de la tradició catalana i rebuig de la difusió cosmopolita hispànica: la Visió en somni de Joan Pujol; contra la interpretació profana petrarquitzant, a favor d’una relectura contrareformista: Marc, poeta teòleg tridentí: les glosses de Pujol. La correcció teològica: la superació de la incertesa angoixosa del cant 105.

7. Marc entre els poetes barrocs; Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

8. La recepció erudita. L’activitat historiogràfica al segle xvi: biografies i comentaris en les edicions de Marc. Els apartats d’historiografia literària catalana en obres diverses als segles xvi-xvii: els precedents: marquès de Santillana; Beuter i la precedència de Marc respecte de Petrarca, Onofre Manescal, Andreu Bosc, Manuel Marcillo, Josep-Elies Estrugós, Gaspar Escolano, etc. Les bibliothecae valencianes i la historiografia literària setcentista: Josep Rodríguez, Vicent Ximeno; de l’Acadèmia desconfiada fins a Fèlix Torres Amat.

Activitats d'avaluació:

Mètodes docents:
L’exposició d’aquesta assignatura contempla dues parts ben diferenciades. Una primera de tipus més teòric, amb intervenció primordial del professor, tot exposant els continguts generals del temari. La segona part té com a fonament les exposicions pels alumnes de treballs concrets d’aspectes diversos del temari i l’intercanvi de comentaris i observacions entre els assistents. La primera part, doncs, té la funció, a més d’oferir una visió global del tema i les orientacions generals que han de guiar els treballs, de donar temps perquè els alumnes elaborin la tasca encomanada i perfilin les conclusions que presentaran a classe.
Es realitzaran diverses activitats paral·leles:
- Desplaçament a Barcelona: consulta de les edicions cinccentistes de Marc a la Biblioteca de Catalunya i visita el Museu Marítim
- Visita Museu d’Art de Girona i Museu d’Història de la Ciutat: la impremta manual.
Tipus d'exàmens:
L’avaluació tindrà en compte diversos elements:

a) una exposició a classe i els materials oferts per al seu seguiment
b) un breu treball on s’exposa amb més detall la recerca feta
c) les aportaciones a les activitats breus proposades
d) les intervencions i aportacions a classe en relació als treballs d’altres alumnes i a les exposicions del professor.