Estudia

• Gestionar el temps a través de una planificació coherent amb les tasques a realitzar.
• Mostrar sensibilitat per a actuar en llibertat i amb responsabilitat, assolint referents ètics i principis consistents.
• Desenvolupar la capacitat d’anàlisi, de síntesi i de judici crític, relacionant les causes amb els seus efectes en un context determinat.
• Recollir i seleccionar informació de manera eficaç i eficient, en funció d’objectius determinats, i de diferent procedència i format, respectant l’autoria de les fonts.
• Llegir, comprendre i comentar textos científics.
• Comunicar-se de manera efectiva i correcta oralment i per escrit.
• Treballar en equip tot manifestant la capacitat per assolir el rol que es demana en cada context.
• Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los.

• Aplicar els grans principis de la comunicació de masses a l’àmbit local.
• Interelacionar l’evolució històrica de la comunicació de masses amb la realitat actual.

1. Processos productius i construcció de notícies: la construcció social de la realitat per part dels mitjans.

2. Comunicació i informació. Radiografia de la comunicació de masses.

3. Principals tradicions acadèmiques d'estudi de la comunicació de masses. El funcionalisme, l'interaccionisme i l'Escola de Chicago,l'Escola de Frankfurt. L'agenda setting.

4. La comunicació de masses i l'àmbit local.

5. Organització de la recerca sobre comunicació a Catalunya.

6. Comunicar i informar a les administracions municipals.

7. Història i comunicació social. Comunicació i poder.

8. Els nous fenòmens comunicatius: les televisions locals, la comunicació de proximitat.

9. Nous formats dels mitjans de comunicació en l'era digital.

10. Internet i els serveis de valor afegit.

11. Noves rutines periodístiques en l'era d'Internet.

12. La comunicació en l'àmbit de la publicitat.

• Berrio, Jordi, (1997). Un Segle de recerca sobre comunicació a Catalunya : estudicrític dels principals àmbits d'investigació de lacomunicació de massa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
• Berrio, Jordi (1990). L'opinió pública i la democràcia ( ). Barcelona: Pòrtic.
• Cargol, Salvador (2006). Fabricants de notícies. Periodisme i canvi tecnològic a Girona. Girona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.
• Casasús, Josep M. (1993). Periodística catalana comparada. Barcelona: Pòrtic.
• Castells, Manuel, 1942- (2001-). La Era de la información : economía, sociedad y cultura (3ª ed.). Madrid: Alianza.
• Costa, Lluís (2003). Els mitjans de comunicació a Girona (1787-2003). Girona: Institut d'Estudis Gironins.
• Costa i Fernández, Lluís, (2000). El Autonomista : el diari dels Rahola : els orígens del periodisme modern a Girona : 1898-1939. [Girona]: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona.
• Costa i Fernández, Lluís, (2005). Televisió de Girona, la comunicació de proximitat en l'erade la globalització. Girona: Televisió de Girona.
• Chomsky, Noam, Ramonet, Ignacio (1998). Cómo nos venden la moto (7a ed.). Barcelona: Icaria.
• Diezhandino, M. Pilar (2007). Periodismo y poder. Madrid: Pearson Prentice Hall.
• Diversos Autors (1991). Dossier Josep M. Corredor. Revista de Girona, (148), Catàleg
• Diversos Autors (2000). Cien años de publicidad espanyola, 1899-1999. Barcelona: Mediterránea Books.
• Diversos autors (2007). Informe sobre l'audiovisual a Catalunya 2005. Barcelona: CAC.
• Diversos autors (2007). Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006. Barcelona: InCom-UAB.
• Domingo, David (2004). Periodisme digital a Catalunya. Radiografia de 445 webs informatius. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Catàleg
• Eco, Umberto (2004). Apocalípticos e integrados. [Barcelona]: Debolsillo.
• Eguizábal Maza, Raúl (1998). Historia de la publicidad. Madrid: Eresma. Catàleg
• Fenoll, Carme, Llueca, Ciro (2006). Ajuntaments a Internet: anàlisi a les comarques de Girona 2001-2006. Item, (42), 63-109
• Gifreu, Josep (1991). Estructura general de la comunicación pública. Barcelona: Pòrtic.
• Gil, Rosa, Minobis i Puntonet, Montserrat (DL 2003). Aquí ràdio : crònica de les ones a les comarques de Girona :1933-1982. Girona: Col.legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació deGirona.
• Gómez Mompart, Josep Lluís (1992). La gènesi de la premsa de masses a Catalunya (1902-1923). Barcelona: Pòrtic. Catàleg
• Guillamet, Jaume (1983). La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Guimerà, Josep Àngel (2006). La televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacions (1976-2005. Bellaterra: UAB.
• Lasswell, Harold D. (1982). Estructura y función de la comunicación en la sociedad. Dins Miquel de Moragas (Ed.), Sociología de la comunicación de masas (, p. 192-205). Gustavo Gili.
• Luzón, Virgínia (2003). Internet, l'eina inevitable. Periodistes, mitjans i missatges en la xarxa. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.
• Martín Serrano, Manuel (2007). Teoría de la comunicación. Madrid: Mc Graw Hill.
• McQuail, Denis (1991). Introducción a la teoría de la comunicación de masas (2ª ed. rev. y ampliada). Barcelona [etc.]: Paidós.
• Micó, Josep Lluís (2006). Periodisme a la xarxa. Llenguatge nou d'un ofici vell. Barcelona: Eumo. Catàleg
• Moragas, Miquel de (1981). Teorías de la comunicación. Barcelona: Gustavo Gili.
• Prado, Emili, Moragas, Miquel de (2002). Les televisions locals a Catalunya. De les experiències comunitàries a les.... Barcelona: CAC.
• Pascuet, Rafael, Pujol, Enric (dir) (2006). La revolció del bon gust. Jaume Miravitlles i el Comissariat de Propaganda de la. Barcelona: Arxiu Nacional de Catalunya-Viena-Aj. Figueres.
• Rabadán Perea, Vicenç (2002). Els butlletins d'informació municipal (BIM): entre la informació i la propaganda. Dins R. López, F. Fernández, A. Duran (Ed.), La prensa local y la prensa gratuita (, p. 301-309). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
• Ramon-Cortés, Ferran (2005). La isla de los 5 faros. Un recorrido por las claves de la comunicación. Barcelona: Integral.
• Rodríguez, M. del Mar, Marauri, I, Pérez, Jesús A. (2006). La comunicación institucional y de servicios. Las páginas web municipales de las. Anàlisi, (33), 63-78
• Saperas, Enric (1980). Poder i mitjans de comunicació: l'Escola de Frankfurt. Anàlisi, (1),
• Saperas, Enric (1992). Introducció a les teories de la comunicació. Barcelona: Pòrtic.
• Seoane, M. Cruz, Sáiz, M. Dolores (1996). Historia del periodismo en España. El siglo XX: 1898-1936. Madrid: Alianza Universidad Textos.
• Torrent, Anna M., coord., Bartrina, Francesca (2004). Els Anuncis de la premsa : el món de la publicitat i la propaganda. Vic: Eumo.
• Vázquez Montalbán, Manuel (DL 1985). Historia y comunicación social. Madrid: Alianza.
• Vidal i Casellas, Dolors, Monturiol, Antoni, (DL 2003). Imatge i destí : cartells turístics de les comarquesgironines. Girona: Museu d'Art.

Activitats d'avaluació:

Per superar amb èxit les competències proposades, i atès que la metodologia en què es sustenta l’assignatura requereix la participació activa i dinàmica de l’alumne, es considera obligatòria l’assistència a les classes presencials, la realització de totes les activitats plantejades i les tutories amb el professor. No obstant, aquells estudiants que no puguin assistir a un mínim de sessions presencials, seran avaluats mitjançant un examen final de tot el contingut de l’assignatura, així com un treball a presentar a final de curs.

Per superar satisfactòriament l’assignatura es proposen dos sistemes d’avaluació:
1-A partir d’una Avaluació Continuada, fonamentada en sintètics controls (orals i escrits) a la classe i de la realització de treballs fora de l’aula. Els alumnes que escullin aquesta opció, se’ls exigeix l’assistència obligatòria a classe. El professor avaluarà a l’alumne a través de la seva participació a la classe i dels treballs a dins i a fora de l’aula, sense necessitat d’un examen final. L’alumne es compromet a assistir a totes les classes presencials i a les tutories, i a realitzar les activitats proposades.
2-A partir de la realització d’un treball i d’un examen final.


Els alumnes hauran de manifestar a principis de curs quin sistema d’avaluació trien. En cas d’escollir l’Avaluació Continuada, s’hauran de comprometre a complir una sèrie de requisits. L’incompliment d’algun d’aquests requisits podrà comportar que el professor decideixi que l’estudiant sigui avaluat de tot el conjunt de l’assignatura mitjançant un examen final.