Estudia

• 1. Coneixement i visualització de les característiques de la nostra societat de consum. 2. Comprensió del lligam entre producció i consum. 3. Caracterització dels nous consums emergents. 4. Habilitats per analitzar i buscar informació de fonts diverses 5. Capacitat d'aprenentatge autònom 6. Capacitat crítica i autocrítica 7. Capacitat d'anàlisi i de síntesi 8. Comunicació oral i escrita. 9. Capacitat de treball en grup

1. Introducció. Què és consumir. Què és Sociologia del consum.

2. Aspectes històrics, econòmics i socials de la societat de consum espanyola i catalana

3. La teoria sociològica clàssica i el consum: Veblen, com a exemple

4. Teoria sociològica contemporània i el consum

5. Consum, classe i desigualtats socials a la societat actual.Identitats, estils de vida i formes de consumir: consums diferenciadors, consums distintius i casos específics de consum

• Aglietta, M. (1979). Regulación y crisis del capitalismo. Madrid: Siglo XXI.
• Alonso, L.E. (1986). La producción social de la necesidad. Economistas, 18(),
• Alonso, L.E. (1985). Los orígenes del consumo de masas: el significado de una transformación históric. Estudios sobre consumo, 6(), 11-19
• Alonso, L.E. y Conde, F. (1997). Historia del consumo en España. Madrid: Debate.
• Alonso, L.E. (2005). La era del consumo. Madrid: Siglo XXI.
• Alonso, L.E. (2007). La globalización y el consumidor: Reflexiones grles desde la socª del consumo. Mediterráneo Económico, 11(), 37-56
• Anderson, Ch. (2004). The long tail. Wired,, . Recuperat 05/09/2010, a http://www.wired.com/wired/archive/12.10/tail.html
• Appadurai, A. (ed) (1986). La vida social de las cosas. Perspectiva cultural de las mercancías. México: Grijalbo.
• Baudrillard, J. (2002). The Consumer Society. Myths & Structures. London: Sage Publications (p.o. 1970).
• Beck, U.; Beck-Gernsheim, E. (2003). La individualización. El individualismo institucionalizado y sus consecuencias... Barcelona: Paidós.
• Beck, U.; Giddens, A.; Lash, S. (1997). Modernización reflexiva. Política, tradición y estética en el orden social moder. Madrid: Alianza.
• Berezin, M. (2005). Emotions and the Economy. Dins Smelser, N.; Swedberg, R. (ed) (Ed.), The Handbook of Economic Sociology (, p. 109-127). New York: Russell Sage Foundation.
• Bocock, R. (1993). El consumo. Madrid: Talasa Ediciones.
• Bourdieu, P. (2000). La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus (p.o. 1979).
• Coleman, J.S. (1990). Foundations of social theory. Cambridge, Mass.: The Belknap Press of Harvard University Press.
• Castells, M. (1998). La era de la información. Vol. 1. La sociedad red. Madrid: Alianza.
• Castells, M. (2001). La galaxia Internet. Reflexiones sobre Internet, empresa y sociedad. Barcelona: Plaza y Jané.
• Corrigan, P. (2005). The Sociology of Consumption. London: Sage Publications (p.o. 1997).
• Crompton, R. (1997). Estilos de vida, categorías de consumo y comunidades de conciencia. Dins Crompton, R. (Ed.), Clase y estratificación (, p. 205-228). Madrid: Tecnos.
• Flecha, R.; Gómez, J.J.; Puigvert, L. (2001). Teoría sociológica contemporánea. Barcelona: Paidós.
• Galbraith, J.K. (1989). Historia de la economía. Barcelona: Ariel.
• Giddens, A. (1997). Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la época contemporánea. Barcelona: Península.
• Gimeno, J.A. (2000). El consumo en España: un panorama general. Madrid: Fundació Argentaria.
• Giroux, H.A. (1996). Disney, Benetton y más allá. Dins Giroux, H.A. (Ed.), Placeres inquietantes. Aprendiendo la cultura popular (, p. 11-79). Barcelona: Paidós.
• Giroux, H.A. (2005). La cultura infantil y las películas de dibujos animados de Disney. Dins Giroux, H.A. (Ed.), Estudios culturales, pedagogía crítica y democracia radical (, p. 117-152). Madrid: Editorial Popular.
• Hine, Th. (2003). Me lo llevo! Una historia del shopping. Barcelona: Lumen.
• Holt, D.B. (2006). Toward a sociology of branding. Journal of Consumer Culture, 6(3), 299-302
• Instituto Nacional de Consumo (2009). La estructura del consumo en España. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo.
• Kerbo, H.R. (2003). Estratificación social y desigualdad. El conflicto de clase en perspectiva hª.... Madrid: McGraw Hill.
• Klein, N. (2001). No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós.
• Lipovetsky, G. (2000). El imperio de lo efímero. La moda y su destino en las sociedades modernas. Barcelona: Anagrama.
• Macionis, J.J.; Plummer, K. (2007). Sociología. Madrid: Pearson Prentice Hall.
• Martens, L. (2005). Learning to consume/consuming to learn: children at the interface btw cons & edu. British Journal of Sociology of Education, 26(3), 343-357
• Martínez Quintana, V. (2006). El ocio y turismo en la sociedad actual. Los viajes, el tiempo libre y el entret. Madrid: McGraw Hill.
• Miles, S. (2000). Youth lifestyles in a changing world. London: Buckngham. Catàleg
• Ritzer, G. (1996). La McDonalización de la sociedad. Un análisis de la racionalización en la vida c. Barcelona: Ariel.
• Rubio Gil, A. (2003). Sociología del turismo. Barcelona: Ariel.
• Sassen, S. (1999). La ciudad global. Nueva York, Londres, Tokyo. Buenos Aires: Eudeba.
• Shove, E.; Warde, A. (2002). Inconspicuous consumption: The Sociology of Consumption, Lifestyles, and Environ. Dins Dunlap, R.E. et al (Ed.), Sociological Theory and the Environment. Classical Foundations, Contemporary Ins (, p. 230-251). Lanham, MD: Rowman & Littlefield.
• Simmel, G. (1999). La moda. Dins Simmel, G. (Ed.), Cultura femenina y otros ensayos (, p. 35-71). Barcelona: Alba Editorial (p.o. 1905).
• Spaargaren, G.; Vliet, B. van (2000). Lifestyles, consumption and the environment: the ecological modernisation of dom. Environmental Politics, 9(1), 50-77
• Spaargaren, G. (2000). Ecological modernization theory and domestic consumption. Journal of Environmental Policy and Planning, 2(), 323-335
• Stearns, P.N. (2001). Consumerism in World History. The global transformation of desire. London: Routledge.
• Veblen, Th. (1974). La teoría de la clase ociosa. México: Fondo de Cultura Económica (p.o 1899).
• Wright, E.O. (2006). Los puntos de la brújula. Hacia una alternativa socialista. New Left Review, 41(), 81-112
• Wilk, R. (2006). Bottled Water: The pure commodity in the age of branding. Journal of Consumer Culture, 6(3), 331-354
• Zelizer, V. (2005). Culture and Consumption. Dins Smelser, N.; Swedberg, R. (ed) (Ed.), The Handbook of Economic Sociology (, p. 331-354). New York: Russell Sage Foundation.
• Zukin, Sh. (1991). Landscapes of power. From Detroit to Disney World. Berkeley: University of California Press.
• Política y Sociedad. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
• VV.AA. (1994). Monográfico sobre Sociología del Consumo (1). Política y Sociedad, 16(),
• VV.AA. (2002). Monográfico sobre Sociología del Consumo (2). Política y Sociedad, 39(1),
• Journal of Consumer Research. Chicago: University of Chicago Press.
• Journal of Consumer Culture (2001). London: Sage Publications.
• Leisure Studies (1982). London: Routledge.
• Harvard - Deusto Business Review (1980). Bilbao: Ediciones Deusto.

Activitats d'avaluació:

L'avaluació consistirà en la realització d'exercicis pràctics al llarg del curs (50%)i d'un examen al final del mateix (50%) per als alumnes que hagin assistit com a mínim al 80% de les classes.



Pràctiques i exercicis:

S'avaluarà: la capacitat de comprensió dels enunciats, del què es demana; l'aplicació dels conceptes vistos a classe; la capacitat d'anàlisi social del fenòmen del consum des de diferents textos i audiovisuals; la claredat expositiva, en l'escriptura, i en la presentació formal.

Es realitzaran 3 proves pràctiques que s'hauran de lliurar en la data límit que la professora indiqui per a cada una. Les pràctiques entregades fora de plaç es consideraran com a no presentades.

Cada pràctica es puntuarà de 0 a 10 punts. Es farà la mitjana ponderada de les notes de les pràctiques segons els percentatges indicats més amunt.

Per a què faci mitjana amb l'examen s'ha de treure almenys un 4 de la part pràctica. Una puntuació inferior a 4 suposarà el suspens en la 1ª convocatòria de l'assignatura. Les pràctiques i exercicis suposen el 50% de l'avaluació de l'assignatura.


Examen final:

S'avaluarà la comprensió i domini dels continguts teòrics del temari. Es puntuarà de 0 a 10, i per a què faci mitjana amb les pràctiques s'ha de treure almenys un 4 de l'examen. Una puntuació inferior a 4 suposarà el suspens en la 1ª convocatòria de l'assignatura. L'examen suposa el 50% de l'avaluació de l'assignatura.


Per a fer la mitjana entre l'examen i les pràctiques, s'ha de treure almenys un 4 en cadascun dels dos sistemes d'avaluació, i almenys un 5 un cop feta la mitjana , en cas contrari es considerarà l'assignatura suspesa.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:


Es considerarà suspès, l'estudiant que realitzi algun plagi (un "còpia i enganxa"), total o parcial, en qualsevol dels treballs entregats. Els treballs a entregar han de ser 100% originals, creació de l'alumne o grup d'alumnes amb les seves pròpies paraules

• Història econòmica mundial
• Investigació comercial
• Política de comunicació comercial