Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2014
Descripció:
Presentació i contextualització històrica d’algunes de les tendències historiogràfiques –així com dels seus representants més significatius- de major impacte en la historiografia europea, espanyola i catalana del segle XX (fins a la dècada dels setanta). En concret, el programa es centra en aquelles tendències que han reivindicat i reivindiquen la condició de "ciència social" per a la Història.
Crèdits:
4,5

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Idioma de les classes:

Continguts

1. La historiografia europea a finals del segle XIX: cientificisme i mètode històric, dinamisme universitari i compromís polític. L'escola metòdica: objecte i mètode de la història. Les crítiques a l'enfocament metòdic: el debat amb la sociologia durkheimiana.

2. El triomf de la història-ciència social.L'esgotament del model metòdic: alternatives disciplinars, morfologies històriques i crisi de la professió. La renovació: els primers Annales. L'estatut i el mètode de la història en Marc Bloch.

3. La historiografia francesa després de 1945. Braudel: el triomf de les estructures i la longue durée. Labrousse: l’auge dels estudis d’història econòmica i social. El marxisme estructuralista d'Althusser. La tercera generació dels Annales: de la història total a l’"esmicolament" de la Història.

4. Catalunya i Espanya. La historiografia espanyola en el segle XIX. Rafael Altamira i els primers tempteigs de renovació historiogràfica abans de la Guerra Civil. El Centro de Estudios Históricos. La historiografia espanyola en la postguerra civil. Jaume Vicens Vives: formació i evolució del seu pensament. La renovació de la historiografia catalana i espanyola després de Vicens Vives.

5. El marxisme britànic. La llarga tradició de la historiografia social britànica. El grup d’historiadors marxistes britànics: la revista Past and Present. Les aportacions col·lectives: La història de baix a dalt i la revisió del concepte de classe. Un exemple: el debat els orígens del capitalisme.

6. Pierre Vilar: la formació del seu pensament. De geògraf a historiador. Característiques i originalitat de la seva obra. Les "modes" historiogràfiques i l’"assaig de diàleg amb Althusser". Influència sobre la historiografia catalana i espanyola. Catalunya dins l’Espanya Moderna.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Lectura / comentari de textos 1,50 66,00 67,50
Prova d'avaluació 3,00 12,00 15,00
Sessió expositiva 18,00 0 18,00
Sessió participativa 9,00 0 9,00
Sessió pràctica 1,50 0 1,50
Visionat/audició de documents 1,50 0 1,50
Total 34,50 78,00 112,5

Bibliografia

  • Altamira, Rafael (1997 ). La Enseñanza de la historia . Madrid: Akal. Catàleg
  • Braudel, Fernand (1980 ). El Mediterráneo y el mundo mediterráneo en la época de Felipe II (2ª ed.). México [etc.]: Fondo de Cultura Económica.
  • Bloch, Marc (1984). Apología de la historia. Barcelona: Empúries.
  • Burke, Peter (1993). La Revolución historiográfica francesa, : la escuela de los Annales 1929-1984. Barcelona: Gedisa.
  • Cohen, Arón Congost, Rosa, 1957- Luna, Pablo F. (2006 ). Pierre Vilar : història total, història en construcció . Granada: Universidad de Granada. Catàleg
  • Dosse, François (1988). La Historia en migajas, : de "Annales" a la "nueva historia". València: Alfons el Magnànim.
  • Carreras Ares, Juan José (2000). Razón de Historia. Estudios de historiografía. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Casanova, Julián (1991). La Historia social y los historiadores, : ¿cenicienta o princesa?. Barcelona: Crítica.
  • Febvre, Lucien Paul Victor (1992 ). Combates por la historia (2ª ed.). Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Fontana, Josep (cop. 2000). La Història dels homes. Barcelona: Crítica.
  • Fontana, Josep (2010 ). L'Ofici d'historiador . Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
  • Hobsbawm, E. J (1998). Sobre la historia. Barcelona: Crítica.
  • Labrousse, Ernest (1962 ). Fluctuaciones económicas e historia social . Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Hobsbawm, E. J (cop. 2003). Años interesantes, : una vida en el siglo XX. Barcelona: Crítica.
  • Langlois, Charles V. / Seignobos, Charles (2003). Introducció a los estudios históricos. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante. Catàleg
  • López Sánchez, José María (2006). Heterodoxos españoles. El Centro de Estudios Históricos, 1910-1936. Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Muñoz i Lloret, Josep M (1997). Jaume Vicens i Vives, 1910-1960, : una biografia intel lectual. Barcelona: Edicions 62.
  • Palmer, Bryan D (2004 ). E. P. Thompson : objeciones y oposiciones . [València]: Universitat de València. Catàleg
  • Prost, Antoine (2001). Doce lecciones sobre la historia. València: Universitat de València. Catàleg
  • Noiriel, Gérard (1997). Sobre la crisis de la historia. Madrid: Cátedra Universitat de València.
  • Pasamar Alzuria, Gonzalo (1991). Historiografía e ideología en la postguerra española. Zaragoza : PUZ. Catàleg
  • Thompson, E. P. (Edward Palmer), 1924-1993 (1996 ). D'Història contemporània : debats i estudis : un homenatge casolà a E. P. Thompson (1924-1993) . Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. Catàleg
  • Vilar, Pierre (1964-1987). Catalunya dins l'Espanya moderna, : recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.
  • Vilar, Pierre (1995). Pensar històricament, : reflexions i records. València: Eliseu Climent.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Comentari de textos Es valorarà la capacitat de comprensió i de síntesi.
25
Prova escrita Els continguts avaluables seran tant els impartits en les classes teòriques com els procedents de les lectures. La prova tindrà dues parts. En la primera es valoraran els coneixements adquirits, i en la segona, en la qual podran utilitzar-se apunts de classe i notes de lectura, es valorarà la capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi . 75

Qualificació

Comentaris de text: 25%
Prova escrita: 75%

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà no presentat a l'alumne que no es presenti a la prova escrita. Per contra, cada comentari de text no lliurat equivaldrà a un zero que farà promig amb tots els altres comentaris per determinar el 25% de la qualificació.

Observacions

El primer dia de curs s'anunciaran les lectures obligatòries. Alguns aspectes d'aquesta fitxa es podran canviar, d'acord amb els alumnes, si així ho requereixen les circumstàncies del dia a dia del curs.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.