Estudia

• Coneixement del panorama artístic dels Països Baixos del segle XVII
• Coneixement del context històric, religiós i cultural dels Països Baixos del segle XVII. Especialment dels conflictes polítics i religiosos.
• Coneixement de la personalitat creativa i les obres de Rubens, Van Dyck, Rembrandt i Vermeer
• Capacitat per distingir entre la tradició albertiana i narrativa i la tradició descriptiva
• Capacitat per construir un discurs amb sentit i contingut sobre les obres claus dels principals autors estudiats
• Capacitat per a "llegir" des de les claus interpretatives més ajustades la pintura de Vermeer i dels pintors holandesos que van elaborar obres del mateix gènere (Metsu, Ter Borch, Mieris, Dou...)
• Coneixement del paisatgisme holandès del segle XVII
• Capacitat per identificar i explicar les aportacions més originals del món holandés al sistema de les arts: gèneres, formes de mirar, mercat de l'art
• Capacitat per mirar i llegir amb ambició, de conrear les capacitats individuals d'anàlisi visual i crític, tan a través de l'expressió oral com escrita
• Coneixement dels mètodes a disposició del crític i historiador de l'art
• Reflexió sobre la mirada contemporània davant dels fenòmens artístics del XVII holandès i flamenc

1. Pròleg La història dels Països Baixos des del darrer terç del segle XVI: Flandes catòlic Flandes des de la rebelió anti-espanyola al Tractat de Münster (1648)

2. L’ART ALS PAÏSOS BAIXOS A CAVALL DELS SEGLES XVI I XVII: ENTRE LA TRADICIÓ I LA ITALIANITZACIÓ Marteen de Vos (1532-1603) Hendrick de Clerk (a. 1570-1630) Frans (1542-1612), Hyeronimus (1540-1610) i Ambrosius Franken (1544-1618) Adam van Noort (1562-1641) Otto van Veen (1556-1629) Wenzel Cobergher (1560-1634) L’adhesió al manierisme internacional: Cornelis van Haarlem, Hendick Goltzius, Karel van Mander, Abraham Bloemaert (1564-1651), Joachim Wttewael (c.1566-1638). Inspirats per Itàlia: el viatge imprescindible Caravaggistes nòrdics: Gerrit van Hontorst (1590-1656) , Hendrick Terbrugghen (1588-1629), Dirck van Baburen (c. 1590/5-1624). Paisatgistes flamencs: Gillis van Conixloo, Paul Bril, Jan Brueghel I

3. Primera Part EL FLANDES CATÒLIC: EL BARROC FINS AL TRACTAT DE MÜNSTER Abraham Janssen (c. 1575-1632) Pieter Paul Rubens (1577-1640) A l’estela de Rubens Jacob Jordaens (1593-1678) Frans Snyders (1579-1657) el mestre de natures mortes Gaspar de Crayer (1584-1669) Anton van Dyck (1599-1641). Michael Sweerts (1624-1664) Caravaggistes flamencs: Gerard Seghers (1591-1651), Theodor Rombouts (1597-1637), Jan Janssens (1590-c. 1650). Pintors de Preziosenwände: Frans Franken II (1581-1641), Willem van Haecht (1593-1637), David Teniers II (1610-1690), Jan Brueghel I. Els mestres de la taula parada.

4. Segona part LA HISTÒRIA DELS PAÏSOS BAIXOS DES DE LA TREVA DEL 1609-1621: LES PROVÍNCIES UNIDES UNA PROPOSTA DIVERSA: UNA INVITACIÓ A MIRAR Del complexe a l’afirmació: una teoria artística no-vasariana Un naturalisme gairebé verídic Estètica catòlica vs. protestant LA PINTURA ALS ESTATS INDEPENDENTS DEL NORD FINS EL 1675 Els pintors d’història Pieter Lastman (1583-1633) Jan Lievens (1607-1674) Rembrandt van Rijn (1606-1669) Des del taller de Reembrandt: Gerrit Dou (1613-1675); Isack Jouderville (ca. 1612-a.1648); Govert Flinck (1615-1660); Ferdinand Bol (1616-1680); Jan Victors (1619-post 1676); Gerbrand van den Eeckhout (1621-1674); Samuel van Hoogstraten (1627-1678); Carel Fabritius (1622-1654); Nicolaes Maes (1634-1693); Barent Fabritius (1624-1673); Arent de Gelder (1645-1727) La pintura neerlandesa de gènere Haarlem: Frans Hals (1581/5-1666), Isaak (1591-1649) i Adriaen van Ostande (1610-1685). Delft: Pieter de Hooch (1629-p.1688) i Johannes Vermeer (1632-1675) Dordrecht: Nicholas Maes i Samuel van Hoogstraeten Leiden: Jan Steen (1625/6-1679), Gerard Dou, Gabriel Metsu ( 1629-1667) i Frans Mieris el Vell (1635-1681). Deventer: Gerard ter Borch (1617-1681) i Caspar Netscher (1635/6-1684) Amsterdam: Jacob van Loo Els paisatgistes: Hendrik Averkamp (1585-1634), Essaias van de Velde (c. 1590-1630), Hercules Seghers (1589/90-c. 1635), Aelbert Cuyp (1620-1691), Jan van Goyen (1596-1656), Meindert Hobbema (1638-1709), Philips Koninck, Salomon van Ruysdael (1600/3-1670), Jacob van Ruisdael (1628/9-1682), Paulus Potter (1625-1654). Els paisatgistes italianitzats: Pieter van Laer (1599-p. 1642), Jan Asselyn (c. 1615-1652), Nicolaes Berchem (1621/2-1683), Karel Dujardin (c. 1626-1678), Jan Baptist Weenix (1621-1660/1), Adam Pynacker (c. 1620-1673). Pintors d’arquitectures: Pieter Saenredam (1597-1665), Gerard Houckgeest (c. 1600-1661), Emmanuel de Witte (1616/8- 1692). Pintors de natures mortes: Pieter Claesz (1597/8-1661), Willem Heda (1599-1680/82), Willem Kalf (1619-1693)

• Svetlana Alpers (2001). La creación de Rubens. Madrid: La Balsa de la Medusa.
• Svetlana Alpers (1987). El Arte de Describir. Madrid, 1987 : Hermann Blume.
• Svetlana Alpers (1992). El taller de Rembrandt. La libertad, la pintura y el dinero. Madrid: Mondadori.
• Keith Andrews (1977). Adam Elsheimer, Paintings, Drawings, Prints. Oxford: Phaidon.
• Didier Bodart (1970). Les peintres des Pays-Bas méridionaux et de la Principauté de Liège à Rome. Bruxelles, Rome: Institut Historique Belge de Rome.
• Walter S. Gibson (2000). Pleasant Places. The rustic landscape from Bruegel to Ruisdael. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.
• Craig Harbison (1995). The Art of the Northern Renaissance. London: Everyman Art Library.
• Walter Liedtke (ed) (2001). Vermeer and the Delft School. New Haven and London: Yale University Press.
• Ronald F. Millen and Robert E. Wolf (1989). Heroic Deeds and Mystic Figures. . New Jersey: Princenton University Press.
• John Michael Montias (1997). Vermeer. L’artista, la famiglia, la città. Torino: Einaudi.
• Jakob Rosenberg, Seymour Slive, E.H. Ter Kuile (1981). Arte y Arquitectura en Holanda, 1600-1800. Madrid: Catedra.
• Simon Schama (1999). Rembrandt’s Eyes. London: Penguin Books.
• Simon Schama (1987). The Embarrassement of Riches: An Interpretation of Dutch Culture in the Golden A. New York: Knopf.
• Gary Schwartz (1985). Rembrandt. His Life, His Paintings. London: Penguin.
• Peter C. Sutton (2002). Michael Sweerts (1618 - 1664). Zwolle : Waanders.
• Peter C. Sutton (1998). Pieter de Hooch, 1629 - 1684 . New Haven : Yale University Press.
• Peter C Sutton (1994). The Golden Age of Dutch landscape painting . Madrid: Fundación Coleccion Thyssen-Bornemisza.
• Peter C. Sutton et alt. (2003). Love letters : Dutch genre paintings in the age of Vermeer . London: Lincoln.
• Hans Vlieghe (2000). Arte y Arquitectura Flamenca 1585-1700. Madrid: Catedra.
• Mariët Westermann (1996). The Art of the Dutch Republic 1585-1718. London: Everyman Art Library.
• Karel van Mander (2000). Le vite degli illustri pittori fiamminghi, olandsi e tedeschi. Roma: Apeiron.
• Ernst van de Wetering (2006). Rembrandt. Quest of a Genius. Zwolle: Waanders Publishers.
• Arthur K. Wheelock Jr. (ed) (1995). Johannes Vermeer. Paris: Flammarion.
• Arthur K. Wheelock Jr. (ed) (1995). Vermeer and the Art of Painting. New Haven and London: Yale University Press.
• Arthur K. Wheelock Jr (2005). Gerard ter Borch. New Haven and London: Yale University Press.
• Arthur K. Wheelock Jr (2001). Aelbert Cuyp. Washington: National Gallery.
• Arthur K. Wheelock with Peter C. Sutton and contributions by Volker Manuth (2005). Rembrandt's late religious portraits . Chicago: The University of Chicago Press.
• Ger Luijten et alt (1993). Dawn of the Golden Age: Northern Netherlandish Art, 1580-1620. Amsterdam-Zwolle: Waanders.
• Nicole Dacos, Bert W. Meijer (comissaris) (1995). Fiamminghi a Roma. Milano: Skira.
• Christopher Brown, Jan Kelch i Pieter van Thiel (eds.) (1991). Rembrandt. El maestro y su taller. Barcelona: Electa España.
• Bruyn, Josua et alt (1982). A Corpus of Rembrandt Paintings. Den Haag, Boston, London: Stichting Foundation Rembrandt Research Project.
• AA.VV (1984). Corpus Rubenianum Ludwig Burchard : an illustrated catalogue raisonné.... London: Harvey Miller.
• Michael Jaffé (1977). Rubens and Italy. Oxford: Oxford University Press.
• Christopher Brown, Hans Vlieghe (eds.) (1998). Van Dyck 1599-1641. Londres: Ludion, Flammarion.

Activitats d'avaluació:

Encara que aquests criteris semblin superats en l'actual era de la post-universitat (per raons d'autoestima i de respecte als estudiants i a la pròpia professió, el professor en aquest cas no és partidari ni de l'aprovat general ni de l'excel·lent general), la valoració de l'aprofitament del curs es farà en base a una combinació d'originalitat i rigor. L'originalitat del discurs ben elaborat (en formats oberts) fet amb veu pròpia i evitant el tan recurrent recurs del retalla i enganxa o el reciclat d'idees alienes sense reconeixer-les; i el rigor del coneixement de la matèria almenys al nivell d'un estat de la qüestió obtingut dels materials exposats a l'aula i del diàleg, almenys, entre un parell o tres de materials bibliogràfics de qualitat.

Si bé l'assistència no és obligatòria aquesta s'ha d'acreditar en un percentatge raonable si es vol seguir el sistema d'avaluació de treballs (entorn del 70% ). En cas de no assististència en aquest percentatge, l'avaluació prevista és l'examen final de tema única basat la bibliografia del programa.

Si l'alumnat vol seguir el sistema d'avaluació continuada previst pel professor, l'assitència és obligatòria --almenys caldrà acreditar-la en un 80% de les classes. Qui no pugui assitir a les sessions de l'aula o pràctiques en aquesta proporció haurà d'avaluar-se en una prova única en la data prevista al calendari d'exàmens.