1. Historiografia del Romànic hispà.
Debats generacionals a l'entorn d'un concepte. Trets i transcendència cultural de la plàstica peninsular en el marc de l'art europeu.
J. WILLIAMS, "El Románico en España: Nuevas Perspectivas", Alfonso VIII y su época (II Curso de Cultura medieval, Aguilar de Campoo, 1990), Madrid, 1992, p. 9-20.
E. VALDEZ DEL ALAMO, "Ortodoxia y Heterodoxia en el estudio de la Escultura Románica Española: Estado de la cuestión", Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, IX-X, 1997-1998, p. 9-33.
J. YARZA-F. ESPAÑOL, El romànic català, Manresa, 2007.
El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180, Barcelona, 2008.
X. BARRAL, Contra l’art romànic, Barcelona, 2009.
2. El context històric.
2. 1. Espiritualitat i geopolítica a la Península Ibèrica. La consolidació del romànic entre la projecció de monarquies-aristocràcia i la consolidació político-religiosa dels regnes cristians peninsulars. El reformisme cluniacenc i el tradicionalisme litúrgic-cultu(r)al hispà. L'aliança de la corona de Lleó-Castella amb Cluny com estratègia de cohesió i europeització.
2. 2. El iter francigenus, artèria de comunicació entre centres polítics i grans tallers. Santiago de Compostela: meta i mite.
2. 3. Les imatges al servei d'un projecte ideològic, nexes entre espectadors i promotors (abats, bisbes, nobles i reis).
2. 4. Recepció i adaptació de les propostes artístiques europeus: França (Languedoc, Borgonya, Aquitània), Itàlia (Lombardia i Sicília), Anglaterra (Winchester).
I. BANGO, “El camino de Santiago y el estilo románico en España”, Aspectos didácticos de Geografía e Historia (Arte), 8, Zaragoza, 1994, p. 135-166.
Caminhos de Santiago. Arte no periodo románico em Castella e Leao. Espanha. Sec. XI al XIII. Sao Paolo, 2006.
Carlos M. REGLERO, Cluny en España, León, 2008
M. CASTIÑEIRAS, Compostela y Europa. La historia de Diego Gelmírez, La Coruña, 2010.
3. Els centres artístics del romànic hispà. I. Les primeres grans fàbriques i els seus tallers.
3. 1. Els protagonistas de la innovació artística: reis, infantes, bisbes i abats.
3. 2. Capceleres benedictines, deambulatori i àmbits funeraris. La monumentalització de l’Iter: les catedrals conservades (Jaca, Santiago) i les sepultades (Pamplona, Burgos, León, Oviedo). Al marge del Iter: Loarre, Oña, Arlanza, Santillana del Mar.
3. 3. El complement escultòric: nous discursos a l’epidermis dels edificis. Una mirada nova cap a l'art funerari tardoantic i l'aparició de capitells i timpans historiats. Les conexions hispano-languedocianes i els artistes itinerants: el Camí Francés a Compostela com a via de fluències. Les complexes relacions amb les arts sumptuaries.
S. MORALEJO, "Artistas, patronos y público en el arte del Camino de Santiago", Compostelanum, XXX, 3-4 (1985), p. 395-430.
Espacios y estructuras singulares del edificio románico, Aguilar de Campoo, 2008
Siete maravillas del románico español, Aguilar de Campoo, 2009.
4. Els discursos articulats de les portades i els primers timpans hispano-languedocians al llarg del Camino (Jaca i La Serós, Sant Sernin de Toulouse, Compostela, León, Carrión). La idealització natural i el humanisme iconogràfic. Gradació de la percepció visual i l’accesibilitat intelectual.
Ante portas coeli: Pedagogia teològica, admonió moral i doctrinal, visualitzacions apocalíptiques i exaltació dels sants titulars.
• Programes penitencials per a ciutadans i peregrins: Jaca y Azabachería.
• Programes teològics per a burguesos: Platerías.
• Programes eucarístics amb implicacions polítiques: León
• San Martín de Frómista o el sermó figuratiu per a laics i clergat.
M. A. CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, "Un adro para un bispo: modelos e intencións na fachada de Praterías", Cultura, poder y mecenazgo, ed. A. Vigo Trasancos. Santiago, 1998, 229-262 (Semata 10).
R. SANCHEZ AMEIJEIRAS, J. L. SENRA (eds.), El tímpano románico. Imágenes, estructuras i audiencias, Santiago de Compostela, 2003.
5. 5. Programes per a la mort: panteons i galilees (o el poder més enllà del poder): recintes i escenaris per honorar la memòria, custodiar el cos i intercedir per l’ànima (León, Carrión-Sahagún, Silos).
Fernando I i el tresor de San Isidoro: una ofrena expiatoria.
Raquel ALONSO ÁLVAREZ, « Los enterramientos de los reyes de León y Castilla hasta Sancho IV », e-Spania [En ligne], 3 | 2007
Gerardo BOTO, “Les panthéons royaux hispaniques: cathédrales et monastères », Espace ecclésial et liturgie au Moyen Age, A. Baud (dir.), Université Lumière- Lyon-2-CNRS, 2010, p. 275-309
6. In claustro, carcer et paradisus.
• Santo Domingo de Silos. Entre la regla i la reforma romana: escenificació de l’ideal apostòlic de la vita communis. Mira quaedam deformis formositas ac formosa deformitas: sentit i funció de les imatges de essers teriomòrfics. La dignificació decorativa dels espais d'oració deambulant.
• Conflictes morals i admonició: membra disjecta del claustre de Pamplona.
M. SCHAPIRO, "From Mozarabic to Romanesque in Silos", Art Bulletin, XXI, 1939, 312-374 ( "Del mozárabe al románico en Silos", Estudios sobre el románico, Madrid, 1984, p. 37-119).
J. YARZA, G. BOTO (EDS.) Claustro románicos hispanos, León, 2003.
Gerardo BOTO VARELA: « Ora et memora. Il chiostro di San Domenico di Silos: castellum, paradisum, monumentum », Medioevo : Memoria e Immagine, A. C. Quintavalle (coord.), Universita di Parma, 2009, p. 105-128
7. Els centres artístics del tardorromànic hispà.
4. 1. Les coordenades històriques. L’expansió geopolítica vers el Sud.
4. 2. Evolució, esclerosi i extinció dels procediments romànics. Replantejament de les topografíes templaries: desenvolupament de deambulatoris i creuers. La capcelera de Santo Domingo de la Calzada.
El protagonisme de les ordres monàstiques rigoristes. Cistercencs: varietats tipològiques de l’esglesia monástica i del claustre. (Sobrado, Moreruela, Las Huelgas, Gradefes, Huerta, Alcobaça). Les solucions de compromís dels mostenses (Retuerta, La Vid, Aguilar de Campoo).
Les polivalents galeries porticades castellanes. La fortaleza de Sigüenza. Galícia: las seus de Lugo, Orense i Tuy. Engeyneria templària al Pórtico de la Gloria i Carboeiro.
Plantes centralitzades i evocacions hierosolimitanes (Torres del Río, Eunate, Veracruz, Tomar).
4. 3. Els cabdals tallers tardorromànics: el neo-classicisme de la fi del segle XII i la conjugació de les herències nadives i forànies:
• La inspiració aquitana en cimborris cupulats (Zamora, Salamanca, Toro, Plasencia) i façanes (Soria). Voltes nervades poitevines a Ciudad Rodrigo.
• Reflexos de l’Ile-de-France a Navarra i la Rioja: el deixant de Leodegarius a Sangüesa, Nájera i La Calzada.
• L’horitzó borgoñó a la Península: Estíbaliz, Oña, Cardeña, Carrión (Santiago), Piasca, Ávila (el pòrtic de San Vicente -portades i cenotafi- i el cimorro de la catedral), Lugo i la cripta de Compostela.
• L’eclosió de Silos: el timpà dels Testimonis i el claustre. La fèrula silense a Castella i Navarra.
• Els scriptoria castellans: Cardeña.
• La presència anglesa als murs de Sigena i Arlanza.
8. Les funcions de les imatges al Tardorromànic.
• In sanctuario et ad tumulum sanctum. Devoció hagiogràfico-cristològica, instrucció dogmàtica, funcions mnemòniques i ornametació monumental. Tombes santes i cenotafis. Reliquies, reliquiaris i ornamenta ecclesiae als monestirs i cathedrals:
Precedents a l’eborària (v. gr. el taller de La Cogolla) i el triomf de l’esmalteria. L’obrador de Silos devant l’Oeuvre de Limoges; els frontals: peçes d’Aralar i Orense.
• La fe, pòrtic per a la glòria: Mateo, el cos occidental de Compostela i la seva complexitat programàtica. Escultura tardorromànica a les catedrals d’Oviedo, León, Zamora i Salamanca.
• Iconografia evangèlica, mariana i hagiogràfica. Imagineria per a la devoció: Verges i devallements. Arcaismes a l’imagineria de madera policromada.
• Ad defensionem fidei: S. Miguel de Estella. Síntesis dogmàtiques per a la redenció: la capcelera de la Seo de Zaragoza i el claustre de Tudela; les pintures de Segovia i Perazancas.
• Ad fontes. Popularització del dogme a les piques baptismals.
• Ad limites. Miralls de cultura popular subversiva o agents d'atracció, profilacsi i denúncia? Eros i pecat al romànic: la insoportable pesadesa de la carn (San Quirce, Tejada, Cervatos).
• Fanum et profanum. Les imatges del cel (constel.lacions i tractats de Comput.) i de la terra (cartografies i menologis). Els cicles pictòrics (Berlanga, Taüll, Roda).
• Esperons pel compromis del rei: els cartularis de Oviedo, Compostela i León; el pòrtic de Silos; la sala d’Arlanza.
• Ad vitam et mortem potentium. Castells, palaus i panteons aristocràtics.
S. MORALEJO, "Artes figurativas y artes literarias en la España medieval: Romànico, Romance y Roman", Boletín de la Asociación Europea de Profesores de Español, XVII, 32-33, 1985, p. 61-70.
S. MORALEJO, "D. Lucas de Tuy y la <<actitud estètica>> en el arte medieval", Euphrosyne, XXII, 1994, p. 341-346.
G. BOTO (ed.) Imatges medievals de culte. Talles de la col•lecció El Conventet, Girona, 2009