Relacionar el currículum de l’àrea de Ciències Socials amb la seva didàctica. Dissenyar, planificar l’activitat docent i l’aprenentatge en l’àrea de Ciències Socials. Dominar l'expressió i la comprensió oral i escrita amb correcció en les llengües oficials, l'anglès i, optativament, en altres llengües. Dissenyar i regular espais d'aprenentatge que atenguin a les necessitats educatives de l'alumnat, a la igualtat de génere, a l'equitat i al respecte als drets humans, emprant estratègies didàctiques en ciències i matemàtiques. Fomentar la lectura i el comentari crític de texts relacionats amb els continguts del currículum escolar. Dissenyar propostes didàctiques que afavoreixin l’adquisició d’una nova llengua en contextos multilingües. Relacionar l’educació dels alumnes amb el seu entorn. Planificar accions d’educació en valors i cultura de convivència que permetin actituds de respecte, afecte i acceptació. Conèixer i valorar críticament l’evolució del pensament, els costums, les creences i els moviments socials i polítics al llarg de la història. Analitzar la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic, així com les conductes ciutadanes pertinents, per a procurar un futur sostenible. Analitzar les implicacions educatives de les tecnologies de la comunicació i els llenguatges audiovisuals en l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques.
1. BLOC 1. Ciutadania global sostenible. 1.1. El concepte de ciutadania. La ciutadania democràtica: valors democràtics i participació. 1.2. Ciutadania i sostenibilitat: Principis guia de l'educació per la ciutadania global i l'educació per la sostenibilitat per a la contribució a l'Agenda 2030. 1.3. Mestres com agents de canvi conscient. 2. BLOC 2. L'ensenyament de les ciències socials a l'educació primària. 2.1 El coneixement social i cultural i la didàctica de les ciències socials. 2.2 Finalitats educatives i diferents models curriculars sobre l'ensenyament i aprenentatge de les ciències socials. 2.3. Currículum i programació didàctica de l'àrea de ciències socials: situacions d'aprenentatge, càpsules didàctiques i projectes d'aprenentatge servei. 3. Bloc 3. L'ensenyament i aprenentatge de la geografia. 3.1.La Geografia com a disciplina. 3.2. Els grans temes geogràfics. 3.3. La formulació de bones preguntes en la didàctica de la geografia. 3.4. El desenvolupament del pensament geogràfic (indagació en geografia i desenvolupament d'habilitats cartogràfiques i de la graficitat). 3.5. La geografia dels nens i les nenes. La ciutadania espacial. 3.6. L'estudi del paisatge, les sortides i el treball de camp.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Cerca i anàlisi d'informació 0 40,00 0 40,00 Elaboració individual de treballs 4,00 20,00 2,00 26,00 Treball en equip 42,00 32,00 10,00 84,00 Total 46,00 92,00 12,00 150
Benejam, P. i altres (2002). Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos. Graó. Catàleg Brooks, C.; Butt, G.; i Fargher, M. (Eds) (2017). The power of geographical thinking. Cham: Springer. Casas, M. (coord) (2007). Ensenyar ciència a l'escola primària. Barcelona: Edicions 62. Catling, Simon; Willy, Tessa (2010). Teaching Primary Geography. Exeter: Sage, Learning Matters. Catàleg Dolan, A. (2020). Powerful Primary Geography. A toolkit for 21st-Century Learning. Oxon: Routledge. Catàleg Ewards, C., James, U., Stipp, S. i Wearing, J. (Eds) (2016). Exemplars in geographical thinking. Vancouver: The Critical Thinking Consortium. Feliu, Maria. (2015). Ciencias sociales y educación infantil (3-6) :. Barcelona: Graó. Catàleg Fouberg, E. H. i Stuhrenberg Smith, J. (2023). Teaching Human Geography. Theories and practice in thinking geographically. Cheltenham: Edward Elgar Publishing. Catàleg Gersmehl, Phil (2008). Teaching Geography (Second Edition). New York: Guilford. Catàleg Gilbert, R.; Tudball, L.; i Brett, P. (2020). Teaching humanities and social sciences (7). Melbourne: Cengage Learning Australia. Granados Sánchez, J. (2023). Sustainable Global Citizenship: a critical realist approach. Social Sciences, 12(3), 171. Recuperat , a https://www.mdpi.com/2076-0760/12/3/171 Granados Sánchez, J. (2022). Levels of Transformation in Sustainable Curricula: The Case of Geography Educati. Sustainability, 14(8), 4481. Recuperat , a https://www.mdpi.com/2071-1050/14/8/4481 Granados Sánchez, Jesús (2017). La Formulación de Buenas Preguntas en Didáctica de la Geografía. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 545-559 Granados Sánchez, J. i Medir Huerta, R.M. (2021). Enseñar y aprender geografía para un mundo sostenible (1ª). Barcelona: Octaedro. Hernàndez Cardona, F.X. (2002). Didáctica de las ciencias sociales, geografia e historia. Graó. Catàleg Imbermón, F. (coord) (2002). Cinc ciutadanies per a una nova educació. Graó. Catàleg Liceras Ruíz, A. y Romero Sánchez, G. (Coords) (2018). Didáctica de las ciencias sociales. Fundamentos, contextos y propuestas. Madrid: Pirámide. Malatesta, Stefano; Granados, Jesús (2017). La Contribución de la Geografía de los niños y de las niñas a la enseñanza de la. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 631-640 Maude, A. (2024). Thinking geographically. A guide to core concepts for teachers. New York: Routledge. Medir, Rosa Maria; Calabuig, Salvador (2017). Darreres Aportacions en l'Ensenyament de la Geografia a Catalunya i Espanya. Documents d'Anàlisi Geogràfica, 63(3), 597-614 Polo Morral, F. (2004). Hacia un currículum para una ciudadanía global. Barcelona: Intermon Oxfam. Olcina Cantos, J. i Morote Seguido, A. (Eds) (2022). La enseñanza de la geografía en el siglo XXI. Retos, recursos y propuestas docentes ante los nuevos desafíos globales. Alicante: Universidad de Alicante. Pike, Susan (2016). Learning Primary Geography. Ideas and Inspiration from Classrooms (First Edition). London: Routledge. Catàleg Santiesteban, A. Pages, J. (coors) (2011). Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria . Síntesis. Catàleg Scoffham, Stephen (2017). Teaching Geography Creatively (Second Edition). Oxon: Routledge. Catàleg Scoffham, S. (2014). Primary Geography Handbook (3). Sheffield: Geographical Association. Scoffham, Stephen & Owens, Paula (2017). Teaching Primary Geography. Everything you need to teach primary geography (First edition). London: Bloomsbury. Catàleg Sebastiá Alcaraz, R. i Tonda Monllor, E.M. (Eds) (2017). Enseñanza y aprendizaje de la geografía para el siglo XXI. Alicante: Universidad de Alicante. Sharpe, B.; Bahbahani, K.; i Tu Huynh, N. (2016). Teaching geographical thinking. Vancouver: The Critical Thinking Consortium. Souto González, X.Mª (1999). Didáctica de la geografia: problemas sociales y conocimiento del medio (2ª ampliada). Barcelona: Ediciones del Serbal. Catàleg Strachan, T. (2024). Engaging children and young people in planning. A handbook for transformative practice.. New York: Routledge. Taylor, Mike; Richards, Louise; Morgan, John (2015). Geography in Focus. Teaching and learning in issues-based classrooms. Wellington: NZCER Press. Catàleg UNESCO (2024). Global citizenship education in a digital age: teacher guidelines. Paris: UNESCO. UNESCO (2015). Educación para la ciudadanía mundial. Temas y objetivos de aprendizaje. Paris: UNESCO. Wiegand, Patrick (2006). Learning and Teaching with Maps. New York: Routledge. Catàleg Asociación Universitaria de Profesores de Didáctica de ls Ciencias Sociales. Recuperat , a http://didactica-ciencias-sociales.org/ Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Graó. Catàleg Clio en red. Proyecto Clio. Recuperat, a http://clioenred.ning.com/
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Projecte d'aprenentatge servei. Treball en grup cooperatiu - La qualitat innovadora del projecte. - La descripció detallada dels apartats del projecte (a partir de la guia proporcionada), així com el grau de realisme de la seva implementació. - La contribució personal al treball cooperatiu: l'interès, la voluntat de cooperació, la qualitat de l'aportació personal al conjunt del treball i la creació d'un bon ambient de treball. 50 Sí Prova de síntesi - Resolució de la prova escrita seguint els criteris d'avaluació establerts. - Demostració de capacitat de reflexió sobre el propi aprenentatge. - És responsabilitat de l'estudiant una correcta presentació lingüística de les activitats d'avaluació. Es proposa una penalització de -0,15 per cada error de normativa lingüística (ortogràfics i gramaticals). Una acumulació excessiva d'aquest tipus d'errors pot comportar la qualificació de suspès. - La còpia o la utilització de procediments fraudulents en algun o alguns exercicis exigits en l'avaluació comportarà la no superació de l'assignatura. 50 Sí
Per a la qualificació del mòdul es tindran en compte dues qualificacions diferents: - Qualificació grupal, a partir del treball cooperatiu i de les pràctiques d'aula obligatòries (50% de la nota). - Qualificació individual a partir d'una prova escrita sobre els continguts de l'assignatura (50% de la nota). Criteris específics de la nota «No Presentat»: Constarà com a no presentat: - La no presentació en la data prevista de les activitats d'aula i l'entrega final del projecte d'aprenentatge servei. - No presentar-se a la prova escrita. Avaluació única: 1. Prova escrita final sobre els continguts de l'assignatura. 2- Realització del projecte de manera individual. 3- Lectura d'articles (objecte d'avaluació en la prova escrita) 4- Període de sol·licitud (durant el primer mes des de l'inici de l'assignatura). Requisits mínims per aprovar: Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0. Cada element d'avaluació ha de superar el 4 per poder fer mitjana
Les tutories es faran de forma presencial a les instal·lacions de la FEP o de manera virtual, havent quedat d'acord prèviament amb l'alumnat.
La comunicació i interacció amb l'alumnat es farà durant les classes presencials, mitjançant el correu electrònic i plataformes de comunicació simultània on line.
Per a la didàctica de les ciències socials es faran servir tota mena de recursos impresos i digitals: articles, manuals, llibres de text, blocs, xarxes socials i aplicacions digitals com Canva, Genial.ly, Instamaps, Publisher o Edpuzzle. Quan s’usin recursos d’IA en el desenvolupament de les activitats avaluables, cal incloure una declaració detallada de tot allò que ha fet servir i com s’ha utilitzat. En aquells supòsits en els quals el professorat tingui dubtes sobre l'autoria de qualsevol prova d'avaluació, es podrà convocar l’estudiant/a a realitzar una entrevista presencial o sincrònica (que podrà ser enregistrada), amb l'objectiu de verificar els coneixements i les competències per part de l’alumnat i garantir l'autoria de les proves d’avaluació. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta serà qualificada negativament.