Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Seminaris

IX Seminari Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna

LA DESIGUALTAT EN ÈPOCA TARDOANTIGA I MEDIEVAL. Empremta arqueològica d’un problema estructural

INEQUALITY IN LATE ANTIQUITY AND THE MIDDLE AGES. Archaeological Traces of a Structural Problem

Obert el període de presentació de propostes de comunicacions i pòsters fins el 15 de juny

 

Presentació de propostes de comunicacions i pòsters

Les propostes s'hauran de fer abans del dia 15 de juny a través del formulari adjunt

o al mail cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d’incloure: títol, autor/a(s), resum (150 paraules). Especificar si es presentarà comunicació o pòster.

 

Temàtica

La desigualtat constitueix una problemàtica present al llarg de la  història. Tota societat que remarca les diferències existents entre els seus membres, l’establiment una dominància d’unes persones sobre les altres, sigui pel motiu que sigui, genera desigualtat. Les desigualtats, ja siguin socials, econòmiques, polítiques, religioses, de gènere...estan tan presents a les societats que és impossible fer història sense considerar-ne la seva existència i com aquestes l’aborden.

Pràcticament qualsevol aspecte de les societats es pot analitzar des de l’òptica de la desigualtat. La desigualtat per posició social, econòmica, però també per gènere, religió, procedència... són qüestions que tot sovint deixen una petja arqueològica; de la distribució i accés diferencial als béns, fins a la diversa problemàtica que presenten antropològicament els individus de diferents extraccions socials (salut, alimentació, lesions...).

La jerarquització a nivell social, econòmic i, fins i tot, cultural o religiós es pot analitzar en el conjunt de la societat, però es pot resseguir també a nivell regional o microterritorial, a partir de les comunitats locals.

Així la desigualtat social es pot resseguir arqueològicament des de multiplicitat d’òptiques i enfocaments. Dins una comunitat s’expressa sovint a partir d’elements molt visibles, com l’habitatge (des de les cases més humils fins als grans palaus com expressió de poder i estatus), la presència d’objectes quotidians i utillatge diferenciats; però també en l’anàlisi sobre el món funerari, estudis de dieta o patologies...  

També dins el món religiós s’expressa la desigualtat a nivell social i de gènere, no solament amb el tractament de les diferents comunitats religioses, amb la creació de barris o cementiris específics, sinó dins un mateix credo amb la generació d’espais separats en els espais de d’enterrament, per exemple.

L’arqueologia del paisatge d’abast local o regional mostren un accés heterogeni als espais privilegiats i als recursos, i una estratificació territorial amb una dependència envers els espais de poder (castells, monestirs, ciutats...). Les rutes de producció, distribució i consum així com la creació d’àrees d’especialització econòmica poden ser mostra d’estratègies d’explotació i jerarquització. L’establiment de nuclis de poder (castells, monestirs) actuen com a potenciadors de l’ocupació territorial des d’una planificació jerarquitzada que institucionalitza la desigualtat.

El IX Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna té com objectiu aprofundir en l’estudi de les desigualtats en un marc cronològic que s’estén des d’època tardoantiga fins a època baixmedieval des d’un punt de vista el més ampli possible, permetent les visions de conjunt, als estudis d’aspectes concrets.

Al seminari es pretén analitzar l’empremta arqueològica de la desigualtat a nivell

-Social.

-De Gènere

-Cicles de producció

-Antropològic; bioarqueologia i desigualtat (Alimentació, patologies...)

-Els espais d’hàbitat. Estratificació urbanística  de les poblacions. Els centres de poder com a mostra de desigualtat...

-El món agrari a nivell intern i en la relació camp-ciutat

-El territori.  Ocupació dels espais privilegiats i marginals, accés als recursos...

-La cultura material i l’utillatge.

-L’alimentació

-Entre religions (tractament de comunitats minoritàries :jueves, islàmiques...)

-Interreligiosa. Estratificació social als espais sacres i als cementiris.

-Qualsevol altre aspecte en el qual la desigualtat es manifesta.

El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia ha aportat als darrers anys sobre aquests aspectes. Per això es poden presentar comunicacions o pòsters sobre temàtiques molt diverses des d’un punt de vista pluridisciplinari, però sempre amb una mirada arqueològica que pot anar dels macroanàlisis territorials als estudis de casos més puntuals o estudis de materials diversos. El seminari té com objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en el marc d’aquest extens període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.

 

Publicació

L'organització preveu la publicació de les actes de la jornada amb les comunicacions i els pòsters presentats.

 

Comitè organitzador

Marc Bouzas Sabater (CRAPA-Universitat de Girona)

Lluís Palahí Grimal (CRAPA-Universitat de Girona)

 

Comitè científic

Alexandra Chavarria (Università di Padova)

Pere Gelabert Xirinachs (Universität Wien)

Jorge Morín de Pablos (AUDEMA)

Julia Sarabia Bautista (Universitat d'Alacant)

 

INEQUALITY IN LATE ANTIQUITY AND THE MIDDLE AGES. Archaeological Traces of a Structural Problem

 

Open the period for the presentation of communications and posters

Proposals must be submitted by  before June 15  using the form on the websitee

or on the mail cat.rosesarqueologia@udg.edu

The proposal must include: title, author(s), abstract (150 words). Specify if communication or poster will be presented

 

Inequality is an issue that has been present throughout history. Any society that emphasizes differences among its members, establishing the dominance of some individuals over others for any reason, generates inequality. Inequalities—whether social, economic, political, religious, or gender-based—are so deeply embedded in societies that it is impossible to write history without taking into account their existence and the ways in which they are addressed.

Virtually any aspect of societies can be analyzed from the perspective of inequality. Inequality based on social and economic position, but also on gender, religion, origin, and other factors, often leaves archaeological traces—from the distribution and differential access to goods to the various anthropological issues observed in individuals from different social backgrounds (health, diet, injuries, etc.).

Hierarchical structures at the social, economic, and even cultural or religious levels can be analyzed broadly within a society, but they can also be traced at regional or micro-territorial levels, starting from local communities.

Social inequality can be investigated archaeologically from multiple perspectives and approaches. Within a community, it is often expressed through highly visible elements, such as housing (from the most modest dwellings to large palaces as expressions of power and status), the presence of everyday objects and specialized tools, as well as through the analysis of the funerary sphere, dietary studies, and pathologies.

In the religious sphere as well, social and gender inequality is manifested—not only in the treatment of different religious communities through the creation of specific neighborhoods or cemeteries, but also within the same confession, for example through the establishment of separate burial spaces.

Landscape archaeology, at local or regional levels, reveals heterogeneous access to privileged spaces and resources, as well as territorial stratification dependent on centers of power (castles, monasteries, cities). Production, distribution, and consumption networks, as well as the creation of areas of economic specialization, may serve as evidence of strategies of exploitation and hierarchization. The establishment of centers of power (castles, monasteries) acts as a catalyst for territorial occupation through a system of hierarchical planning that institutionalizes inequality.

The 9th International Seminar on Medieval and Modern Archaeology aims to deepen the study of inequalities within a chronological framework spanning from Late Antiquity to the Late Middle Ages, from the broadest possible perspective, allowing for both general overviews and the study of specific aspects.

The seminar seeks to analyze the archaeological trace of inequality at the following levels:

  • Social
  • Gender
  • Production cycles
  • Anthropological; bioarchaeology and inequality (diet, pathologies…)
  • Habitation spaces. Urban stratification of settlements. Centers of power as manifestations of inequality…
  • The agricultural world, internally and in the countryside–city relationship
  • Territory. Occupation of privileged and marginal spaces, access to resources…
  • Material culture and tools
  • Diet
  • Interreligious relations (treatment of minority communities: Jewish, Muslim, etc.)
  • Social stratification in sacred spaces and cemeteries
  • Any other aspect in which inequality is manifested

The seminar aims to offer the broadest possible overview of the new knowledge that archaeology has contributed to these issues in recent years. For this reason, papers or posters may be presented on a wide range of topics from a multidisciplinary perspective, but always with an archaeological approach, ranging from macro-analyses of territories to more specific case studies or research on diverse materials. The seminar seeks to provide research groups and scholars working on this extensive period from an archaeological perspective with the opportunity to present the results of their work and, above all, to create a forum for meeting and debate that enriches the exchange of ideas and proposals.

 

Publicatión
The organisation plans to publish the communications and posters presented

 

Organisition Committee

Marc Bouzas Sabater (CRAPA-Universitat de Girona)

Lluís Palahí Grimal (CRAPA-Universitat de Girona)

 

Scientific Committee

Alexandra Chavarria (Università di Padova)

Pere Gelabert Xirinachs (Universität Wien)

Jorge Morín de Pablos (AUDEMA)

Julia Sarabia Bautista (Universitat d'Alacant)

 

 

Formulari per enviament de comunicacions/Formulario para envío de comunicaciones/Formulaire pour envoyer des communications/Communications submission form

Històric

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.