Les propostes s'hauran de presentar abans del dia 15 de juny a través del formulari adjunt.o del mail

cat.rosesarqueologia@udg.edu

La proposta ha d'incloure

-Títol

-Autoría

-Resum (200 paraules)

-Especificar si es presentarà comunicació o pòster

-Mail de contacte

-Telèfon de contacte

 

Temàtica

Possibles temàtiques i camps d’estudi

-Castells i fortaleses

-Muralles i defenses urbanes

-Organització territorial. Control i evolució dels espais estratègics

-Esglésies, monestirs i conflicte (sagreres, fortificació…)

-Urbanisme i conflictivitat social

-Antropologia i violencia

-Circulació numismática i conflicte (tresorets, ocultacions, circulant en èpoques de conflicte…)

-Armament

-Comerç i conflicte

-Camps de batalla

El conflicte, la violència i la inseguretat són elements amb els quals conviu la societat en època tardoantiga i medieval, fins al punt que molts autors consideren que constitueix un element definidor de la societat feudal. Des d’època tardoantiga i fins a finals de l’època medieval (segles V-XV) l’estructuració del territori està molt condicionada per aquests aspectes. Així doncs la creació de castells i fortaleses, però també de monestirs, esglésies i de moltes de les noves poblacions està sovint condicionada per elements relacionats amb els conflictes –de tota mena-, i la seva estructura i evolució constitueix una resposta a conjuntures vinculades a aquests.

Els conflictes d’alta intensitat, com les guerres, però també les situacions d’inseguretat generalitzada (bandolerisme, pirateria, assassinats, coercions senyorials...) participen de la configuració territorial, amb la creació d’elements defensius (fortaleses, muralles, torres, castells...), que s’han d’anar readaptant a les noves necessitats militars, però també a les noves realitats socials. Tots aquests factors també tenen el seu reflex en l’urbanisme de les poblacions o en el seu desenvolupament. Més enllà de les guerres o les lluites armades, també altres conflictes socials o religiosos condicionen o remodelen l’urbanisme , com succeeix per exemple amb la constitució i, tot sovint, tancament de barris com els calls jueus. També altres espais com esglésies i monestirs esdevenen espais significats en aquestes conjuntures.

Arqueològicament molts d’aquests conflictes deixen una empremta en els jaciments. En alguns casos aquesta marca és clara -i fins i tot és inherent a la  seva concepció, com succeeix amb les muralles i fortaleses-, però també és visible en edificis religiosos, ciutats, viles i masos. Així el registre arqueològic permet, a través de l’estratigrafia, mostrar els moments de violència i les seves conseqüències.

Els efectes dels conflictes es poden analitzar a través de molt variats punts de vista que van des de l’anàlisi territorial fins a la circulació monetària, la cerca d’espais i sistemes d’emmagatzematge de queviures per moments de perill, l’evolució de l’armament o l’estudi de les restes antropològiques. També en canvis en la cultura material, per exemple quan arriben noves poblacions que provoquen una reestructuració social i econòmica.

El seminari pretén oferir una visió el més àmplia possible de les novetats que l’arqueologia ha aportat als darrers anys sobre aquests aspectes. Per això es poden presentar comunicacions o pòsters sobre temàtiques molt diverses, on s’analitzi l’impacte que el conflicte, la violència i la inseguretat tenen en l’estructuració del territori, de les poblacions i de la societat, des d’un punt de vista pluridisciplinar, però sempre amb una mirada arqueològica que pot anar dels macroanàlisis territorials als estudis de casos més puntuals o estudis de materials diversos. El seminari té per objectiu oferir la possibilitat als grups de recerca i investigadors que treballen en el marc d’aquest extens període des d’una vessant arqueològica de presentar els resultats dels seus treballs i, sobretot, crear un marc de trobada i debat que enriqueixi l’intercanvi d’idees i propostes.

Publicació

L'organització preveu la publicació d'una monografia amb les comunicacions i pòsters presentats.

Quotes

El seminari és gratuït per tots els participants i assistents.

Organització

Direcció

• Marc Bouzas (CRAPA-Universitat de Girona)

Coordinació

• Lluís Palahí (CRAPA-Universitat de Girona)

Comitè científic

• David Gallego Valle (Universidad Castilla-la Mancha)
• Helena Kirchner (Universitat Autònoma de Barcelona)
• Marta Sancho (Universitat de Barcelona)
• Valerie Toureille (CY Cergy Paris Université)