15
d’abril
“Banyes,
ossos i budells. Instruments de música popular en època medieval”
Laura
de Castellet
Universitat
de Barcelona
L'emissió voluntària de so, ja sigui com a localització en
l'espai o en l'expressió d'emocions a través de la música, és intrínseca a la
identitat col·lectiva humana. En els entorns rurals els objectes sonors i
instruments musicals no estaven fets amb materials nobles, sinó que es recorria
als recursos de l'entorn, sovint de la ramaderia: ossos, pells, banyes,
vísceres, tendons. L'estudi d'aquests elements i la restitució dels objectes
sonors a través de l'arqueologia experimental porta a poder reviure el paisatge
sonor medieval.
29
d’abril
“El
derelicte Roses II i la desfeta d’un comboi francès”
Marcel
Pujol i Hamelink
Escola
Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya
El derelicte Roses II correspon a les restes d'un vaixell
que trobar el submarinista Paco Falcó, posteriorment hi va intervenir l'Armada
espanyola i l'any 1983 es va realitzar la primera intervenció arqueològica. La
conclusió primera, a partir dels canons que es van recuperar, indicava que es
tractava d'un vaixell anglès del regnat de Jordi II d'Anglaterra (1727-1760).
L'estudi de l'arquitectura naval i de la cultura material van reconduir el seu
origen cap a un vaixell de la marina francesa i amb una datació més recent, la
desfeta d'un comboi francès destinat a Barcelona l'any 1809. La recerca
arqueològica, iconogràfica i arxivística va permetre conèixer amb detall els
últims dies de la vida del vaixell i la seva tripulació.
13 de
maig
“Ferran
Cufí, de ciutadà a arqueòleg i viceversa”
Josep
Maria Barris i Pol Meseguer
Arxiu
Municipal de Roses
Ferran Cufí Font (Roses, 1900 - L'Havana, 1971) fou un
ciutadà de profundes conviccions democràtiques que va esdevenir un dels pioners
de l'arqueologia local rosinca, sobretot gràcies a les campanyes que realitzà,
juntament amb Francesc Riuró, els anys 1934 i 1936-1938 al recinte de les
Muralles de Roses. La conferència posarà en valor la figura de Cufí en el
context de l'inici de les campanyes de prospecció arqueològica que s'efectuaren
d'ençà 1916 en diversos punts de Roses i que tenien per finalitat valorar la
potència patrimonial del lloc. Així mateix, s'incidirà en el restabliment de
l'honorabilitat d'una persona que fou absolutament transcendent en la defensa
del patrimoni arqueològic rosinc durant les dècades de 1930 i 1940."
27 de
maig
“La
ciència al servei de la història: l’alimentació infantil a la Roses tardoantiga”
Neus
Coromina i Marc Bouzas
Col·laboradora
LAHAP-Universitat de Girona
CRAPA-Universitat
de Girona
Les necròpolis són per l’arqueologia espais que ens aporten
molta informació sobre com van viure les persones que hi van ser enterrades. És
el cas de la necròpolis infantil tardoantiga excavada al costat del Monestir de
Santa Maria de Roses, on gràcies als estudis bioarqueològics hem pogut conèixer
com es van alimentar aquests infants i a quina edat se’ls va deslletar.