A través d'una comunicació en format vídeo s'apropa el projecte al públic acadèmic especialitzat en educació musical d'arreu del món. La 32ª Confèrència EAS coincideix amb la 10ª Conferència Regional Europea ISME i es van celebrar conjuntament a Évora (Portugal) del 4 al 7 de juny de 2025. Va comptar amb una assistència estimada de 450 persones. Es van dur a terme més de 100 activitats entre tallers, simposis, presentacions i taules rodones, centrades en la comunitat educativa, el currículum, la inclusivitat, la tecnologia emergent, la creativitat, i l'ensenyament-aprenentatge centrat en l'alumnat. 

La presentació, dia 7 de juny, va fer un repàs per tot el projecte exposant també resultats i algunes de les conclusions més rellevants. La comunicació es va dur a terme per la Joanna Riera, tècnic de recerca, amb un equip al darrera format per la mateixa Joanna Riera, la Marina Buj, l' Andrea Fernández i la Verónica Asensio. 

El debat post-presentació es va focalitzar sobretot en l'avaluació de la creativitat i la gestió de la incertesa a l'aula.

Presentació 32th EAS Conference

Es va dur a terme una presentació sobre Fase 2, destacant sobretot tres debats que sorgeixen a partir dels anàlisis de les programacions, dels glossaris de fase 1 i de grups de discussió realitzats en sis universitats catalanes. El primer debat té a veure amb les barreres per a treballar la creativitat a l'aula, el segon amb els elements claus de les pràctiques creatives i el tercer amb els enfocaments per avaluar la creativitat. 

Les dues ponències, dutes a terme per la Marina Buj i en Jordi Cano, van despertar interès al congrés i van generar debat entorn a la temàtica de la creativitat al Grau de Mestres d'Ed. Primària.

Comunicació CIMIE 25

Es va dur a terme una presentació sobre el projecte exposant la primera fase i els seus resultats. El públic va mostrar un interès rellevant en la contribució acadèmica que genera descriure els elements que es troben implicats en la creativitat docent i en la docència per la creativitat per tal de poder dotar d'eines als futurs docents. La comunicació es va dur a terme per l' Albert Casals, la Joanna riera i la Glòria Prats-Rins.

Resum

Es presenten els resultats de la primera fase d’un projecte d’investigació en el qual es busca definir el concepte de creativitat en educació i conèixer com desenvolupar-la en la formació inicial docent. A través de la revisió de la literatura, s’elaboren dos glossaris sobre la creativitat associada a la docència i als processos creatius a l’aula, que posteriorment van ser validats per experts. Complementàriament, es realitza una revisió sistemàtica d’articles en ERIC a partir dels conceptes 'Creativity' - 'Pre-service teachers' - 'Primary Education'. L’anàlisi dels 17 articles de la mostra resultant aporta elements per treballar la creativitat en la formació de mestres i específicament des de l’educació musical.

Proposta / Investigació / Preguntes d’investigació i marc teòric

La present comunicació s’emmarca en CREDMUS (ref. 2023-ARMIF-00007), un projecte per impulsar la creativitat des de l’educació musical per a la millora de la formació en els graus d’Educació Primària. L’equip el constitueixen professorat de 6 universitats catalanes i mestres en actiu.

S’exposa la primera fase del projecte amb els següents objectius:

1. Consensuar el concepte de creativitat a partir dels termes associats a la docència i processos creatius.

2. Conèixer com desenvolupar la creativitat en la formació inicial de mestres.

Els resultats d’un projecte precedent, ForMMus, van mostrar que el treball de la creativitat musical estava infradesenvolupat en la formació inicial de mestres i en l’àmbit escolar (ForMMus, 2023).

Sabem que la creativitat es fomenta i s’educa (Bueno, 2017), especialment quan s’ofereix autonomia, suport per assumir riscos i sortir de la zona de confort, així com la possibilitat de treballar col·laborativament (Burnard, 2016). També que, sense ser exclusiu, s’associa a les arts, en el sentit que contribueixen decisivament a fomentar la creativitat de l’alumnat, en sintonia amb altres àrees, tant en educació bàsica (Burnard & Loughrey, 2021) com en educació superior (Jackson et al., 2006).

Metodologia

La present investigació es va realitzar entre novembre 2023 i febrer 2024.

Per al primer objectiu, es partia de que la creativitat és essencial en educació, però propensa a biaixos i estereotips. Per a una visió consensuada i rigorosa, en una trobada de l’equip es van identificar els termes associats a docència i processos creatius en música. Posteriorment, petites comissions van revisar literatura específica en relació amb la creativitat i els termes identificats per generar dos glossaris: un sobre docència creativa i un altre de docència per a la creativitat. Es va plasmar teòricament i es va connectar amb experiències i activitats concretes. Finalment, els glossaris van ser validats per 3 experts en creativitat i educació.

Per al segon objectiu, es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura. Existeixen moltes revisions sobre creativitat i educació, però rarament centrades en la formació inicial de mestres. Utilitzant la base de dades ERIC i els conceptes 'Creativity' - 'Pre-service teachers' - 'Primary Education' es van identificar 183 articles científics publicats entre 2019 i 2023. Excloent duplicats, estudis no centrats en estudiants de magisteri, sense propostes educatives o en què la creativitat no era substantiva, es va obtenir una mostra de 17 articles. Es van analitzar i es van extreure elements clau per promoure la creativitat en la formació de docents.

Resultats i conclusions, rellevància científica

Pendents de la validació, una de les principals aportacions dels glossaris en relació amb la creativitat i la seva vinculació amb els processos creatius i la docència creativa té a veure amb conceptes o factors que han emergit com a claus. Es destaca la importància en la docència de la flexibilitat, el flow, la interdisciplinarietat, l’humor, l’aprenentatge lúdic, els espais, l’autoconfiança, les expectatives i la improvisació. En referència als processos creatius a l’aula, aquests es mouen dins de quatre contextos d’aprenentatge bàsics: la improvisació, la composició, l’escolta creativa i el moviment creatiu.

Pel que fa a la revisió sistemàtica, els primers resultats mostren l’associació de la creativitat en la formació inicial de mestres amb un ampli ventall d’àrees, destacant l’àmbit STEAM. També s’extreuen aportacions d’experiències molt concretes per a la resolució de processos específics fins a l’anàlisi de seqüències didàctiques. Els 3 estudis desenvolupats des de l’educació musical incideixen en aspectes com la rellevància de les creacions musicals col·lectives, com accions disruptives i transformadores; l’ajuda que pot suposar la tecnologia per a la composició; o el que aporta el treball creatiu, cooperatiu i interdisciplinari per ajudar a evolucionar en les dimensions personal i professional.

En global, aquests resultats són un aportació per a una millor definició i ús de la creativitat i altres conceptes afins, i especialment contribueixen a dotar d’eines per impulsar la creativitat en la formació musical de docents en el futur.

Comunicació CIMIE 24