La Universitat té 30 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
Miquel Solà, investigador de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC) de la Universitat de Girona, explica que la química computacional permet simular reaccions químiques amb ordinadors per predir resultats, estalviant recursos i energia. La catàlisi, per la seva banda, accelera les reaccions sense consumir el catalitzador. L'IQCC treballa per una química més sostenible, amb menys residus i menor consum energètic, contribuint a una societat millor. L'institut destaca tant a nivell català com internacional, amb un alt reconeixement científic i formatiu. Solà defensa el valor i la qualitat de la formació química a Girona i anima els joves a estudiar-hi. Finalment, destaca exemples d’impacte social com la millora de processos industrials o la reducció del CO₂ atmosfèric.
L'entrevista gira al voltant de les condicions laborals de les treballadores del sector de les cures, especialment aquelles que treballen cuidant persones grans. Ana Molina, investigadora de la Universitat de Girona, explica els resultats del projecte europeu EUROKAFCA, que posa el focus en la precarització d’aquest sector, marcat per la feminització i la presència majoritària de dones migrants. Molina destaca les dificultats derivades de la llei d’estrangeria, la manca de regulació del treball domèstic i la por a denunciar abusos, sovint per part de persones en situació irregular.
També s’hi analitza la manca de reconeixement professional i econòmic d’aquestes feines, així com les conseqüències físiques i psicològiques que pateixen les cuidadores. L’externalització dels serveis públics agreuja aquestes condicions. Finalment, Molina fa una crida a blindar els serveis públics i posar les cures al centre de les polítiques, advertint que l’envelliment de la població farà d’aquest un problema estructural imminent.
En aquesta entrevista, la professora i investigadora Mònica Puntí parla sobre la guia "Del guix al xip", elaborada per un grup de docents per orientar l’ús responsable de la intel·ligència artificial (IA) a les aules. La iniciativa neix de la inquietud que els estudiants ja utilitzen IA com ChatGPT i cal que el professorat s’hi adapti. Puntí defensa un ús ètic, crític i pedagògic de la IA, destacant la importància d’entendre com funciona, com fer bons prompts, citar adequadament les fonts, i evitar la desinformació o els biaixos.
També posa èmfasi en desenvolupar el pensament crític i l’alfabetització digital dels alumnes, promovent espais d’aprenentatge amb i sense tecnologia per reforçar la creativitat. La guia proposa activitats pràctiques i compara diferents eines d’IA (com ChatGPT, Copilot, Gemini i Claude), valorant-ne punts forts i limitacions, especialment en temes com la privacitat i la precisió de les fonts.
La Dra. Sara Malo, investigadora de Grup de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida de la UdG, explica que el grup treballa per promoure el benestar dels infants i adolescents des de diverses línies de recerca, com ara la felicitat, les competències socioemocionals, el bullying i el benestar digital.
El benestar infantil i adolescent es veu influenciat per diversos factors, entre els quals destaca l’ús creixent de pantalles i dispositius digitals. Aquest fenomen genera reptes relacionats amb la salut mental, el desenvolupament cognitiu i les relacions socials. És important comprendre com l’exposició prolongada a les pantalles pot afectar el somni, l’atenció i l’estat emocional dels infants i joves. Al mateix temps, les tecnologies ofereixen oportunitats per a l’aprenentatge, la connexió social i l’accés a recursos educatius.
Per això, es recomana promoure un ús equilibrat i responsable de les pantalles, adaptat a les necessitats i edats dels infants i adolescents. La implicació activa de famílies, educadors i professionals de la salut és clau per establir límits saludables i fomentar hàbits que afavoreixin el benestar integral. A més, cal potenciar el desenvolupament d’habilitats socials, emocionals i digitals que preparin els joves per a una vida equilibrada en un entorn tecnològic.
En definitiva, afrontar els reptes del benestar infantil i adolescent en l’era digital requereix un enfocament global i coordinat que integri prevenció, educació i suport emocional, garantint així un creixement saludable i una millor qualitat de vida.
Fa poc més d’un any es va crear la Càtedra ATL d’Aigua Potable a la Universitat de Girona, en col·laboració amb ATL, l’empresa pública que gestiona l’abastament d’aigua del sistema Ter-Llobregat. L’objectiu principal és divulgar el coneixement sobre l’aigua potable, especialment la de l’aixeta, i fomentar-ne el consum.
La càtedra actua en tres àmbits:
Divulgació, amb tallers per escoles i activitats obertes al públic.
Recerca, que traslladen a la ciutadania amb un llenguatge entenedor.
Promoció d’estudis sobre aigua potable a diferents nivells educatius, amb premis a treballs de batxillerat, grau, màster i doctorat.
Un dels grans reptes és trencar la percepció negativa sobre l’aigua de l’aixeta, que sovint prové d’hàbits familiars i prejudicis. Monclús destaca que l’aigua de Girona és de molt bona qualitat gràcies al sistema de captació i tractament. Encara així, molta gent continua preferint l’aigua embotellada, per qüestions de gust o per desconeixement.
Finalment, malgrat que s’han aixecat recentment les restriccions per sequera, el canvi climàtic fa que aquestes situacions siguin recurrents, i per això cal continuar invertint en gestió i conscienciació sobre l’ús responsable de l’aigua.
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes.