SEMINARI EN LÍNIA

14 DE MAIG, A LES 18H

Streaming a través del canal YouTube de la UdG

PERE PÈRIES, Compositor musical i dramaturg. IA aplicada a l'audiovisual i les arts escèniques

Resum xerrada: Quan parlem d’intel·ligència artificial ja no parlem només de què hem de fer amb l’elefant que hi ha a l’habitació, sinó de què fem amb l’habitació mateixa. De qui en decideix el disseny, qui hi entra, qui en queda fora i amb quines regles hi convivim. No és poca cosa. En el món artístic, la IA no només automatitza tasques: també posa en qüestió i en perill una part del valor social que atribuïm a la creativitat. Si una màquina pot produir resultats formalment convincents a gran escala, què passa amb l’ofici, amb la veu pròpia, amb el temps d’aprenentatge i amb el reconeixement de qui es dedica a crear? Aquests sistemes concentren criteris, reordenen decisions i difuminen qui controla el procés i amb quines agendes. Qui n’extreu valor? Qui queda invisibilitzat? Allò que va començar als laboratoris dels enginyers ara pica a la porta dels filòsofs. Pot ser creativa, la IA? Resposta: què és la creativitat? Pot ser conscient? Resposta: què és la consciència? Em prendrà la feina? Resposta: què és una feina? Aquest efecte mirall que ens proposa la IA posa en qüestió la definició mateixa de qui som i de qui volem ser. Ara toca parlar-ne.

Accés a la retransmissió

SEMINARI EN LÍNIA

25 DE JUNY, A LES 18H

Streaming a través del canal YouTube de la UdG

CASEY RYAN LYNCH, Ramón y Cajal Fellow, Departament de Geografia, Universitat de Girona

Resum xerrada: La introducció de sistemes d’IA està facilitant una re-estructuració tecnològica i geogràfica del treball en alguns sectors econòmics, com ara els contact centers. En primer lloc, aquest sector ha estat durant dècades la punta de llança en una dataficació i racionalització del treball, cosa que en el context de la globalització neoliberal també s’ha facilitat reestructuracions de la divisió geogràfica del treball—és a dir, deslocalitzacions. Ara aquestes pràctiques s'estan accelerant amb l'adopció de la IA. En segon lloc, el creixement de les aplicacions d'IA està impulsant noves demandes de treball en anotació de dades, operacions remotes, i tasques similars. Per exemple, els vehicles autònoms, els robots humanoides, o les botigues sense caixer sovint depenen d'operadors humans remots situats a l'altra banda del món. Aquest treball es subcontracta a través d'empreses globals d’externalització de processos i s'organitza i controla mitjançant les mateixes estratègies desenvolupades en el sector dels contact centers durant les últimes dècades. Aquesta conferència aborda la connexió entre el canvi tecnològic i la reorganització geogràfica del treball des de la perspectiva de l'economia política geogràfica, i destaca que aquests desenvolupaments plantegen noves preguntes sobre les polítiques públiques, el desenvolupament econòmic local, i els drets laborals.

Accés a la retransmissió

SEMINARI EN LÍNIA

30 DE SETEMBRE, A LES 18H

Streaming a través del canal YouTube de la UdG

RAQUEL SERRANO, Professora de Dret del Treball, Universitat de Barcelona

Resum xerrada: Donada la complexitat tècnica i l’opacitat dels algorismes i sistemes d’IA, la transparència algorítmica és fonamental per garantir el control i el retiment de comptes en la presa de decisions automatitzades al treball. Aquest principi està positivat al Reglament d’IA, a la Directiva de plataformes digitals i al RGPD. No obstant, el marc normatiu europeu i espanyol és fragmentat i complex, amb llacunes que perjudiquen els drets dels treballadors. No existeix una norma que reguli de manera holística l’ús d’algoritmes en l’àmbit laboral general. A més, s’observa una tensió entre la protecció dels drets fonamentals i la necessitat d’aplicació àgil, amb menors costos per a empreses i administracions, per fomentar la competitivitat i la digitalització. Les propostes com l’Òmnibus Digital i l’Òmnibus Digital sobre IA evidencien aquesta tensió. La resolució d’aquest dilema en termes jurídics és un dels grans reptes regulatoris del segle XXI. La ponència analitzarà l’abast de la transparència algorítmica a Europa i Espanya i identificarà àrees de millora.  Aquesta xerrada s'inscriu en el marc del projecte “Digitalización del trabajo justa, equitativa y transparente” (DigitalWORK) finançat per FEDER UE - Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades - Agencia Estatal de Investigación - (projecte PID2023-146944NB-I00).

SEMINARI EN LÍNIA

22 D'OCTUBRE, A LES 18H

Streaming a través del canal YouTube de la UdG

ANNA GINÈS, Professora de Dret del Treball, Esade, Universitat Ramon Llull

Resum xerrada: L’ús de sistemes d’intel·ligència artificial i sistemes automatitzats en l’àmbit laboral genera importants reptes pels drets de les persones treballadores, especialment en matèria d’igualtat i no discriminació. Sovint els sistemes presenten biaixos, que es reprodueixen en les decisions adoptades, sistematitzant i magnificant discriminacions existents. La transparència adquireix una importància especial per assolir una intel·ligència artificial ètica, justa i fiable, ja que permet a les persones conèixer com es processen les seves dades i quin impacte tenen en el treball. La noció de transparència s’ha traduït en la regulació europea com a drets d’informació reconeguts a les persones treballadores i a la representació legal de la plantilla. Tanmateix, es tracta d’una noció de transparència limitada i insuficient en un marc regulador fragmentat. En aquest context, sorgeix la necessitat d’adoptar una regulació específica, a nivell europeu i estatal, sobre la gestió algorítmica del treball, tal com estableix l’informe del Parlament Europeu de desembre de 2025, que pretén instar la Comissió Europea a adoptar una Directiva en aquesta matèria.

SEMINARI EN LÍNIA

25 DE NOVEMBRE, A LES 18H

Streaming a través del canal YouTube de la UdG

FREDERIC GUERRERO-SOLÉ, Catedràtic de teories de la comunicació i mètodes de recerca quantitativa, Universitat Pompeu Fabra

Resum xerrada: Els models de llenguatge (LLM) han esdevingut extremadament populars i la interacció amb ells s’han convertit en un element fonamental de la nostra vida quotidiana. Tanmateix, aquests usos han generat una gran quantitat de debats en relació a la naturalesa del seu entrenament i a la seva capacitat per a substituir creadors i artistes, entre altres. Aquesta ponència reflexiona sobre els límits dels models d’IA generativa en relació a tots aquells aspectes socials que tenen una influència en el tipus de continguts que poden generar. Partint del concepte del col·lapse dels contextos, a partir de les obres de Goffman, Meyrowitz i danah boyd, i considerant la dimensió pública de tota interacció privada amb la intel·ligència artificial, proposem una nova capa de control de la capacitat de creació dels models que s’afegeix a les legals, de seguretat, curació i moderació i que limiten i delimiten les potencialitats presents i futures de la IA. A mesura que els LLM lluiten per trobar un equilibri entre la diversitat necessària per a la personalització i l'homogeneïtat del que pot ser acceptat per la societat en el seu conjunt, el col·lapse dels contextos en dotar de dimensió pública a allò que és inherentment privat pot amenaçar de col·lapsar les tecnologies d’IA. Aquesta perspectiva sociotecnològica ens porta a hipotetitzar una intel·ligència artificial amb unes limitacions clares en la diversitat tant formal com de contingut i, en paral·lel a la transformació de determinades pràctiques culturals com a resposta a l’homogeneïtzació proposada per les companyies tecnològiques.