El IV Cicle de Seminaris OEIAC sobre "Ètica, impacte social i compliment legal" tracta com les consideracions ètiques sovint configuren les lleis i, a la vegada, com les normes legals poden influir en les consideracions ètiques, generalment amb l'objectiu de promoure el benestar social i protegir els drets de les persones. De vegades, però, poden sorgir situacions en què els estàndards legals i les consideracions ètiques entren en conflicte i, en aquests casos, cal una anàlisi de les necessitats de les parts interessades ja que els principis ètics i les avaluacions d'impacte social sovint van més enllà dels requisits legals per abordar necessitats i expectatives de la societat. Un clar exemple d’això és la Llei d’Intel·ligència Artificial (IA) de la Unió Europea recentment aprovada i coneguda com a AI Act, que no tan sols ha d'esdevenir un marc d'avaluació i protecció envers els riscos de la IA, sinó també un instrument de garanties de drets individuals, benestar de la comunitat, valors socials i protecció ambiental.
No obstant, en aquest moment es considera que la AI Act no té una visió prou àmplia i centrada en les persones ja que no protegeix suficientment drets fonamentals com la privadesa, la igualtat o la no discriminació. Si bé la normativa inclou avaluacions d'impacte sobre els drets fonamentals, encara hi ha dubtes sobre quin serà l’abast real que tindran aquestes avaluacions, entre altres perquè els desplegadors de sistemes d’IA només hauran d'especificar quines mesures s'adoptaran un cop es materialitzin els riscos. D’altra banda, no hi ha obligatorietat d’implicar parts interessades com són la societat civil i les persones afectades per la IA en el procés d'avaluació. Això vol dir que les organitzacions de la societat civil no tindran una manera directa i legalment vinculant de contribuir a les avaluacions d'impacte. Tenint en compte que ha d’existir el dret a una explicació dels processos de presa de decisions individuals, especialment per als sistemes d'IA catalogats com a d'alt risc, això planteja preguntes sobre l'accés a la informació i l’obtenció d’explicacions per part dels desplegadors de sistemes d’IA. Aquesta aspecte es considera especialment rellevant donada l'absència de disposicions com ara el dret a la representació de les persones físiques o la capacitat de les organitzacions d'interès públic per presentar queixes davant les autoritats de control. Finalment, cal remarcar un altre punt important és que la AI Act només fa un primer pas per abordar els impactes ambientals de la IA i, això, malgrat la preocupació creixent en com l'ús exponencial dels sistemes d'IA pot tenir impactes greus en el medi ambient.
Per tal d’aportar algunes respostes i, és clar, també per obrir més preguntes sobre la complexa interacció entre l'ètica, la legislació i la tecnologia, l’OEIAC inicia aquest nou cicle de seminaris de transferència de coneixement amb persones convidades d’arreu que treballen i promouen els usos ètics i responsables de la IA.
El Cicle de Seminaris OEIAC començarà el dimecres 29 de maig i s’allargarà fins al 15 de novembre, quan tindrà lloc l'acte de Cloenda. Aquest cicle està dirigit a tothom que tingui interès en la IA en general i en els usos ètics i responsables en particular, així com del sector públic i privat. Tots els seminaris seran gratuïts.
Per rebre un avís així com més detalls i l'enllaç de connexió a totes les ponències (en streaming a través del canal YouTube de la Universitat de Girona) només cal que ompliu aquest formulari d’inscripció
Per qüestions logístiques, també us demanem que indiqueu si assistireu a la conferència d'obertura i cloenda, que tindran lloc presencialment a la Universitat de Girona.
Aquelles persones que vulgueu més informació també podeu contactar-nos a través del nostre correu electrònic suport.oeiac@udg.edu