L'Antropocè és un període complex marcat principalment per l’impacte humà sobre el canvi climàtic i la destrucció d’hàbitats que ens demostra la importància de pensar de manera crítica i acurada sobre tres elements interdependents: els límits planetaris, la vulnerabilitat i l’agència humana. Mentre l’Antropocè avança sense pausa, la Intel·ligència Artificial (IA) accelera la influència humana, el que suposa que, molt probablement, definirà el camí futur de l’Antropocè en una mesura considerable. I, és clar, ho pot fer d’una manera negativa o positiva. De moment, sabem que els futurs geòlegs trobaran proves en l'estratigrafia d’emissions de gasos d'efecte hivernacle produïdes a gran escala pels humans, radionúclids del planeta a partir de proves d'armes nuclears, centenars de tones mètriques de plàstic produïdes anualment i prou formigó per cobrir la superfície del planeta.
De moment, no podem assegurar que la IA no sigui un element més d’aquesta estratigrafia. No en va, en el darrer i prestigiós informe “AI Index Report” de la Universitat de Stanford s’apunta que l’ús de la IA i els centres de dades necessaris impliquen un alt consum d’energia, emissions de gasos d'efecte hivernacle, consum d'aigua i un ús desmesurat de materials escassos associats amb la producció, ús i vida útil dels dispositius i infraestructura informàtica. Així doncs, si bé els sistemes d’IA també es poden utilitzar per optimitzar els recursos en general i el consum d'energia en particular, aquesta no és actualment la prioritat, tal i com ho demostra l’eclosió de la IA generativa.
La Intel·ligència Artificial com l'Antropocè han entrat en la consciència pública i són conceptes útils en els quals emmarcar la justícia climàtica. Però també ens fan reflexionar sobre si tots els éssers humans són igualment responsables dels danys derivats de l’Antropocè a la Intel·ligència Artificial. En aquest context, la vulnerabilitat al canvi climàtic i la destrucció d’hàbitats no tan sols poden estar subjectes als intercanvis entre mesures efectives de mitigació, també cal situar-les en el debat sobre la justícia ambiental i social a escala mundial, i això requereix, d’entrada, un ús responsable i sostenible de la IA que deixa enrere la hiperagència de la humanitat en relació amb el planeta.
Per tal d’aportar algunes respostes i, és clar, també per obrir més preguntes sobre la implicació amb la sostenibilitat: de l’Antropocé a la Intel·ligència Artificial, l’OEIAC inicia aquest nou cicle de seminaris de transferència de coneixement amb persones convidades d’arreu que treballen i promouen el desenvolupament d’una IA responsable i sostenible.
El Cicle de Seminaris OEIAC començarà el dijous 25 de maig i s’allargarà fins al mes de desembre, quan tindrà lloc l'acte de Cloenda. Aquest cicle està dirigit a tothom que tingui interès en l’ús i implantació d’una IA responsable i sostenible en organitzacions públiques i privades.
Si voleu rebre un avís previ i més detalls abans de cadascun dels seminaris només cal que ompliu aquest formulari d’inscripció .
Aquelles persones que vulgueu més informació també podeu contactar-nos a través del nostre correu electrònic suport.oeiac@udg.edu
Pòster del cicle de seminaris