La UdG ofereix quatre vies per contribuir a la consecució de projectes, cadascuna d’elles amb implicacions fiscals diferents. Aquestes quatre modalitats són: 

• Patrocini 
  Suport econòmic que té per objecte el finançament total o parcial d’una activitat, producte o servei de la Universitat. L’entitat patrocinadora espera obtenir-ne notorietat i beneficis publicitaris derivats de vincular la imatge de l’empresa amb la imatge de la Universitat, o els derivats de la comunicació amb públics objectius específics de l’àmbit universitari. Pel fet d’existir contraprestació, el contracte de patrocini és considerat un contracte de prestació de serveis del patrocinat al patrocinador, mitjançant l’ús de marca. La seva intenció és publicitària comercial amb el compromís que al patrocinador li suposi alguna contrapartida, no econòmica, generalment en el camp de la imatge i la comunicació, associada a l’activitat o l’entitat patrocinada. És imprescindible que l’activitat patrocinada no estigui relacionada amb l’àmbit d’activitat de l’empresa per tal que no sigui considerada una promoció de vendes.
• Mecenatge 

  El mecenatge és l’ajuda o protecció desinteressada que un mecenes presta a una activitat científica, artística o cultural. L’aspecte altruista és el que ho diferencia del patrocinador.

  L’aportació pot ser dinerària o en espècie per al finançament d’una activitat de recerca, o per una actuació de la Universitat, bé sigui per la comunitat UdG, com ara beques i ajuts als estudiants, per projectes solidaris, o per projectes singulars.
  Accés a la web

   

• Col·laboració empresarial 
  És similar al patrocini, però es diferencia d’aquest perquè la col·laboració consisteix en la contribució a la realització d’una activitat mitjançant l’aportació de productes, materials o equipaments, prestant gratuïtament un servei o facilitant l’ús d’instal·lacions, i no pas mitjançant una contribució econòmica. Una altra gran diferència és que el donant no pot publicitar la seva condició de col·laborador, sinó que és la Universitat la que es compromet per escrit a difondre, per qualsevol mitjà, la participació del col·laborador en l'activitat esmentada. D’aquesta manera, la difusió de la col·laboració no constitueix estrictament una prestació de servei. La seva intencionalitat està més relacionada amb la responsabilitat social.
• Donació 
  Aquesta modalitat comparteix els trets bàsics del mecenatge tant pel que fa a l’absència de contraprestacions com per la intenció filantròpica de l’acte, però l’aportació es fa en forma de patrimoni mobiliari o immobiliari.

La universitat disposa d’un catàleg d’activitats, projectes i accions susceptibles de ser finançades mitjançant patrocini, col·laboració o mecenatge. A títol indicatiu, es poden classificar en la següent tipologia:

• Projectes institucionals o estratègics: aportacions per a infraestructures, per a material cientificotècnic, rehabilitació d’espais emblemàtics, etc.
• Projectes en l’àmbit de la docència, de la recerca, de foment de la innovació i de l’emprenedoria: càtedres d’empresa, programes d’innovació tecnològica, distincions a la divulgació científica o a l’activitat emprenedora, etc.
• Projectes formatius: beques a l’estudi, ajuts a la mobilitat, premis a treballs final de carrera, jornades i congressos, actes de graduació, etc.
• Projectes d’acció social: cooperació per al desenvolupament, voluntariat, igualtat d’oportunitats, etc.

El patrocini es formalitza mitjançant un contracte privat de caràcter mercantil, que ha d’estar relacionat amb l’activitat de l’empresa i té com a finalitat l’obtenció d’ingressos. La despesa realitzada és deduïble de la base imposable de l’Impost de Societats. És una activitat subjecta a IVA, deduïble íntegrament llevat de casos especials.

Pel que fa a la col·laboració empresarial en activitats d'interès general, la formalització és mitjançant un conveni. El compromís de l'entitat sense finalitat de lucre de difondre la participació del col·laborador no constitueix una prestació de serveis subjecta a l'IVA (Resolució de la Direcció del Tresor i Política Financera, de 9 de març de 1999). Les quantitats satisfetes o les despeses realitzades tenen la consideració de despeses deduïbles en la determinació de la base imposable de l'impost de societats de l'entitat col·laboradora, i no aplica cap deducció a la quota.

Pel que fa al mecenatge, es pot formalitzar mitjançant conveni, si s’escau, però no és estrictament necessari.