El projecte Núria–Puigmal neix amb la voluntat d’entendre millor la realitat turística, social i ambiental de l’espai transfronterer entre la Vall de Núria i el massís del Puigmal, un territori singular compartit entre Catalunya i la Catalunya del Nord. Es tracta d’un àmbit de gran valor paisatgístic, patrimonial i identitari, però també d’un espai que afronta reptes importants vinculats a la pressió turística, la coordinació territorial i la necessitat de construir models més sostenibles per al futur.

Aquest és un projecte de caràcter transfronterer, finançat per la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que es desenvolupa en col·laboració entre la Universitat de Girona (INSETUR i càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació) i la Universitat de Perpinyà Via Domitia. Mentre que el treball a la vessant catalana se centra principalment en la Vall de Ribes, la Universitat de Perpinyà està duent a terme la recerca a la banda francesa, en municipis del massís del Puigmal com Llo, Err i Eyna.

L’objectiu principal del projecte és analitzar l’impacte de l’activitat turística en aquest entorn i identificar oportunitats per avançar cap a un turisme més responsable, sostenible i regeneratiu, que contribueixi al benestar de la població local i a una millor habitabilitat del territori. En aquest marc, el projecte posa el focus tant en els municipis de la Vall de Ribes com en la dimensió transfronterera del Puigmal, entenent que els fluxos, els usos i els reptes del territori no s’aturen a la frontera administrativa.

Per fer-ho, el projecte combina treball de camp, entrevistes, anàlisi de dades i processos participatius. S’han dut a terme visites a diversos municipis i espais clau del territori, entrevistes semiestructurades amb agents públics i privats, converses amb treballadors del sector serveis, sessions participatives amb alumnat i recollida de dades socioeconòmiques i turístiques, incloent-hi informació sobre mobilitat, visitació i capacitat de càrrega del Puigmal. En paral·lel, s'ha realitzat una sessió participativa (Taller "Fem bullir l'olla" a la seu de Parc Natural) i una sessió amb l'Institut Escola de Ribes de Freser. 

Alguns elements clau identificats són: una forta dependència del turisme, opinions diverses i sovint polaritzades sobre el seu paper al territori, manca de coordinació entre municipis i la necessitat de reforçar la col·laboració transfronterera. També es constata que espais com el Santuari de Núria tenen un paper central en la identitat local, alhora que generen visions diverses sobre els seus usos turístics actuals.

El projecte també parteix de dades que ajuden a contextualitzar aquesta realitat. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser registra una afluència al voltant de 485.000 visites anuals, mentre que l’estudi de capacitat de càrrega del Puigmal alerta que, malgrat que anualment no se superen els llindars globals, als mesos de juliol i agost sí que es produeixen episodis de sobreafluència puntual, especialment al cim del Puigmal i a la pista de Fontalba.

En paral·lel, la Vall de Núria continua sent un dels grans pols d’atracció del territori. L’any 2024 el Cremallera de Núria va registrar 227.460 visitants, una dada que confirma la centralitat d’aquest espai dins el conjunt de la Vall de Ribes i la seva importància com a porta d’entrada a experiències de natura, patrimoni, espiritualitat i lleure familiar.

Més enllà de la diagnosi, Núria–Puigmal vol esdevenir un espai de diàleg i cocreació. Per això impulsa grups focals, debats públics i grups de treball amb agents locals per imaginar conjuntament nous escenaris de futur. Entre les línies que es plantegen hi ha la redistribució de fluxos turístics, la desestacionalització, la creació de propostes de turisme regeneratiu, la connexió amb productes locals i la construcció d’una mirada compartida sobre el valor transfronterer del territori.

En definitiva, el projecte Núria–Puigmal vol contribuir a repensar aquest espai de muntanya no només com una destinació turística, sinó com un territori viu, amb patrimoni, comunitat i paisatge, on el desenvolupament futur s’ha de construir des de l’equilibri entre conservació, qualitat de vida i oportunitats compartides.