La pedagogia implica ideologia, però no es redueix només a això. Una pedagogia sense mètode, sense pràctica, sense materials, és un discurs intel·lectual sobre l'educació, però no és encara pedagogia. La pedagogia que ha quedat i la pedagogia que ens interessa és la que reflexiona sobre la pròpia experiència o sobre l'experiència d'altri, la que teoritza sobre les pràctiques, la que produeix i inventa. Els pedagogs que han passat a la història són precisament aquells que, essent educadors, van escriure sobre les seves pràctiques i les han sotmès, doncs, a la crítica pública.