Deia George E. P. Box que "tots els models són incorrectes, però alguns són útils". La modelització matemàtica és un art que consisteix a destriar, d’entre la quasi infinita riquesa de factors que governen la realitat, quines són les variables més rellevants, com evolucionen en el temps i com es relacionen entre elles mitjançant lleis matemàtiques més o menys simples, amb l’objectiu d’entendre el comportament del món i fer prediccions que ens resultin útils.
El proper 3 d'octubre, a les 19.30h a la Casa de Cultura, tindrà lloc la conferència de Susanna Manrubia Gens i genealogies. Mites i realitats sobre l'herència emmarcada en el cicle Contemporàlia i Ciència: Models matemàtics per entendre i predir el món
El llegat de Darwin va més enllà de la biologia. Processos d’herència anàlegs als que transmeten la memòria biològica operen en el nostre pedigrí cultural. En són exemples els nostres cognoms, l’arbre dels nostres avantpassats o la llengua que parlem, que aparentment ens fan individus únics. Però si comparem els arbres genealògics de dos coetanis trobem que, no gaire enrere en el temps, eren idèntics. Serà així també pels gens? Com és d'important el nostre llegat genètic? I el cultural? Fins a quin punt ens condicionen? Revisarem dades sobre les nostres característiques culturals i biològiques per veure si apareixen regularitats i, alhora, desfer alguns mites sobre la rellevància de l'herència.
Susanna Manrubia és investigadora al Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC, Madrid), on dirigeix el Grup de Sistemes Evolutius. Formada en la física del sistemes complexos, s'ha interessat a esbrinar els mecanismes subjacents a l'emergència de regularitats en sistemes biològics i socials. Ha publicat més d'un centenar d'articles i és autora de tres llibres, incloent-hi "Gens i genealogies. Sobre la nostra herència cultural i biològica", guardonat amb el XVIIIè Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.