1. La “llarga” edat mitjana va ser un fecund laboratori per la creació d’imatges i programes visuals adreçats a tota mena d’espectadors, des de camperols i mercaders a reis i papes; imatges concebudes per determinats ambients i espais i, sobretot, a partir d’òptiques expressives molt diverses; imatges que, encara avui, ens sorprenen per la seva capacitat de conmoure i fascinar la ment dels espectadors contemporanis.
Aquesta assignatura vol proposar una aproximació moderna i actual als problemes de creació i comunicació d’un seguit d’imatges –des d’escultures a pintures i miniatures- realitzades per destacats mestres de la plàstica medieval. Amb rigor històric i metodològic es plantejarà un estudi aprofundit de qüestions relacionades amb la tècnica, els processos de producció, el rerafons cultural i històric i, especialment, el sentit d’obres produïdes per alguns dels mestres més emblemàtics del període, des de Gislebertus a El Bosco. En aquest sentit el curs tindrà un format de díptic: una primera part, impartida per professor Boto, estarà dedicada a mestres i obres del periode romànic, dedicant especial atenció a obres del Camí de Santiago i a la seva relació amb altres tallers europeus; la segona part, responsabilitat del prof. Molina, tindrà com a matèria preferent l’estudi de la pintura flamenca del segle XV, de Jan van Eyck a El Bosco.
1.1. De Jan van Eyck a El Bosco
Prof. Joan Molina i Figueras
Els protagonistes.
1. Introducció. Entre París i Bourges. La participació dels mestres holandesos i flamencs en la renovació de la plàstica gòtica. Pintors, escultors i miniaturistes: De Jean Bondol a Claus Sluter i els germans Limbourg.
2. Mecenes i promotors. La gran aristocràcia borgonyona versus la floreixent burgesia de les ciutats flamenques. Felip el Bo i la seva cort. La burgesia de Bruges: individus i col.lectius.
3. L'Ars Nova. Robert Campin, Jan van Eyck i Rogier van der Weyden. El llenguatge dels mestres de la primera generació: tècniques i mètodes de composició. Llum, colors i formes. La tercera dimensió.
4. Els hereus dels fundadors. Les noves síntesis pictòriques de Petrus Christus i Dirk Bouts. Una visió amable de la realitat: Hans Memling. El manierisme estilístic i compositiu de Hugo van der Goes.
5. Continuitats i variants. De Flandes a Urbino: Juste de Gand. Gerard David i el model pictòric de Bruges. Moral cristiana i tradició medieval en la pintura de Jheronimus Bosch. Vers el manierisme flamenc. Joachim Patinir i el descubriment del paisatge.
7. La il.lustració del llibre. Els pintors-miniaturistes. La inversió d'un ordre tradicional: l'adaptació de models pictòrics en els manuscrits. Del Mestre de Girart de Roussillon a Simon Bening.
Imatges i Idees.
1. El realisme flamenc. La influència dels nous consumidors i espectadors dels productes artístics. El final de la dicotomia estil-iconografia.
2. Imatge i símbol. La pintura com a metàfora visual: del simbolisme tipològic al simbolisme encobert. Crítica i revisió de les propostes de Panofsky.
3. Devoció i moral religiosa. Imatges per una nova espiritualitat de signe intimista i sentimental. L'obra com a suport i mirall de la meditació religiosa. Manuscrits devocionals. La figura del donant. Deformació i caricatura al servei d'una moral ortodoxe.
4. El retrat independent. Evolució, definició i consolidació d'un nou gènere profà. Orgull i desig de posteritat. A la recerca d'espectadors o testimonis? Jocs, criptogrames i llegendes.
5. L'estatut del pintor. Orgull i autoestima personal: signatures i inscripcions. Els gremis de pintors. Regles i normatives. Organització del taller. L'existència d'un mercat artístic: seriació i estandarització de les obres plàstiques. El limitat paper del promotor en un segment de la producció.
6. Les obres efímeres. Una important font d'ingressos pels artistes. Les festes i espectacles en el crepuscle de l'Edat Mitjana: la joie-de-vivre. El Banquet del Faisà (1454).
7. La retòrica de les imatges. Imatges i símbols de l'ordre social: la propaganda del poder. La promoció figurativa i literària d’Alexandre el Gran en temps de Felip el Bo i Carles el Temerari. El mirall històric de la Justicia a les seus dels governs municipals.
1.2. 3.1. 20/11/2012 Qué és una imatge per les autoritats eclesiàstiques i els autors cristians medievals? Els llibre dels illetrats com a míte historiogràfic. 22/11/2012 La teoría de l'imatge en las corts carolingies i les catedrals romàniques. 27/11/2012 La configuració de la imatge de culte i l'adoració de les relíquies. Imatges per veure a Deu invisible, a Crist corpori. Abstracció i fisicitat 29/11/2012 Sapienta Patris in gremio Matris. El tró de sabiduría com focus dels oficis litúrgics i dels espectadors. 04/12/2012 L'esglèsia i el còdex romànics com universos iconogràfics. 11/12/2012 La aparició i desenvolupament de les portalades romàniques. La retòrica visual de la Reforma papal i l'admonició escatològica. Llegir imatges i admirar textos 13/12/2012 El significat dels paviments sagrats: iconografia musivara i els discursos sobre els temps històrics i cronològics. Texits pels terres i els murs. 18/12/2012 La iconografia profana: els llindars dels espais de culte, els marges i els reversos dels promotors individuals. La organització de les imatges en i sobre els altars: frontals, cubertes de còdex i reliquiaris.
08/01/2013 Imatges per/de visions naturals, espirituals i intelectuals. Dinàmiques de contemplació des de l'Alta Edat Mitjana al Romànic. 10/01/2013 Les imatges en les cruïlles de la Sicilia del segle XII. El Mediterrani i la reformulació de les imatges. 15/01/2013 Les imatges sepulcrals i la posició dels promotors oligarques a ambdues vores del Canal de la Màniga. 17/01/2013 La imatges dins la imatge: microarquitectures i representacions de promotors i artífexs. Doctrines i heretgies. Els espais per pensar les imatges i les obres d'art. Quines obres i quin art?
La nota s'establirà a partir de dos paràmetres d'avaluació
1. Treball individual (50%)
2. Prova escrita final (50%)
El treball individual es pot conmutar amb les ressenyes de les ponències del seminari "Creer en imágenes, creer con imágenes en la Edad Media" (Aguilar de Campoo, 27-29 de setembre de 2012). Informació en el internet i en el suro dels despatxos.
Lectures obligatòries de la primera part "De Jan van Eyck a El Bosco"
-Harbison, C. El espejo del artista. El arte del renacimiento septentrional en su contexto histórico, Akal, Madrid, 1987
-Borchert, T. & Sellink, M. "Gerardo David: orígenes y repercusiones del paisaje flamenco", Gerardo David y el paisaje flamenco, Museo Thyssen, Madrid, 2004, pp. 97-123.
Falkenburg, R, L. "El diablo está en el detalle. Maneras de ver los paisajes del mundo", Patinir, Museo del Prado, Madrid, 2007, pp. 61-79.
Lectures obligatories de la segona part:
- Herbert Kessler "Aliter enim videtur pictura, aliter videntur litterae". Reading medieval pictures, Scrivere e leggere nell'alto medioevo, Spoleto 2012, pp. 701-726. (el proporciona el professor)
- Elizabeth Sears & Thelma K. Thomas, Reading medieval Images. The Art Historian and the object, Michigan, 2002, pp. 1-17. (està a la Biblioteca)
- Jean Wirth, L'imagen à l'époque romane, Paris, 1999, pp. 27-59. (està a la Biblioteca)