Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
Estudi i anàlisi, des d'una perspectiva històrica, de les principals idees estètiques amb què s'ha reflexionat entorn de la figura de l'artista, des del pensament grec fins a l'actualitat, i entorn de les problemàtiques teòriques vinculades a la recepció de l'obra d'art, des de l'aparició de la problemàtica del gust durant el segle XVII fins a l'articulació de l'Estètica de la recepció en la segona meitat del segle XX, les estètiques relacionals a finals del XX i els fenòmens de la postproducció i el sampler a principis del segle XXI.
Crèdits ECTS:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER ANTICH VALERO

Grup SO

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
FRANCISCO JAVIER ANTICH VALERO

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG09 Llegir, comprendre i comentar textos científics
  • CT 3. Argumentar críticament a partir dels procediments d'anàlisi i els continguts adquirits que permetin a l'alumne millorar en la seva formació particular i aconseguir el major grau de capacitació possible.
  • CTUdG13 Situar els propis coneixements en el marc epistemològic i històric, eludint la seva fragmentació
  • CE 15. Analitzar i aplicar un coneixement diacrònic i contextualitzat de les diverses manifestacions artístiques/musicals que s'han succeït al llarg de la història en el domini universal.
  • CE 18. Adquirir, interpretar i aplicar coneixements específics relatius a la teoria de l'art i el pensament estètic i, en general, al coneixement integral i integrat del fet artístic.
  • CE 24. Adquirir i aplicar una consideració interdisciplinària de les humanitats i de la Història de l'Art en aquest context científic.
  • CE 26. Aplicar el coneixement de la terminologia específica de la disciplina als estudis i investigacions entorn de fenòmens artístics amplis o obres d'art particulars.

Continguts

1. BLOC 1. L'ESTÈTICA DE LA PRODUCCIÓ

2. Tema 1. L'artista davant del mirall: l'autoretrat, la signatura

3. Tema 2. L'última mirada: de les obres "testamentàries" a les obres "tardanes"

4. Tema 3. L'artista com a artesà (Aristòtil)

5. Tema 4. Del Déu artífex (Bonaventura) a l'artista creador (Ficino, Pico, Bruno)

6. Tema 5. L'estètica del geni (Kant, Schiller)

7. Tema 6. L'artista com a "productor" (Benjamin) vs. l'artista com a "lloctinent" (Adorno)

8. Tema 7. La mort de l'autor (Barthes, Foucault)

9. Tema 8. La qüestió del testimoni: de la problemàtica de la Shoah als Estudis subalterns (Semprún, Didi-Huberman, Beverly)

10. Tema 9. Noves figures autorals: del postproductor (Bourriaud) a l'homo sampler (Fernández Porta)

11. BLOC 2. L'ESTÈTICA DE LA RECEPCIÓ

12. Tema 1. La irrupció de la problemàtica del gust (Hume)

13. Tema 2. El subjectivisme a escena: el tractat de les passions (Descartes)

14. Tema 3. Del jo al nosaltres: el judici estètic (Kant)

15. Tema 4. Mirar i pensar: el joc de les facultats (Schiller)

16. Tema 5. L'hermenèutica i el problema de la interpretació (Gadamer)

17. Tema 6. L'estètica de la recepció i l'Escola de Konstanz (Jauss, Iser)

18. Tema 7. Les estètiques relacionals (Bourriaud)

19. Tema 8. El problema de la visibilitat (Merleau-Ponty)

20. Tema 9. La mirada (Sartre, Lévinas, Lacan, Zizek)

21. BLOC 3. ELEMENTS PER A UNA ESTÈTICA DEL SEGLE XXI

22. Tema 1. La ciutat i les pràctiques artístiques (Benjamin)

23. Tema 2. L'escriptura del cos i la qüestió del gènere (Cixous)

24. Tema 3. El mal d'arxiu (Derrida)

25. Tema 4. La qüestió del gènere i la teoria queer (Butler)

26. Tema 5. Les pràctiques artístiques i la qüestió política (Rancière)

27. Tema 6. La qüestió estètica en la societat multicultural i postcolonial (Mignolo)

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca d'informació 0 10 10
Classes participatives 35 0 35
Elaboració de treballs 0 60 60
Exposició dels estudiants 5 10 15
Lectura / comentari de textos 0 40 40
Prova d'avaluació 0 20 20
Total 40 140 180

Bibliografia

  • Bozal, Valeriano (1996). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor. Catàleg
  • Diego, Estrella de (2011). No soy yo. Autobiografía, performance y los nuevos espectadores. Madrid : Siruela . Catàleg
  • Amorós Blasco, Lorena (2005). Abismos de la mirada. La experiencia límite en el autoretrato último. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Font, Domènec (2000). La última mirada: testamentos fílmicos. València: Ediciones de la Mirada. Catàleg
  • Said, Edward (2009). Sobre el estilo tardío. Música y literatura a contracorriente. Madrid : Debate. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (2003). Beethoven. Filosofía de la música. Madrid : Akal. Catàleg
  • Aristòtil (1982). Metafísica. Madrid : Gredos. Catàleg
  • Loba Fuentes, J. (1987). Principios de filosofía del arte griego. Barcelona: Anthropos. Catàleg
  • Chrétien, J.-L. (1997). Corps à corps. À l'écoute de l'oeuvre d'art. París: Minuit. Catàleg
  • Kant, Immanuel (2005). Crítica de la capacitat de jutjar. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1991). Escritos sobre estética. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Benjamin, Walter (1975). El autor como productor. Madrid : Taurus. Catàleg
  • Adorno. Theodor W. (2001). L'artista com a lloctinent. Dins (Ed.), Notes de literatura (, p. 7-35). Barcelona: Destino. Catàleg
  • Foucault, Michel (1999). "¿Qué es un autor?. Dins (Ed.), Entre filosofia y literatura (, p. 130-150). Barcelona: Paidós. Catàleg
  • Didi-Huberman, Georges (2004). Imágenes pese a todo. Memoria visual del Holocausto. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Bourriaud, Nicholas (2007). Postproducción. Buenos Aires: Adriana Hidalgo. Catàleg
  • Fernández Porta, Eloy (2008). Homo Sampler. Tiempo y consumo en la era afterpop. Barcelona: Anagrama. Catàleg
  • Hume, David (1989). La norma del gusto y otros ensayos. Barcelona: Península. Catàleg
  • Descartes, René (1984). Tratado de las pasiones del alma. Barcelona: Planeta. Catàleg
  • Schiller, Friedrich (1983). Cartes sobre l'educació estètica de l'home. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Gadamer, Hans-Georg (2006). Estética y hermenéutica. Madrid : Tecnos. Catàleg
  • Jauss, Hans Robert (2000). La historia de la literatura como provocación. Barcelona: Península. Catàleg
  • Jauss, Hans Robert (1992). Experiencia estética y hermenéutica literaria. Madrid : Taurus. Catàleg
  • Iser, Wolfgang (1978). Te Act of Reading. A Theory of Aesthetic Response. Baltimore: John Hopkins Univ. Press. Catàleg
  • Warning, Robert (1989). Estética de la recepción. Madrid : Visor. Catàleg
  • Mayoral, José Antonio (1987). Estética de la recepción. Madrid : Arco Libros. Catàleg
  • Bourriaud, Nicholas (2006). Estética relacional. Buenos Aires: Adriana Hidalgo. Catàleg
  • Merleau-Ponty, Maurice (1985). El ojo y el espíritu. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Jay, Martin (2007). Ojos abatidos. La denigración de la visión en el pensamiento francés del siglo X. Madrid : Akal. Catàleg
  • Crary, Jonathan (2008). Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid : Akal. Catàleg
  • Crary, Jonathan (2008). Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC. Catàleg
  • Stoichita, Victor (2005). Ver y no ver. La tematización de la mirada en la pintura impresionista. Madrid: Siruela . Catàleg
  • Sartre, Jean-Paul (1999). L'ésser i el no-res. Assaig d'ontologia fenomenològica. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Lacan, Jacques (1990). Els quatre conceptes fonamentals de la psicoanàlisi. Barcelona: Edicions 62 . Catàleg
  • Zizek, Slavoj (2000). Mirando al sesgo. Una introducción a lacan a través de la cultura popular. Buenos Aires: Paidós . Catàleg
  • Benjamin, Walter (2005). Libro de los Pasajes. Madrid: Akal . Catàleg
  • Cixous, Hélène (2002). Deseo de escritura. Barcelona: Reverso . Catàleg
  • Derrida, Jacques (1997). Mal de archivo. Una impresión freudiana. Madrid: Trotta. Catàleg
  • Butler, Judith (2006). Deshacer el género. Barcelona: Paidós . Catàleg
  • Butler, Judith (2001). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Mèxic: Paidós . Catàleg
  • Rancière, Jacques (2005). Sobre políticas estéticas. Barcelona: MACBA. Catàleg
  • Mignolo, Walter (2009). Modernologías. Artistas contemporáneos investigan la modernidad y el modernismo. Barcelona: MACBA. Catàleg
  • Diego, Estrella de (2008). Contra el mapa. Disturbios en la geografía colonial de occidente. Madrid: Siruela . Catàleg
  • Hustvedt, Siri (2007). Los misterios del triángulo. Barcelona: Circe. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Classes lectives [assistència i participació] Les classes lectives són participatives, a partir del treball de les lectures obligatòries de curs que els estudiants hauran d'haver realitzat prèviament, i es valorarà la participació activa en el desenvolupament dels temes 10
Lectures obligatòries [lectura, anàlisi, comentari] Es valorarà la participació dels estudiants en el desenvolupament dels temes a partir del treball fet amb les lectures obligatòries de curs i de les intervencions orals en l'aula 10
Intervencions orals a l'aula [preparació i realització] S'avaluarà la preparació de les intervencions i la seva realització 5
Casos pràctics [recerca, anàlisi i entrega en format digital] S'avaluarà l'entrega dels casos pràctics reclamats durant les sessions
lectives.
5
Treballs de curs [preparació i realizació de 4] Es tracta de tres treballs (comentaris de lectura) a partir dels tres llibres de
lectura obligatòria del curs i d'un treball d'estètica pràctica. S'entregaran en
les dates fixades d'octubre, novembre, desembre i gener.
40
Examen [preparació i realització] L'examen consistirà en l'elaboració d'un dels temes del programa i en dos
comentaris de text procedents de les lectures obligatòries
30

Qualificació

S'especifica (en l'apartat "Activitats d'avaluació") el percentatge amb el que es valorarà cadascuna de les activitats desplegades en el curs.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació d'un estudiant a l'examen implicarà la qualificació de No Presentat en les actes de la convocatòria.
La no presentació dels treballs escrits, o dels casos pràctics reclamats o de les intervencions orals programades, es qualificarà com a "zero", i com a tal computarà en l'avaluació numèrica total de l'assignatura en el seu percentatge equivalent.

Observacions

L'assistència a les sessions lectives del curs és imprescindible per a poder desenvolupar el programa i el nivell d'aprofundiment en els temes i les lectures
previstes amb garanties suficients per a poder superar l'assignatura satisfactòriament.