Dades generals

Curs acadèmic:
2012
Descripció:
Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals. (Edició del llibre, a cura de Lluís Muntada) Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. Amb l’objectiu de familiaritzar l’alumnat amb els procediments professionals de l’edició, l’atenció es focalitzarà en tres dels àmbits principals del procés d’edició impresa: una introducció sintètica a la història i l’evolució en l’edició de textos; una exposició dels components de l’edició impresa; i una anàlisi de la difusió i recepció dels materials de la cultura escrita. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. (Documental Creatiu, a cura d'Ingrid Guardiola) Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives, l’assignatura s’estructura a partir de 6 blocs temàtics que pretenen donar a conèixer les diferents tipologies documentals, sobretot les que emergeixen a partir dels anys 60’s, sempre contextualitzades amb els seus precedents històrics. Els blocs temàtics són: documental i avantguarda, documental d’observació, docu-assaig, documental, política i història, primera personal i, finalment, docu-ficcions i formats híbrids. Objectius de l’assignatura de "Documental Creatiu": • Conèixer els diferents moviments històrics al voltant del “documental creatiu”. • Conèixer els directors i obres claus del “documental creatiu”. • Saber analitzar i interpretar el llenguatge cinematogràfic de les obres audiovisuals. • Conèixer les diferents tècniques d’edició documental. • Aplicar els coneixements sobre el llenguatge cinematogràfic a l’edició de documentals. • Saber elaborar un projecte documental en funció dels continguts, objectius i tècniques esmentades.
Crèdits ECTS:
12
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
INGRID GUARDIOLA SANCHEZ  / LLUIS MUNTADA VENDRELL  / LARA VILA TOMAS

Competències

  • CTUdG01 Utilitzar la llengua anglesa
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG06 Avaluar la sostenibilitat de les pròpies propostes i actuacions
  • CTUdG07 Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
  • CTUdG14 Identificar llocs de treball en funció de les possibilitats que ofereix el mercat – local i global – i de les competències pròpies
  • T11. Analitzar, sintetitzar de manera crítica les diferents produccions culturals.
  • T13. Reflexionar sobre la funció i el sentit ètic del professional de la comunicació al món contemporani.
  • E53. Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.
  • E55. Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions.
  • E57. Identificar els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.

Continguts

1. Edició del llibre. (Lluís Muntada i Lara Vilà) 1. Història i evolució de l’edició de textos 1.1 L’escriptura alfabètica 1.2 La impremta 1.3 Del llibre imprès en paper a l’ebook 1.4 Revolució tecnològica aplicada al camp de la lectura, l’edició i difusió dels materials de la cultura escrita. 1.5 L’hipertext com a context 2. Procés d’edició i difusió del llibre 2.1 L’editor com a creador 2.2 Tipus d’editorials 2.3 L’informe de lectura. El lector professional. 2.4 L’autor 2.5 L’agent literari 2.6 Aspectes legals bàsics en l’edició i reproducció de textos 2.7 El traductor / El corrector /L’il•lustrador i la selecció d’il•lustracions / El dissenyador 2.8 Revisions 2.9 L’impressor 2.10 El distribuïdor 2.11 El cost d’un llibre 2.12 La difusió: presentacions, crítiques literàries, entrevistes 2.13 El llibreter 2.14 El lector 2.15 Les biblioteques 2.16 Futur digital del llibre? 3. Aspectes formals del procés d’edició 3.1 Aspectes formals bàsics del procés d’edició Qüestions ortotipogràfiques elecció del tipus de lletra composició i alineació del text cos de la lletra negretes, cursives i rodones versaleta marges paràgrafs revisió i correcció de caràcters estils tipogràfics de fantasia i de recreació històrica ús de les script i caràcters capriciosos conversió de la lletra en imatge vídues i òrfenes ús dels sistemes tipogràfics intuïtius inclinació vertical o horitzontal de les lletres lligadures de lletres?

2. (BLOC "DOCUMENTAL CREATIU) 1) INTRODUCCIÓ AL DOCUMENTAL 2) DOCUMENTAL I AVANTGUARDA 2.1 Obres a analitzar: 2.1.1 Paul Strand, Manhatta (1921) 2.1.2 Dziga Vertov: L’home de la càmera (1929) 2.1.3 Walter Ruttman: Berlín, sinfonia d’una gran ciutat (1927) 2.1.4 Man Ray, L’étoile de mer (1928) 2.1.5 Shirley Clarke: Bridges-Go-Round (1959) 2.1.6 Marie Menken: Go!Go!Go! (1962-64) 2.2 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 2.2.1 L’encadenat i la fosa. 2.2.2 Acceleració i ralentit. 2.2.3 L’estranyament o singularització. 2.2.4 El conflicte. 2.2.5 El muntatge intel·lectual. 2.2.6 El muntatge rítmic. 2.2.7 El muntatge formal. 3) DOCUMENTAL OBSERVACIONAL I ETNOGRÀFIC 3.1 Obres a analitzar: 3.1.1 Grierson, Flaherty i l’Escola Britànica. 3.1.2 Jean Rouch, Les maîtres fous (1955) 3.1.3 Frederick Wiseman: Titicut follies (1967) 3.1.4 Mercedes Álvarez, El cielo gira (2005) 3.1.5 Óscar Pérez, El sastre (2007) 3.2 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 3.2.1 L’observació. 3.2.2 El pla seqüència. 3.2.3 El muntatge en continuïtat espacio-temporal. 4) DOCU-ASSAIG 4.1 Obres a analitzar: 4.1.1 Chris Marker: Sans soleil (1984) 4.1.2 Johan Van Der Keuken: Amsterdam global village (1996) 4.1.3 Jean-Luc Godard, Histoires du cinéma (1988-2000) 4.2 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 4.2.1. El muntatge metafòric. 4.2.2 El muntatge poètic. 5) DOCUMENTAL, HISTÒRIA I POLÍTICA 5.1 Obres a analitzar: 5.1.1 Documental i propaganda 5.1.1.1 Leni Riefenstahl, El triunfo de la voluntad (1935), Olympia (1937) 5.1.1.2 El treball de Ray i Charles Eames 5.1.1.3 Frank Capra et al., Why we fight (1944) 5.1.2 Documental i reflexió històrica 5.1.2.1 Santiago Álvarez, Hanoi, martes 13 (1967) 5.1.2.2 Emile de Antonio, In the year of the pig (1968) 5.1.2.3 Basilio Martín Patino, Caudillo (1977) 5.1.2.4 Adam Curtis: It felt like a kiss (2009). 5.1.2.5 Errol Morris: The fog of war (2003) 5.1.2.6 Wang Bing, Tie Xi Qu: West of the Tracks (2003) 5.1.3 Documental i documents privats 5.1.3.1 Jaime Chavarri, El desencanto (1976) 5.1.3.2 Errol Morris, The thin blue line (1988) 5.1.3.3 Albertina Carri, Los rubios (2003) 5.1.3.4 Péter Forgács: Die Mäelstrom: a chronicle family (1997) 5.1 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 5.1.1 El muntatge ideològic. 5.1.2 Muntatge narratiu vs. expressiu. 5.1.3 El fragment com a garantia discursiva. 6) EN PRIMERA PERSONA 6.1 Obres a analitzar: 6.1.1 Jim McBride, David Holzman’s diary (1969) 6.1.2 Wim Wenders, El relámpago sobre el agua (1980) 6.1.3 Johan Van Der Keuken: Les vacances d’un cineaste (1974) 6.1.4 Alain Berliner: Nobody’s Business (1996) 6.1.5 Ross McElwee, 6 o’clock news (1996) 6.1.6 Agnes Varda, Les plages d’Agnes (2008) 6.1.7 Jonathan Caouette: Tarnation (2003) 6.2 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 6.2.1 El muntatge subjectiu. 6.2.2 El punt de vista narratiu en primera persona. 6.2.3 L’element confessional. 7) DOCU-FICCIONS, MOCKUMENTARIES, DOCU-DRAMES I ALTRES DISLOCACIONS DOCUMENTALS 7.1 Obres a analitzar 7.1.1 Peter Watkins: The war game (1965) 7.1.2 Rob Reiner, This is spinal tap (1984) 7.1.3 Manuel Huerga, Gaudí (1987) 7.1.4 Craig Baldwin, Tribulation 99: Alien Anomalies Under America (1991) 7.1.5 Rémy Belvaux, André Bonzel, Benoît Poelvoorde, Man Bites Dog (1992) 7.1.6 Tim Robbins, Bob Roberts (1992) 7.1.7 Chris Smith, American Movie: The making of Northwestern (1999) 7.1.8 Isaki Lacuesta, Cravan vs Cravan (2002) 7.1.9 Banksy, Exit through the gift shop (2010) 7.2 Tècniques d’enregistrament i d’edició que es treballaran: 7.2.1 La construcció de la veracitat i la credibilitat. 7.2.2 La construcció del sentit. 7.2.3 Usar mitjans i fonts alienes amb fins desviats. 7.2.4 Dialèctica entre la imatge documental i la ficció.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Anàlisi / estudi de casos 145 155 300
Total 145 155 300

Bibliografia

  • Campàs, Joan (2005 ). L'Hipertext . Barcelona: UOC. Catàleg
  • Chartier, Roger (1993 ). Libros, lecturas y lectores en la Edad Moderna . Madrid: Alianza. Catàleg
  • Darnton, Robert (2010 ). Digitalitzar és democratitzar? : el cas dels llibres . Barcelona: Arcàdia. Catàleg
  • Millán, José Antonio (2005 ). Perdón imposible : guía para una puntuación más rica y consciente . Barcelona: RBA. Catàleg
  • Millán, José Antonio (1998 ). De redes y saberes : cultura y educación en las nuevas tecnologías . Madrid: Santillana. Catàleg
  • Moret, Xavier (2002 ). Tiempo de editores : historia de la edición en España, 1939-1975 . Barcelona: Destino. Catàleg
  • Olson, David R (DL 1998 ). El Mundo sobre el papel : el impacto de la escritura y lalectura en la estructura del conocimiento . Barcelona: Gedisa. Catàleg
  • Pujol, Josep M (1995 ). Ortotipografia : manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (2ª ed., revisada). Barcelona: Columna. Catàleg
  • Rico, Francisco (1994). Figuras con paisaje. Galaxia Gutenberg y Círculo de lectores.
  • Zali, Anne (1999 ). L'Aventure des écritures. La page . Paris: Bibliothèque nationale de France. Catàleg
  • Calasso, Roberto (2007 ). La Follia que ve de les nimfes . Barcelona: Quaderns Crema. Catàleg
  • BARNOUW, E. (1996). El documental. Historia y estilos. Barcelona: Gedisa.
  • BOURRIAUD, N. (2007). Postproducción : la cultura como escenario : modos en que el arte reprograma el . Buenos Aires: Adriana Hidalgo. Catàleg
  • CATALÀ, J.M., CERDÁN, J., TORREIRO, C., (ed’s) (2001). Imagen, memoria y fascinación: notas sobre el documental en España. Festival de Cine Español de Málaga/ Ocho y medio, Libros de Cine. Catàleg
  • CASIMIRO, T., CERDÁN, J. (2005). Documental y vanguardia. Barcelona: Cátedra.
  • COUSINS, M., MACDONALD, K. (1996). Imagining reality: the Faber Book of Documentary. Londres: Faber & Faber.
  • GARCÍA, S., GÓMEZ, L. (2009). Piedra, papel, tijera, el collage en el cine documental. Madrid: Textos Documenta. Catàleg
  • NICHOLS, B. (1997). La representación de la realidad. Cuestiones y conceptos sobre el documental. Barcelona: Paidós Ibérica. Catàleg
  • OROZ, E., DE PEDRO, G. (ed’s) (2009). La risa oblicua: tangentes, paralelismoes e intersecciones entre documental y hu. Madrid: Textos Documenta.
  • ORTEGA, M.L. (2007). Espejos rotos: aproximaciones al documental norteamericano contemporáneo. Madrid: Textos Documenta.
  • PÉREZ, O. (2010). La metamorfosis referencial en el documental. FORMATS,, . Recuperat , a http://www.upf.edu/materials/depeca/formats/si_flash2.htm
  • RENOV, M. (2004). The Subject of documentary. Londres: University of Minnesota Press. Catàleg
  • RENOV, M., (Ed) (1993). Theorizing Documentary. Nova York: Routledge. Catàleg
  • KRIGER, J., (2012). Animated realism: a behind the scenes look at the animated documentary genre . Oxford: Focal. Catàleg
  • RHODES, G.D., PARRIS, J., (ed.) (2006). Docufictions: Essays on the intersection of documentary and fictional filmmaking. Londres: McFarland&Company, Inc., Publisher.
  • BRUZZI, S., (1999). New documentary: a critical introduction. Londres: Routledge. Catàleg
  • ROSCOE, J., HIGHT, C. (2001). Faking it: Mock-documentary and the subversion of factuality . Manchester, Nova York: Manchester University Press.
  • SÁNCHEZ NAVARRO, J., HISPANO, A. (ed’s) (2001). Imágenes para la sospecha. Falsos documentales y otras piruetas de la no-ficción. Barcelona: Glénat. Catàleg
  • VERTOV, D. (1977). Escritos y Diarios de Trabajo. Buenos Aires: Nueva Visión.
  • WEINRICHTER, A. (2004). Desvíos de lo real: el cine de no ficción. Madrid: T&B Editores. Catàleg
  • WINSTON, B. (1995). Claiming the real: the documentary film revisited. Londres: British Films Institute.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Edició del llibre (Lluís Muntada)
Lectures:
“L’edició com a gènere literari”, La follia que ve de les nimfes. Roberto Calasso. Barcelona: Quaderns Crema, 2007, p. 92-103. Traducció d’Anna Casassas.


. “El libro electrónico y digital ena ecología informacional: avaces y retos”. Francisco-Javier García-Marco. El profesional de la información, v. 17, n.4, Julio- Agosto 2008, p. 373 – 389. http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2008/julio/02.pdf

. “Diseño de libros para dispositivos de tinta electrónica”. Pablo Lara-Navarro, Begoña Gros-Salvat i Magí Almirall. El profesional de la información, v. 17, n.4, Julio- Agosto 2008, p. 390 – 394.

. “Las bibliotecas y el futuro digital”, dins El coloquio de los lectores. Darnton, Robert. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2003. P. 25-40.

. “La biblioteca digital com a lloc”. Jeffrey Pomerantz i Gary Marchionini. Journal of documentation, Vol. 63, número 4 (2007), p. 505-533,. Traduït per Mònica González i Gavara:
http://www.recercat.net/bitstream/handle/2072/12996/Traduccio36.pdf;jsessionid=9B3E0025C64D04402FF40052661B3A13.recercat2?sequence=1

. “Letras sin imprenta. Ciberliteratura, blogs, narrativas cross-media”, Vicente Luis Mora, dins Literatura y Bellas artes. Francisco Rico / Jordi Gracia / Antonio Bonet (Ed.). Madrid: Biblioteca Nueva, 2009, p. 313 – 352.

Taller pràctic d'edició: creació i correcció de continguts. Estudi dels principals moments de la història de l'edició i difusió de textos. 35
(BLOC "DOCUMENTAL CREATIU")
2 anàlisis de documentals a escollir en el marc del temari de l'assignatura. Pràctica individual.
Descriure i analitzar pertinentment els continguts del documental des del punt de vista del context històric, context de producció, llenguatge audiovisual i ús dels recursos audiovisuals propis del documental. Més enllà dels coneixements específics vinculats amb els continguts de l’assignatura es tindran en compte la competència ortogràfixa, lèxica i gramatical. 35
(BLOC "DOCUMENTAL CREATIU"): Realització d’una peça documental pertanyent a un dels blocs temàtics. Pràctica autònoma o en parelles. Aplicació estratègica i significativa de les tècniques d’edició i filmació documental explicades a classe. Coherència i pertinència del relat audiovisual. Originalitat i risc estètic i conceptual. Aplicació de les referències audiovisuals dels continguts de l’assignatura. 30

Qualificació

Edició del llibre (Lluís Muntada)

Hi ha dos sistemes d’avaluació:

I) Avaluació continuada
II) Avaluació final


I. Avaluació continuada

Tot seguit, es detalla la tipologia d’activitats avaluables, el valor en la nota final (/100) i la previsió de calendari:

Llista d’activitats avaluables /Puntuació

1. Exercici d’exposició pública a classe i /20
d’anàlisi dels continguts d’un dels articles
especificats com a lectura obligatòria

2. Elaboració d’un treball descriptiu d’alguna /20
de les sessions pràctiques que es duran
a terme a classe

3. Examen sobre els continguts teòrics /40
bàsics de l’univers de l’edició

8. Qualitat /20


(*) Per poder fer el sistema d’avaluació continuada cal assistir, com a mínim, a un 70% de les classes.


II. Avaluació Final
? El sistema d’avaluació final està previst sobretot per als alumnes que no assisteixin regularment a classe i no segueixin les activitats programades i avaluables.

? Els alumnes que no segueixen l’avaluació continuada segueixen l’avaluació final. En aquest sistema, la nota final sorgirà de dues qualificacions diferents:
1) l’examen final de validació de continguts teòrics (80%)
2) la realització de l’activitat consignada en el número 1 en el model d’avaluació continuada (20%).

? L’examen final d’aquesta via no serà el mateix que el de l’avaluació continuada.


? L’alumnat que segueixi el model d’avaluació final s’ha de posar en contacte amb el professor de l’assignatura per comunicar-li aquesta via i per determinar amb ell les característiques i terminis de lliurament del treballs de curs

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no presentació de les activitats i la no presentació als exàmens equival a zero.