Dades generals

Curs acadèmic:
2011
Descripció:
El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura italiana (segles XX-XXI) i els seus autors més representatius mitjançant la presentació, lectura i anàlisi de textos (en llengua original).
Crèdits ECTS:
12
Idioma principal de les classes:
Italià
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Gens (0%)

Grups

Grup A

Durada:
Anual
Professorat:
GIOVANNI PIETRO ALBERTOCCHI PIOLI  / ANNA ZEMBRINO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 8:30-10:00, dj 8:30-10:00
Pràctiques d'aula1 dt 8:30-10:00, dj 8:30-10:00

Grup SE

Durada:
Anual
Professorat:
GIOVANNI PIETRO ALBERTOCCHI PIOLI  / ANNA ZEMBRINO

Horaris:

Activitat Horari Aula
Teoria1 dt 8:30-10:00, dj 8:30-10:00
Pràctiques d'aula1 dt 8:30-10:00, dj 8:30-10:00

Competències

  • CTUdG02 Recollir i seleccionar informació de manera eficaç
  • CTUdG03 Utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació
  • CTUdG05 Comunicar-se oralment i per escrit
  • CTUdG04 Treballar en equip
  • CTUdG08 Dissenyar propostes creatives
  • CTUdG07 Analitzar les implicacions ètiques de les actuacions professionals
  • CTUdG11 Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge i elaborar estratègies per millorar-los
  • E19. Analitzar i comentar críticament obres literàries.
  • E17. Ser capaç de realitzar una anàlisi lingüística i/o literària a llengua catalana (segona llengua i literatura), així com d'utilitzar l'esmentada llengua en el procés d'aprenentatge, mitjançant la lectura comprensiva i, en el seu cas, l'exposició oral
  • E21. Adquirir coneixements bàsics d'una tercera llengua romànica i/o de la seva literatura (francès o italià) que permetin la lectura comprensiva de texts literaris o científics en aquesta llengua i la comunicació oral i escrita a un nivell bàsic.

Continguts

1. Lingua italiana

          1.1. Il sistema grafico-fonologico dell’italiano. Suoni e rappresentazione grafica in chiave contrastiva.

          1.2. Accento. Apocope. Elisione. Divisione in sillabe.

          1.3. L'articolo. Forme e funzioni. Principali differenze d'uso.

          1.4. Il nome: genere e numero. Forme piú comuni di diminutivo. Valore stilistico.

          1.5. L’aggettivo qualificativo: genere e numero. Accordo con il sostantivo.

          1.6. Gli aggettivi determinativi (possessivi, dimostrativi, indefiniti). Rispettive forme pronominali.

          1.7. I gradi di comparazione.

          1.8. I numerali: cardinali e ordinali.

          1.9. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni semplici (a, con, da, di, in, per, su, tra/fra).

          1.10. Le preposizioni (I). Forme e funzioni piú comuni delle preposizioni articolate (a, da, di, in, su).

          1.11. I pronomi personali soggetto. Uso del 'tu' e del 'Lei'.

          1.12. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi semplici (presente, futuro I, imperfetto). Forme regolari e irregolari piú frequenti.

          1.13. I verbi ausiliari (avere, essere) e i verbi modali (dovere, potere, volere). Funzione e tempi piú comuni.

          1.14. Il verbo. Il participio. Forme regolari e irregolari piú frequenti.

          1.15. Il verbo. Il modo indicativo. Tempi composti (passato prossimo, futuro II, trapassato prossimo). Concordanza del participio.

          1.16. Il verbo. Il modo imperativo (tu, voi). Forma affermativa e negativa.

          1.17. Il verbo. I verbi riflessivi.

          1.18. Il verbo. La forma impersonale.

          1.19. Il verbo. Il modo condizionale: semplice (forme regolari e irregolari piú frequenti) e composto.

          1.20. I pronomi personali complemento: diretti (accusativo) e indiretti (dativo). Forme toniche e atone.

          1.21. Le particelle ci/vi e ne.

          1.22. Pronomi "combinati" (clusters, 'aggregati di clitici').

          1.23. Pronomi relativi.

          1.24. Il verbo. Il modo congiuntivo: presente (forme regolari e irregolari piú frequenti) e passato.

          1.25. Il verbo. L'imperativo "indiretto" (Lei, Voi, Loro).

          1.26. Le congiunzioni e gli avverbi (I).

          1.27. Lessico di base (I).

2. Cultura italiana

          2.1. Cenni generali sull’Italia attuale tra geografia, storia, sociologia: peculiarità naturali, momenti storici chiave tra l’Ottocento e oggi, organizzazione territoriale, poteri e istituzioni centrali e decentrate dello Stato, mercato del lavoro, mezzi di comunicazione di massa, formazione secondaria e universitaria, centri di ricerca superiore.

          2.2. Cenni generali sulla situazione linguistica italiana.

3. Letteratura italiana

          3.1. Per un profilo storico essenziale

                    3.1.1. L’età del decadentismo (Gabriele D’Annunzio, Giovanni Pascoli).

                    3.1.2. L’età giolittiana (Italo Svevo, Luigi Pirandello; futuristi e crepuscolari).

                    3.1.3. Tra le due guerre mondiali e oltre: l’età del fascismo e il secondo dopoguerra (la lirica: Giuseppe Ungaretti, Eugenio Montale, Umberto Saba, Salvatore Quasimodo; la prosa: Federico Tozzi, Dino Buzzati, Alberto Moravia, Elio Vittorini, Cesare Pavese).

                    3.1.4. L’Italia repubblicana: gli anni Quaranta-Novanta. Tra neorealismo e nuove tendenze (Carlo Emilio Gadda, Italo Calvino, Primo Levi, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Leonardo Sciascia, Vincenzo Consolo, Antonio Tabucchi). Alcune voci poetiche (Mario Luzi, Vittorio Sereni, Franco Fortini, Pier Paolo Pasolini, Andrea Zanzotto, Bartolo Cattafi, Alda Merini).

          3.2. Lettura e commento di testi in versione originale

                    3.2.1. Antologia di poeti del Novecento (dossier)

                    3.2.2. Primo Levi: la chimica, la vita. Capitoli tratti da ‘Il sistema periodico’ (1975).

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Cerca d'informació 2,5 10 12,5
Classes participatives 75 75 150
Classes pràctiques 10 20 30
Lectura / comentari de textos 5 30 35
Prova d'avaluació 11 45 56
Sortida de camp 9 0 9
Tutories 7,5 0 7,5
Total 120 180 300

Bibliografia

  • Katerinov, Katerin, Boriosi Katerinov, Maria Clotilde (1985). La Lingua italiana per stranieri, : con le 3000 parole più usate nell'italiano d'oggi: regole essenziali, esercizi ed esempi d'autore (4ª ed). Perugia: Guerra. Catàleg
  • Marin, T ([2006] ). Nuovo progetto italiano 1 (2. ed.). Atene: Edilingua. Catàleg
  • Maffei, Sabrina (1996). Ascoltami. Roma: Bonacci. Catàleg
  • Marin, T (200-? ). La prova orale 1 : materiale autentico per la conversazione e la preparazione agli esami orali : livelloelementare - preintermedio (A1 - B1) . Roma: Edilingua. Catàleg
  • Carrera Díaz, Manuel (2001). Manual de gramática italiana (1a ed., 7a reimpr). Barcelona: Ariel. Catàleg
  • Dardano, Maurizio, Trifone, Pietro (cop. 1995). Grammatica italiana con nozioni linguistica (3a ed). Milano: Zanichelli. Catàleg
  • Lepschy, Laura, Lepschy, Giulio C (1994). La Lingua italiana, : storia, varietà dell'uso, grammatica. [Milano]: Bompiani. Catàleg
  • Patota Giuseppe (2006). Grammatica di riferimento dell'italiano contemporaneo. Bologna: Il Mulino. Catàleg
  • Serianni, Luca, Castelvecchi, Alberto (cop. 2000). Italiano, : grammatica: sintassi: dubbi. Milano: Garzanti. Catàleg
  • Levi, Primo (2005). Il sistema periodico (1ª ed. 1975). Torino: Einaudi. Catàleg
  • Levi, Primo (1998). El sistema periòdic. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Levi, Primo (1988). El Sistema periódico. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Zingarelli, Nicola (2000). Lo Zingarelli 2001, : vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli. Catàleg
  • Zingarelli, Nicola, Marello, Carla, Raparo, Adriano (cop. 2001). Lo Zingarelli 2002, : in CD-ROM: vocabulario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli. Catàleg
  • Arqués i Corominas, Rossend (1992). Diccionari català-italià. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Catàleg
  • Calvo Rigual, Cesáreo, Giordano, Anna (2001). Diccionario italiano, : [italiano-español, español-italiano] (5a ed). Barcelona: Herder. Catàleg
  • Tam, Laura (2000). Dizionario spagnolo-italiano, : spagnolo-italiano/italiano-spagnolo (Ed. minore). Milano: Hoepli. Catàleg
  • Tam, Laura (cop. 2004). Grande dizionario di spagnolo, : spagnolo-italiano, italiano-spagnolo: español-italiano, italiano-español (Nuova edizione: rivista e aggiornata). Milano: Hoepli. Catàleg
  • Guida al novecento, : profilo letterario e antologia (1986) (4a ed., riveduta e ampliata). Milano: Principato. Catàleg
  • Petronio, Giuseppe (1990). Historia de la literatura italiana. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Pirandello, Luigi (1995). Il Fu Mattia Pascal. Milano: Mursia. Catàleg
  • Pirandello, Luigi (1986). El Difunt Mattia Pascal. Barcelona: Proa. Catàleg
  • Pirandello, Luigi (1998). El Difunto Matías Pascal. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Svevo, Italo (cop. 1996). La Coscienza di Zeno. Perugia: Guerra. Catàleg
  • Svevo, Italo (1999). La Consciència de Zeno. Barcelona: La Magrana. Catàleg
  • Svevo, Italo (1985). La Conciencia de Zeno. Madrid: Cátedra. Catàleg
  • Buzzati, Dino (1989). Il Deserto dei Tartari. Milano: Arnoldo Mondadori. Catàleg
  • Buzzati, Dino (1985). El Desert dels Tàrtars. Barcelona: Empuries. Catàleg
  • Buzzati, Dino (1999). El Desierto de los Tártaros. Madrid: Alianza Editorial. Catàleg
  • Vittorini, Elio. Conversazione in Sicilia. . Catàleg
  • Vittorini, Elio (1966). Conversa a Sicília. Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Vittorini, Elio (1989). Conversación en Sicilia. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Pavese, Cesare (2000). La Luna e il falò. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Pavese, Cesare (1978). La Lluna i les fogueres (2a ed). Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Gadda, Carlo Emilio (2000). Quer pasticciaccio brutto de via Merulana (14th ed). Milano: Garzanti. Catàleg
  • Gadda, Carlo Emilio (1995). Quell merdé hurrible de via Merulana. Barcelona: Proa. Catàleg
  • Gadda, Carlo Emilio (1990). El Zafarrancho aquel de vía Merulana (2ª ed). Barcelona: Seix Barral. Catàleg
  • Calvino, Italo (1994). Se una notte d'inverno un viaggiatore. Milano: Mondadori. Catàleg
  • Calvino, Italo (1987). Si una nit d'hivern un viatger. Barcelona: Ed. 62 [etc.]. Catàleg
  • Calvino, Italo (2002). Si una noche de invierno un viajero (5a ed). Madrid: Siruela. Catàleg
  • Levi, Primo, Levi, Primo Tregua (1989). Se questo è un uomo (19. ed). Torino: Einaudi. Catàleg
  • Levi, Primo (2002). Si això és un home (2a ed). Barcelona: Edicions 62. Catàleg
  • Levi, Primo (1995). Si esto es un hombre (3ª ed). Barcelona: Muchnik. Catàleg
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1997). Il Gattopardo (11a ed). Milano: Feltrinelli. Catàleg
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1962). El Guepard, : novel la. Barcelona: Club. Catàleg
  • Tomasi di Lampedusa, Giuseppe (1999). El Gatopardo (6a ed). Barcelona: Catedra. Catàleg
  • Sciascia, Leonardo (2000). Il Giorno della civetta (11a ed). Milano: Adelphi. Catàleg
  • Sciascia, Leonardo (1989). El Dia de l'òliba. Barcelona: Empúries. Catàleg
  • Sciascia, Leonardo (1990). El Día de la lechuza. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Morante, Elsa (1995). La Storia, : romanzo. Torino: Einaudi. Catàleg
  • Morante, Elsa (DL1991). La Historia. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Consolo, Vincenzo (2004). Il sorriso dell'ignoto marinaio (1ª ed. 1976). Milano: Mondadori. Catàleg
  • Consolo, Vincenzo (2006). El somrís del mariner inconegut. Barcelona: Proa.
  • Consolo, Vincenzo (1979). La sonrisa del ignoto marinero. Madrid: Alfaguara. Catàleg
  • Tabucchi, Antonio (1994). Sostiene Pereira, : una testimonianza (24ª ed). Milano: Feltrinelli. Catàleg
  • Tabucchi, Antonio (1995). Afirma Pereira, : un testimoni. Barcelona: Edicions 62. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Examen escrit global de llengua. La prova consistirà en un dictat i diversos tests: a) gramaticals; b) de comprensió oral, i c) de comprensió i anàlisi d'un text.
L'examen serà precedit per proves escrites parcials.
Possible preparació en equip.
Veg. Observacions.
Assimilació dels continguts gramaticals i demostració de les capacitats de comprensió oral i escrita. Suposa el 50% de la nota corresponent al conjunt de proves escrites i oral. El restant 50% s'assoleix mitjançant la prova escrita de literatura (40%) i l'oral (10%).
Veg. Criteris de Qualificació i Observacions i Recomanacions.
50
Examen escrit de literatura. La prova consistirà en l'anàlisi d'alguns dels textos llegits i comentats a classe (antologia poètica i obra narrativa proposada) i d'aquelles obres narratives objecte de lectura individual. Possible preparació en equip. Veg. Observacions. Assimilació dels continguts i demostració de la capacitat d'interrelacionar-los. Suposa el 40% de la nota corresponent al conjunt de proves previstes. El restant 60% s'assoleix mitjançant la prova de llengua: escrita (50%) i oral (10%).
Veg. Criteris de Qualificació i Observacions i Recomanacions.
40
Examen oral de llengua. La prova oral consistirà en una entrevista sobre la base de: a) una sèrie d'arguments acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de pràctiques; c) l'eventual revisió de les proves escrites.
Possible preparació treballant en equip.
Veg. Criteris de Qualificació.
Assimilació dels continguts i demostració de la capacitat d'expressar-se amb fluïdesa i correcció (nivell A2, Marc Europeu de Referència).
Suposa el 10% de la nota corresponent al conjunt de proves previstes. El restant 90% s'assoleix mitjançant les proves escrites de llengua (50%) i literatura (40%).
Veg. Criteris de Qualificació i Observacions i Recomanacions.
10

Qualificació

La nota final es basarà en:
a) l'assistència comprovada i participació a les classes (com a mínim el 75% d’assistències),
b) les proves escrites parcials (llengua),
c) les dues proves escrites globals (llengua i literatura), i finalment,
d) la prova oral.

Fórmula per a calcular la nota final:
90% (Proves) + 10% (Assistència i participació).

Percentatges relatius dins del 90% corresponent a les proves:
50% (escrit de llengua) + 40% (escrit de literatura) + 10% (oral).

S’aprova l’escrit de llengua tan sols amb una clara qualificació de 5,5/10 en gramàtica.

Nota tocant a l’assistència i participació: és la resultant del 10% de la nota proporcional corresponent al nombre d’assistències comprovades (x : 10 = nombre d’assistències : total de classes).

Veg. també 'Observacions i Recomanacions': 3.- Assistència i Participació; 4.- Exàmens i Proves parcials.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
1) L'estudiant no realitza les proves parcials i/o finals previstes.
2) L’estudiant no compleix amb el mínim d’assistències comprovades a classe (75%).

Observacions

1.- Breu descripció i advertències prèvies
L’assignatura és anual, però s’articula en dos submòduls interdependents grosso modo semestrals (veg. Continguts): 1+2) Llengua i cultura italianes (1r i 2n semestre); 3) Literatura italiana (2n semestre).
El primer submòdul (1+2) del programa (Llengua i cultura) és adreçat a l’adquisició d’un coneixement bàsic de l’italià com a llengua estrangera (nivell A2, Marc Europeu de Referència) i d’informacions essencials sobre la Itàlia d’avui.
Aquest submòdul és també propedèutic al segon (Literatura) que preveu:
a) Lectura (en llengua original) i comentari, a classe, d’una antologia de textos significatius del segle XX italià (dossier de poetes).
b) Arran de l’aproximació directa als textos, definició de quadres de conjunt del període històric-literari estudiat.
c) Lectura (en llengua original) i comentari, a classe, de capítols extrets de la següent obra: Primo Levi, Il sistema periodico, Torino: Einaudi, 1975, o bé d’altres textos narratius breus escollits.
d) Lectura individual (“tutoritzable”) de dues altres obres en prosa (en versió catalana i/o castellana) que cal triar entre les aconsellades a la Bibliografia: la primera entre "Il fu Mattia Pascal" de L. Pirandello o "La coscienza di Zeno" de I. Svevo; la segona, de lliure elecció. Els títols s’han de comunicar al professor, per correu electrònic, abans del 14 de desembre 2010.
e) Estudi individual (“tutoritzable”) del dossier de suport bibliogràfic a les lectures, amb un esbós d’història literària italiana (manual traduït al castellà).

2.- Pràctiques
No hi ha un calendari específic de pràctiques. Aquestes es dedicaran a la llengua i cultura italianes durant tot el curs i s’inseriran en l’horari setmanal de classes. S’hi tractaran els temes gramaticals i els específics de la prova oral.

3.- Assistència i participació
Es controlarà l'assistència. Cal assistir com a mínim al 75% de les classes, per a poder optar al 10% de la nota final (veg. paràgraf Exàmens).
Els que tinguin problemes per assistir a les classes han d’acordar amb el professor, a l’inici de l’any acadèmic (o quan convingui): a) les modalitats de seguiment de l’assignatura; b) les possibles formes substitutives de participació (tutories).

4.- Exàmens i Proves parcials
Es realitzaran proves escrites parcials de llengua al llarg de l’any acadèmic. Seran proves gramaticals i de comprensió oral i escrita. És aconsellable realitzar-les, ja que aquests parcials ofereixen l'oportunitat d’aprovar la part de llengua del programa, a banda de l'única convocatòria reglamentària.
Qui aprovi els parcials (amb una clara mitjana com a mínim d’un 5,5/10 en gramàtica), en la convocatòria esmentada només haurà de fer l’examen escrit del submòdul de literatura i, si l’aprova, finalment l’examen oral.
Qui suspengui els parcials o no s’hi hagi presentat, sempre disposarà de la convocatòria prevista d'exàmens finals, amb l’advertència que l'escrit del submòdul de llengua és eliminatori amb vistes a la resta de proves (literatura i oral).
L’examen oral de llengua és l’acte final de la convocatòria. Hi seran admesos només els estudiants que tinguin aprovades les proves escrites de la part de llengua i de la de literatura. La prova consisteix en una entrevista sobre la base de: a) una sèrie de temes acordada prèviament; b) els materials continguts en el dossier de pràctiques; c) l’eventual revisió de les proves escrites.

Fórmula per a calcular la nota final:
90% Proves [Escrites (50% Llengua + 40% Literatura) + Oral 10%] + 10% Assistència/Participació (x : 10 = nombre d’assistències comprovades : total de classes).

5.- Tutories i atenció
Les hores previstes d’atenció i tutoria serviran per a aclarir dubtes i resoldre problemes sorgits durant les classes o en el procés d’aprenentatge de la llengua i de lectura i comprensió dels textos literaris.

6.- Llengua del curs
Les classes s’impartiran en italià per opció metodològica i motivacions didàctiques.

7.- Informacions i suggeriments
A més d'aquesta assignatura, l'Àrea de Filologia italiana n'ofereix d'altres relacionades. Es tracta dels següents seminaris inclosos en l’actual pla d’estudis (3r curs) dels Graus de Llengua i literatura catalanes i Llengua i literatura espanyoles: a) Seminari de Llengua italiana (6+6 crèdits), b) Seminari de Literatura italiana (6+6 crèdits).
Qui cursi – a més de l’assignatura de ‘Tercera Llengua i literatura: italià’ (12 crèdits) – els dos seminaris esmentats de llengua i literatura (24 crèdits), assoleix el ‘Grau minor d’Italià’ (total 36 crèdits).
Qui cursi – a més de l’assignatura de ‘Tercera Llengua i literatura: italià’ (12 crèdits) – el Seminari de llengua italiana (12 crèdits), assoleix el nivell B2.1 (Marc Europeu de Referència) previst per la normativa de la UdG com a nivell mínim exigit d’una tercera llengua: «Art. 1.1. Per finalitzar qualsevol títol de grau a la UdG serà necessari acreditar, com a mínim, el nivell B2.1 d’una tercera llengua».

L’Àrea de Filologia italiana té signats convenis ERASMUS amb diferents universitats pertot arreu d’Itàlia, entre d’altres: Venècia, Florència, Nàpols, Potenza, Càller, Palerm, Catània.

Els darrers quatre anys acadèmics l'Àrea de Filologia italiana va organitzar uns cursos d'estiu d'italià a Sicília (dues setmanes, 30 hores de classe), amb la col•laboració del “Liceo Classico Statale Giovanni XXIII” de Marsala. Els cursos s’adrecen als estudiants de la UdG amb les millors qualificacions en les assignatures d’italià.
Aquest any 2010-2011 n'està prevista la cinquena edició (18-29 juliol 2011).

8.- Viatge d'estudis a Itàlia
Aprofitant els vols directes de Girona a Itàlia, es proposa un viatge (en principi, d'un dia) amb destinació a una ciutat italiana d'interés cultural. El plantejament seria el d'una pràctica de llengua 'in situ'.