1. AVALUACIÓ: 1. BASES CONCEPTUALS I METODOLÒGIQUES DE L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA (AP):
1.1. Introducció al concepte d'AP.
1.2. Orígens i recorregut històric de l'AP.
1.3. Principals dicotomies conceptuals (nomotètic vs. idiogràfic, quantitatiu vs. qualitatiu, generalitat vs. especificitat).
1.4. Nivells d'inferència.
1.5. Models d'AP: model de l'atribut, model dinàmic, model mèdic, model conductual, model cognitiu i model constructivista, principalment.
1.6. Garanties científiques i ètiques de l'AP.
2. AVALUACIÓ: 2. L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA ENTESA COM A PROCÉS.
2.1. Fases del procés descriptiu-predictiu: primera recollida d'informació, formulació d'hipòtesis i deducció d'enunciats verificables, constrastació (administració de tests i altres proves d'avaluació) i comunicació de resultats.
2. Fases del procés d'avaluació interventiu-valoratiu: primera recollida d'informació, primera formulació d'hipòtesis i deducció d'enunciats verificables, contrastació inicial, comunicació de resultats inicial, pla de tractament i la seva valoració (teoria sobre el cas, selecció de les tècniques d'intervenció i selecció del disseny de valoració), tractament (disseny, administració i possible avaluació continuada), i valoració final.
2.3. L'informe psicològic: recomanacions normatives, tipus d'informes (oral, escrit, segons la base, segons els objectius), model d'informe pel procés descriptiu-predictiu i model d'informe pel procés interventiu-valoratiu.
3. AVALUACIÓ: 3. L'ENTREVISTA
3.1. Definició i característiques de l'entrevista psicològica.
3.2. El paper de l'entrevistador.
3.3. Avantatges i limitacions de l'entrevista.
3.4. El curs de l'entrevista: preparació, inici, cos i finalització.
3.5. El registre de la informació: simultània, final, gravació.
3.6. Informació verbal, informació no verbal i la seva interelació.
3.7. Tipus d'entrevista segons el grau d'estructuració: no estructurada, semiestructurada, estructurada.
3.8. El genograma.
4. AVALUACIÓ: 4. L'OBSERVACIÓ I L'AUTOOBSERVACIÓ.
4.1. Definició i característiques de l'observació.
4.2. Unitats d'anàlisi: continu del comportament, atributs, conducta, interaccions i productes de conducta.
4.3. Unitats de mesura: ocurrència, ordre, freqüència, durada i dimensions qualitatives.
4.4. Tècniques de registre: registres narratius, escales d'apreciació, protocols observacionals de conducta, codis o sistemes de categories, registre de productes de conducta i procediments automàtics de registre. Avantatges i limitacions.
4.5. Tipus de mostreig: mostreig de subjectes, mostreig de temps i mostreig de situacions.
4.6. Regles de registre: registre activats per transicions i registre activats per unitats de temps.
4.7. L'espai de l'observació: natural i artificial/laboratori.
4.8. Garanties científiques de l'observació: càlcul de l'índex de concordança entre observadors i elaboració de guies d'avaluació, principalment.
4.9. L'autoobservació i els seus procediments: narracions, registre de freqüència, registre de durada, mostreig en el temps, autoregistre passiu i/o mecànic i autoregistre informatitzat.
4.10. Fonts d'error en l'observació: procedents del propi subjecte, de l'observador i del sistema d'observació.
5. AVALUACIÓ: 5. TÈCNIQUES PROJECTIVES
5.1. Definició i característiques de les tècniques projectives.
5.2. Tipus de tècniques projectives:
5.2.1. Tècniques projectives expressives.
5.2.2. Tècniques projectives estructurals.
5.2.3. Tècniques projectives temàtiques.
5.2.4. Tècniques projectives constructives.
5.2.5. Tècniques projectives associatives.
6. AVALUACIÓ: 6. LES TÈCNIQUES SUBJECTIVES (ELS AUTOINFORMES):
6.1. Definició i característiques dels autoinformes.
6.2. Unitats d'anàlisi: trets, dimensions o factors, estats, repertoris conductuals, repertoris cognitius, construccions idiogràfiques i narrativa.
6.3. Principals tipus d'autoinformes: qüestionaris, inventaris i escales, diferencial semàntic, llistat d'adjectius, pensament-en-veu-alta, tècnica de classificació Q, tècnica de la reixeta i documents personals.
6.4. Qualitat dels autoinformes: simulació, desitjabilitat social i tendències de resposta.
7. AVALUACIÓ: 7.TÈCNIQUES OBJECTIVES:
7.1. Definició i característiques de les tècniques objectives.
7.2. Tipus de tècniques objectives:
7.2.1. Perceptives: tipus de respostes, principals instruments i ús.
7.2.2. Cognitives: tipus de respostes, principals instruments i ús.
7.2.3. Motores: tipus de respostes, principals instruments i ús.
7.2.4. Fisiològiques: tipus de respostes, principals instruments i ús.
8. AVALUACIÓ: 8. AVALUACIÓ DE PROGRAMES (i de l'impacte de les intervencions socials):
8.1. Concepte i tipus de mesures.
8.2. Perspectives de valoració: rendiment de comptes, orientació al desenvolupament i increment de la comprensió del coneixement.
8.3. El procés de l'avaluació de programes: plantejament de l'avaluació, selecció de les operacions a observar, tria del disseny de l'avaluació, recollida de la informació, anàlisi de les dades i elaboració de l'informe.
8.4. Fases de l'avaluació de programes: avaluació de la planificació, avaluació del procés i avaluació dels resultats.
9. PSICOMETRIA:1.PROPIETATS D'UNA MESURA.
1.1. Introducció al concepte de Psicometria i mesura
1.2. Definició i classificació dels test
1.3. Propietats psicomètriques de les mesures psicològiques
1.4. Disseny i anàlisi de dades per verificar les propietats psicomètriques.
10. PSICOMETRIA: 2.ANÀLISI EN COMPONENTS PRINCIPALS (ACP)
2.1. Descripció de l'anàlisis en components generals
2.2. Condicions d'aplicació del ACP
2.3. Conceptes generals del ACP.
2.4. Propietats rellevants del ACP.
2.5. Criteris de reducció i ajust per a la selecció de components
11. PSICOMETRIA: 3.ANÀLISI DE LES PROPIETATS PSICOMÈTRIQUES
3.1. Estudis de Consistència Interna
3.2. Estudis de Fiabilitat
3.3. Estudis de Validesa
12. PSICOMETRIA: 4. CONSTRUCCIÓ D'INSTRUMENTS DE MESURA
4.1. Fase de Disseny
4.2. Fase de verificació de les propietats de la mesura
4.3. Fase d'interpretació. Estudis de Baremació