1. PART PRIMERA: EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA I LA MONARQUIA VISIGODA
OBJECTIUS GENERALS: Les lliçons que componen aquest primer bloc pretenen descriure els cursos a través dels quals es produeix l’expansió del dret romà i la seva incidència a la Península. També s’atendrà l’estudi de la crisi del segle III i de les seves conseqüències en l’ordre jurídic, i la instal·lació dels visigots en terra peninsular i les seves creacions legals considerades com la culminació del procés romanitzador
1.1. TEMA I. LES FONTS DE PRODUCCIÓ DEL DRET ROMÀ
1.1. L’època primitiva.
1.2. La República.
1.2.1. La llei.
1.2.2. La interpretació.
1.2.3. El ius honorarium.
1.3. El Principat.
1.4. El Dominat
1.2. TEMA II. EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA:
2.1. La conquesta de la Península.
2.2. La romanització de la societat.
2.3. La romanització jurídica
1.3. TEMA III. EL REGNE DELS GOTS A LA PENÍNSULA
3.1. Itinerari històric del poble visigot.
3.2. La creació del dret en el regne visigot.
3.3. La legislació dels monarques visigots
2. PART SEGONA: LES MONARQUIES CRISTIANES MEDIEVALS
OBJECTIUS GENERALS:
I. es pretén comprendre la ruptura de la unitat jurídica anterior que dóna lloc a l'aparició del fenomen de la dispersió normativa i la consegüent aparició (o reaparició), de múltiples formes de formulació del dret. Des d'aquests paràmetres s'explicarà la formació d'un feudalisme inicial a la Península, amb la seva ordenació corresponent, un renaixement urbà, amb el seu dret foral i municipal consegüent, i un tercer àmbit jurídic, el real, amb pretensions territorialitzadores i d'integració normativa, que es caracteritzarà per la pervivència de la recopilació visigoda i l'aparició de noves vies de formulació jurídica. També es pretén conèixer els drets d'àmbit personal que conviuen amb les ordenacions cristianes.
II. Es pretén analitzar la formació i recepció del dret comú, analitzant el procés primer de manera general i després a cada regne hispànic. És un moment d'especial interès, ja que es creen els diferents drets territorials hispànics. Es tractarà de comprendre la importància que té la creació jurisprudencial del dret, obra, per tant, de juristes, que permetrà la seva expansió uniforme per les formacions polítiques europees al compàs d'una nova estructuració social i política.
III. Es pretén analitzar la instauració de la monarquia hispànica, amb l'afirmació d'un poder real la fonamentació teòrica del qual es produeix des de les formulacions doctrinals dels juristes, absolutistes o contractualistes, a més de la tendència a l'augment de la capacitat legislativa del poder reial i de la seva intervenció en els assumptes del regne. Des d'aquestes coordenades, s'intentarà comprendre la crisi final de la monarquia hispànica i la consolidació de l'absolutisme, amb la corresponent repercussió d'un dret nacional castellanitzant i progressivament antiromanista.
2.1. TEMA IV. EL PENSAMENT JURÍDIC
4.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret.
4.2. La república cristiana i la renovació de l’Imperi Romà.
4.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret.
4.3.1.Competències materials.
4.3.2. Competències formals.
4.3.3. Finalitat.
4.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune.
4.4.1. Origen de l’escola jurídica de Bolonya.
4.4.2. Textos jurídics.
4.4.3. El dret canònic i el seu estudi.
4.5. L’escola dels glossadors i dels comentaristes.
4.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar.
4.6.1. La creació del dret.
4.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.
2.2. TEMA V. LA CORONA DE CASTELLA I LA RECEPCIÓ DEL DRET COMÚ.
5.1. L’ordenament jurídic de Castella.
5.1.1. Els drets municipal i senyorial.
5.1.2. El dret regi i la política legislativa d’Alfons X (1252-1284).
5.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions.
5.1.4. Les comunitats basques.
5.1.5. Navarra.
5.1.6. La monarquia universal.
2.3. TEMA VI. LA CORONA D’ARAGÓ I ELS SEUS ORDENAMENTS JURÍDICS.
6.1. El dret general de la Corona.
6.2. Catalunya.
6.2.1. L’imperi carolingi i el naixement de Catalunya.
6.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles XI-XIII).
6.2.3. La monarquia estamental (del final de segle XIII al començament del segle XVIII).
6.3. Aragó.
6.4. València.
6.5. El Regne de Mallorca .
6.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII.
3. PART TERCERA: L’ESTAT CONSTITUCIONAL ESPANYOL.
OBJECTIUS GENERALS: els temes que corresponen a aquest últim apartat s’ocupen de l’estudi de la revolució burgesa i de la formació de l’Estat liberal. Es preten analitzar les transformacions del segle XIX i comprendre les dues fonts més característiques del dret en aquest temps: els codis i les constitucions.
3.1. TEMA VII. LA HISTÒRIA DEL CONSTITUCIONALISME.
7.1. Circumstàncies històriques .
7.1,1. La invasió napoleònica.
7.1.2.. La insurrecció americana.
7.1.3. La revolució liberal.
10.2. De l’estat constitucional liberal a l’estat constitucional democràtic i social.
10.3. Constitucionalisme històric espanyol.
10.3.1. Les primeres constitucions.
10.3.2. A partir de la Revolució de 1868.
10.3.2.1 Les constitucions polítiques de la monarquia espanyola.
10.3.2.2. Les constitucions polítiques de les repúbliques espanyoles .
3.2. TEMA VIII. LA CODIFICACIÓ.
8.1. El codi com a norma.
8.2. El moviment codificador europeu.
8.3. La codificació a Espanya.
11.3.1. La codificació penal.
11.3.2. La codificació mercantil.
11.3.3. La codificació processal.
11.3.4. La codificació civil.
AVALUACIÓ
1. Els alumnes seran avaluats únicament en les convocatories de juny, el dia i hora assenyalat oficialment per la UdG.
2. La prova consistirà en respondre un test de 20 preguntes amb tres o quatre respostes alternatives, en la qual només una és correcta. Inclourà tot el programa de l’assignatura. El llibre d’estudi, és el del professor MONTAGUT (Coordinador de l'obra). Història del Dret espanyol. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
3. La nota de l’examen dependrà del nombre de respostes correctes segons el barem següent;
RESPOSTES CORRECTES...........PUNTUACIÓ
0.............................................................0
1, 2, 3.....................................................1
4, 5, 6.....................................................2
7, 8, 9.....................................................3
10, 11, 12..............................................4
13 ..........................................................5
14...........................................................6
15, 16....................................................7
17, 18....................................................8
19............................................................9
20...........................................................10
4.La nota de l'examen serà la nota final de l’assignatura.
5.L’aprovat és la nota numèrica de 5 o superior.