Doctor en Història Contemporània
per la Universitat de Barcelona (1990). D’ençà el 1991 és Professor Titular
d’Història Contemporània de la Universitat de Girona. Ha ocupat els càrrecs de
coordinador de l’estudi d’Història (1992-1994), vicedegà de la Facultat de
Lletres (2002-2004), vicerector de Recerca en Humanitats i Ciències Socials
(2005-2008), vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura (2008-2013).
Membre del Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca
Històrica de la Universitat de Girona, des de 2009 és Director de la Càtedra
Marí Casals de Medicina, Salut i Àmbit Rural.
Les principals línies
d’investigació han estat, per una banda, en la història social de l’Església a
la Catalunya moderna i contemporània (segles XVII-XIX), on destaquen Una
parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de
La Selva) (1986) i Església, territori i sociabilitat (segles XVII-XIX) (2001).
Per altra banda, la història social de les professions liberals a la Catalunya
contemporània, amb especial èmfasi en els professionals de sanitat i el
col·lectiu d’arquitectes, així com de farmacèutics i veterinaris. Sobre el
tema, a banda de dirigir tesis doctorals, ha publicat diversos articles en
revistes especialitzades, a tall d’exemples: “Els professionals de la sanitat a
Catalunya de mitjan segle XIX”, dins l’obra coordinada per Josep M. Fradera
titulada Societat, política i cultura a
Catalunya, 1830-1880, 2002; l’article “De manescals a veterinaris. Notes
per una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya”, a Estudis
d’Història Agrària, 2004); el llibre Josep Danés i Torras. Noucentisme i
regionalisme arquitectònics (2008) o en col·laboració amb Jeroni Moner, Materials per a l’estudi de la masia de
Josep Danés i Torras (2010). En els últims anys ha participat en el llibre La vida a pagès (2010), en col·laboració
amb Narcís Figueras ha comissionat l’exposició La Mancomunitat de Catalunya a les terres de Girona (2014). El 2016
fou prolífic: publicà el llibre conjuntament amb Mònica Bosch sobre Girona en època contemporània (2016);
amb Carles Freixas i Raquel Lacuesta, L’arquitecte
de capçalera (2016); coordinà amb Carles Puncernau l’obra Pere Alsius i Torrent (1839-1915): un
farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica (2016). A finals
de 2018 es publicà un llibre col·lectiu, coordinat conjuntament amb Narcís
Figueras de Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en
la España contemporánea.
Publicacions (*)
Puigvert i Solà, Joaquim M. “Els
metges higienistes i les topografies mèdiques”. Recerques: Història, economia i cultura, 35, 1997, pp. 99-106.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “La
dessecació de l’Estany de Sils i el debat sobre la salut pública a mitjan segle
XIX”. Quaderns de la Selva, 12, 2000,
pp. 129-137.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “Els
professionals de la sanitat a Catalunya de mitjan segle XIX”. Dins Josep M.
Fradera (coord.). Societat, política i
cultura a Catalunya, 1830-1880. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2002,
pp. 173-188.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “De
manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió
veterinària a Catalunya”. Estudis
d’Història Agrària, 17, 2004, pp. 729-750.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “La
Junta de Sanitat de la província de Girona (1834-1868) o l’obra allargada del
“paradigma miasmàtic””. Dins Jaume Claret Miranda. Miscel·lània Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar: Fundació
Ernest Lluch, 2006, pp. 481-488.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
“Orígens geogràfics i socials dels veterinaris catalans (1847-1918)”. Dins
Diversos autors. Cent anys de veterinària
a Girona. Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona. Girona: Col·legi
Oficial de Veterinaris de Girona, 2006.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
(coord.). “Els professionals de la salut en el món rural català: una mirada
històrica”. Plecs d’Història Local,
137, 2010, pp. 1-13.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “Cent
anys de Farmàcia Puigvert a Vilobí d’Onyar (1911-2011)”. Dins Diversos autors. Llibre de la Festa Major 2011. Vilobí
d’Onyar: Ajuntament de Vilobí d’Onyar, 2011, pp. 8-21.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
“Higienismo y salud pública en el mundo rural catalán (1855-1936)”. Dins Arón
Cohen. El trabajo y sus riesgos en la época contemporánea: Conocimiento,
codificación, intervención y gestión. Barcelona: Universitat de
Barcelona, 2012, pp. 57-90.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
(coord.). “Els arquitectes i l’administració pública a Catalunya (1900-1950)”. Plecs d’Història Local, 152, 2014, pp.
1-13.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “La
cultura científica, tècnica i professional a la Catalunya setcentista. Una
mirada des de la història social”. Dins Narcís Figueras; Josep Santesmases
(ed.). Després de les Noves Plantes:
canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Valls: Cossetània
Edicions, 2014, pp. 485-508.
Puigvert i Solà, Joaquim M.;
Carles Puncernau (coords.). Pere Alsius i
Torrent (1839-1915): un farmacèutic entre la Renaixença literària i la
científica. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2016.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
“Microhistòria de la farmàcia catalana en el pas del segle XIX al XX”. Dins
Puigvert i Solà, Joaquim M.; Carles Puncernau (coords.). Pere Alsius i Torrent (1839-1915): un farmacèutic entre la Renaixença
literària i la científica. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles,
2016, pp. 35-62.
Puigvert i Solà, Joaquim M.
(coord.). “L’estiueig, objecte d’estudi polièdric”. Plecs d’Història Local, 163, 2016, pp. 1-13.
Puigvert i Solà, Joaquim M.;
Narcís Figueras (coords.). Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en
la España contemporánea. Madrid: Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y
Sociales, 2018.
Puigvert i Solà, Joaquim M. “El agua y el ocio como terapia de salud.
Las colonias de veraneo de montaña en Cataluña, 1860-1936”. Dins Puigvert
i Solà, Joaquim M.; Narcís Figueras (coords.). Balnearios, veraneo,
literatura. Agua y salud en la España contemporánea. Madrid: Marcial
Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018.
(*) Només s’indiquen els treballs
vinculats amb la temàtica de la Càtedra.