Conferències relacionades amb continguts que s'imparteixen als centres de Batxillerat.

Descripció: en l'edició 2018-2019, en una iniciativa conjunta de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia contemporània, la Càtedra de Patrimoni Literari M. A. Anglada – C. Fages de Climent i la Càtedra Josep Pla, oferim la possibilitat d’impartir als centres tres conferències sobre temes vinculats a la llengua i la literatura catalanes:
· Vent d'aram, temes i elements de la poesia vinyoliana
· Carles Fages de Climent, el poeta de l'Empordà
· Poesia barroca: una literatura per descobrir, una literatura per gaudir
· La Gran Guerra a Catalunya: literatura, periodisme i cultura
· Taller pràctic de llengua catalana: registres i normativa

Les conferències i el material de suport aborden la temàtica tant des de la perspectiva de la història de la llengua i la literatura, com de la interpretació i el comentari dels textos.

Els continguts de totes les conferències estan elaborats amb una intenció clarament divulgativa, per despertar l’interès dels i les joves estudiants pel tema tractat i per fer-los partícips de la recerca i activitats que duem a terme a la Universitat de Girona en el camp de la llengua i la literatura.

Vegeu el programa de l'activitat aquí.

Vegeu el lloc web de l'activitat aquí.

Dates: 11, 12 i 13 de juliol del 2018.

Horari: de 10 a 14 i de 16 a 19.30 h.

Lloc de realització: Biblioteca Barri Vell (Campus Barri Vell de la UdG).

Places: 40.

Objectius:

• Donar a conèixer la figura i l'obra de Joan Ferraté i del seu germà, Gabriel Ferrater.
• Divulgar el fons bibliogràfic i documental de Joan Ferraté cedit a la biblioteca de la Universitat de Girona.
• Ajudar a llegir poesia i a ensenyar poesia.
• Reflexionar teòricament i críticament sobre el fet literari.

Programa:

Dimecres 11 de juliol

Matí

• Dolors Oller: “Llegir com una operació”.
• Jordi Amat: "De la crítica a la vida passant per l'assaig: Carles Riba, avui (1955)".

Pausa-cafè

• Jordi Malé: “Ressons ribians en la poesia de Gabriel Ferrater".

Tarda

• Josep M. Fonalleras: “A tots ens porta consol: Carner, Ferrater”.
• Jaume Rufí: “Sessió de treball. Visita guiada al fons Joan Ferraté de la UdG”.

Dijous 12 de juliol

Matí

• Núria Perpinyà: “L’apassionat equilibri de Joan Ferraté”.
• Víctor Obiols: “Joan Ferraté. Estratègies de reescriptura”.

Pausa-cafè

• Laureà Bonet: “Unes converses amb Joan Ferraté: anys de joventut”.

Tarda

• Xavier Dilla: “Ausiàs March, llegit i entès pels germans Ferraté(r)".
• “Metrònom Ferrater”.

Divendres 13 de juliol

Matí

• Salvador Oliva: "Dover beach de Matthew Arnold. Dues versions, un poema”.
• Jordi Cornudella: “Carner i els Ferraté(r)”.

Pausa-cafè

• Xavier Pla: “Joan Ferraté, lector de Josep Pla”.

Tarda

• Salvador Oliva, Jordi Cornudella, Javier Cercas: “De l'any vuit i del dia. Joan Ferraté en persona”.

Professorat:

• Jordi Amat: assagista i biògraf. Doctor en Filologia Hispànica (UB) format a la Unidad de Estudios Biográficos, les seves línies de recerca principals són la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. Autor de Las voces del diálogo. Poesía y política en el medio siglo, Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas i El llarg procés. També ha rebut el premi Octavi Pellissa per la biografia de Josep Benet, Com una pàtria, (2017) i el premi Comillas per La primavera de Múnich: esperanza y fracaso de una transición democrática.
• Laureà Bonet: professor de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, membre del consell de redacció de la revista Ínsula. Curador de nombroses edicions d’autors clàssics espanyols com Galdós o Pereda, i autor de llibres cabdals com La revista Laye. Estudio y antología (1988), Gabriel Ferrater, entre el arte y la literatura (1993) o El jardín quebrado. La Escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo (1994).
• Javier Cercas: escriptor i professor de Literatura espanyola de la Universitat de Girona. Col·labora habitualment al diari El País. La seva obra més coneguda, Soldados de Salamina (2000), basada en un fet real de la guerra civil espanyola, ha estat traduïda a més de vint països. Aquesta obra va obtenir el premi Llibreter de Narrativa de 2001, el premi Salambó de 2001, premis dels lectors (premi Qué Leer, premi Crisol) i de la crítica, tant dins de l'Estat espanyol (premi Ciutat de Barcelona, premi Ciudad de Cartagena, premi Extremadura) com fora (premi de la Crítica de Xile, premi Grinzane Cavour), a més de tenir un èxit de vendes sense precedents. Entre les seves novel·les, destaquen La velocidad de la luz (2005), Anatomía de un instante (2009), Las leyes de la frontera (2012), El impostor (2014) i El monarca de las sombras (2017).
• Jordi Cornudella: poeta, assagista i editor literari del Grup 62. És llicenciat en Filologia Clàssica. De la seva obra destaquen els poemaris Felí encès (1995) i El germà de Catul i més coses, de 1997, amb el qual va guanyar el premi de la Crítica de poesia catalana. És coautor de l’Àlbum Ferrater amb Núria Perpinyà (1992). També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. El 2003 va editar una antologia de poemes universals sobre la guerra, anomenat Maleïdes les guerres, i l’assaig Les bones companyies (2010).
• Xavier Dilla: crític literari i traductor. Es va doctorar en Filologia Romànica el 1994 amb una tesi sobre Ausiàs March, poeta de qui ha publicat diversos articles, dues antologies comentades (Vint-i-tres poemes i Guia de lectura d’Ausiàs March) i l’assaig En passats escrits. Una lectura de la poesia d’Ausiàs March. Ha treballat com a traductor literari (amb títols com La finestra alta, de Raymond Chandler, i Els pintors cubistes, de Guillaume Apollinaire), com a editor i com a periodista. Des de 1988 escriu sobre llibres i literatura en diversos diaris i revistes.
• Josep M. Fonalleras: escriptor que ha conreat la novel·la, el conte i el teatre, tant per a un públic adult com per a joves. Articulista i col·laborador en diaris com El Punt i El Periódico. Va traduir El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger, juntament amb Ernest Riera. Els seus últims llibres són Climent (2013) i La sala d’estar és un camp de futbol (2015).
• Jordi Malé: doctor en Filologia Catalana i professor de Literatura catalana de la Universitat de Lleida. S’ha centrat en l’estudi de la literatura catalana contemporània, tant en el seu vessant creatiu com en els de la història i la crítica literàries. Ha publicat edicions de Pere Calders (Antaviana, 2000) i Carles Riba (Tres suites, 1993); articles sobre Antoni Rubió i Lluch, Josep Pla, Marià Manent, Joan Brossa, Salvador Espriu, Jordi Rubió i Balaguer, Jesús Moncada i Jordi Coca, entre altres autors; i monografies sobre Josep Carner (Auques i ventalls, 1995), i especialment, Carles Riba (Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries, 1995; Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme, 2001; i Carles Riba i la traducció, 2007), a més de diversos articles sobre la seva obra.
• Víctor Obiols: poeta, traductor, músic i cantant conegut com a Bocanegra. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en Literatura Comparada per la Universitat de Southampton (1994), comença la seva trajectòria poètica molt aviat i, amb només catorze anys, publica el llibre Opus Zero (1974). Amb Carrer d'hivern (1983) obté el premi Miquel de Palol de poesia del 1982. Professor, des del 2003, del Màster de Traducció Literària de l'Idec - UPF, és traductor de títols com, entre d'altres, Un mes al camp (1990), de J. L. Carr, El fantasma de Canterville (1998), d’Oscar Wilde, La doma de la fiera (2000), de William Shakespeare, Mi música, mi vida (2009), de Ravi Shankar, El mite de l'etern retorn (2014), de Mircea Eliade o El dol és aquella cosa amb ales (2016), de Max Porter. 
• Salvador Oliva: poeta, i traductor. Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. A banda de la totalitat de l’obra teatral i poètica de Shakespeare, ha traduït al català obres de W. H. Auden, Lewis Carroll, Dylan Thomas, Oscar Wilde, R. L. Stevenson i Washington Irving. Autor dels assaigs Introducció a la mètrica (1986, reeditat el 2008 amb el títol Nova introducció a la mètrica), La mètrica i el ritme de la prosa (1992), Introducció a Shakespeare (2001), Tractat d'elocució (2006), Poesia i veritat (2015), La rehumanización del arte (2015). El seu últim llibre de poemes és Epístoles a Josep Carner (2017).
• Dolors Oller: escriptora i catedràtica de Teoria de la Literatura de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser presidenta del PEN Català (2001-2010). Autora dels assaigs La poesia de Rafael Masó (1980), La construcció del sentit (1986, premi Crítica Serra d’Or), Virtuts textuals (1991, premi Josep Vallverdú) i Accions i intencions (2011).
• Núria Perpinyà: professora de Teoria de la literatura de la Universitat de Lleida. Novel·lista, dramaturga i assagista. El 1986 publica el seu primer llibre: un assaig escrit amb Xavier Macià intitulat La poesia de Gabriel Ferrater (premi d'assaig Josep Vallverdú). El 1998 publica la seva primera novel·la, Un bon error.  Després, apareixeran Una casa per compondre (2001) i Mistana (Premi de la Crítica de narrativa catalana  2005). L'any 2013 apareix Al vertigen. A Els privilegiats (2007) aposta un altre cop per la renovació dels gèneres literaris amb una novel·la teatral. El 2010 s'estrena la seva primera obra de teatre, Els Cal·lígrafs. La seva obra creativa està escrita en català mentre que bona part de l'assagística és en castellà.
• Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).
• Jaume Rufí: llicenciat en Història (UAB) i en Documentació (UOC), Màster en Arxivística (UdG). Treballa des de 1993 a la Biblioteca de la Universitat de Girona, institució en la qual també ha exercit com a secretari del Consell Social i cap de la Unitat Tècnica de Màster i de l’Escola de Doctorat. Des de 2001 és el cap de la Biblioteca del campus Barri Vell de la Universitat de Girona, que dona servei als estudis de les facultats de Lletres, Turisme i Educació i Psicologia, i en la qual es conserven i gestionen la major part dels fons especials de la Universitat de Girona. Responsable del fons documental Joan Ferraté.

Coordinació:

• Xavier Pla: professor de Literatura catalana contemporània i Teoria de la literatura de la Universitat de Girona. Actualment, és el director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la UdG. És autor del llibre Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (Quaderns Crema, 1997), i curador dels volums Cartes a Pere (1996), Eugeni Xammar. Cartes a Josep Pla i altres cartes i documents (2001), de l’edició facsímil El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919 (2004) i de La vida lenta. Notes per a tres dietaris (2014). Va guanyar el premi d’assaig Joan Fuster amb el llibre Simenon i la connexió catalana (2007). La seva última publicació és el volum col·lectiu Proust a Catalunya. Lectors, crítics, traductors i detractors de la "Recherche" (2017).

Metodologia:

• Classes presencials actives que afavoriran els debats i les discussions.
• Projeccions de documentals i pel·lícules.
• Sessió de treball a la sala d'investigadors Joan Ferraté de la biblioteca de la UdG.

Sistema d'avaluació: 80% d'assistència mínima a les sessions presencials.

Preu: 30 €.

Per a més informació, consulteu el web de la Fundació UdG.

Data d'inici: 9 de juliol del 2018.

Horari i lloc de realització: en línia, al web.

Objectius: Es tracta d'un curs de divulgació de la literatura i de la història relacionada amb el món del vi. El seu objectiu és promoure la cultura enològica i, de fet, la cultura gastronòmica a través de l'estudi aprofundit de grans bevedors tant de ficció, com ara Sancho Panza, Falstaff o el clergue golafre d'Eiximenis, com de carn i ossos, com ara Winston Churchill o Orson Welles.

Programa:

• "Beneficios y peligros del cultivo de la vid: Noé y otros santos bebedores", per Juan Gabriel López Guix (UAB).
• "Vino, borracheras y propaganda política en Alejandro Magno y Filipo de Macedonia", per María José García Soler (Universitat del País Basc).
• "Del 'gran golafre eclesiàstic' a la 'tassa de vi més saborosa del món': els clergues beverris a les obres de Francesc Eiximenis", per Xavier Renedo (UdG).
• "Mossèn Borra, foll d'Alfons el Magnànim i la imatge del borratxo", per Lluís Cifuentes (UB) i Antoni Contreras.
• "Sancho Panza y el arte de catar el vino", per Jorge García (UdG).
• "La cerveza, de 'orines de caballo' a categoría estética: Lope, Galdós, Cuervo, Sarduy", per José Antonio Millán (Instituto Cervantes).
• "Bevent amb Mozart: un brindis a la salut de Don Giovanni", per Jaume Radigales (UB i URL).
• "Els excessos del Tintín", per Salvador Garcia Arbós (periodista).
• "François Rabelais: ¿servicio divino o servicio del vino?", per Gabriel Hormaechea.
• "Tast i anàlisi dels vins seleccionats per a cada tema", Joan Gómez Pallarés (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i Josep Roca (Celler de Can Roca).

Professorat:

• Antoni Contreras Mas: psiquiatre i especialista en història de l'alimentació des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
• Jorge García López: catedràtic de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la UdG, especialista, entre altres temes, en el Libro de Alexandre, Miguel de Cervantes o Jorge Luis Borges.
• María José García Soler: professora de Filologia Clàssica de la Universitat del País Basc, especialitzada, entre altres temes, en la història de la gastronomia en l'antiguitat.
• Gabriel Hormaechea: professor de traducció literària de la UPF i traductor del francès (Sartre, Anatole France, Modiano, Rabelais, etc.).
• Azélina Jaboulet: medievalista, professora i directora de la Sciences Po Wine School de París, està interessada en l'harmonia entre vi, art, música, emoció i sentiments.
• Juan Gabriel López Guix: traductor del francès (Montaigne), de l'anglès (Joseph Brodsky, Julian Barnes, Lewis Carroll, Saki) i del català, i professor de traducció a la UAB. Ha estudiat, entre altres temes, diversos aspectes de les traduccions bíbliques.
• Jaume Radigales: doctor en Història de l'Art i professor de la Universitat Ramon Llull. Crític musical i especialista en Mozart, presenta el programa "Una tarda a l'òpera" a Catalunya Música.

Coordinació:

• Salvador Garcia Arbós: periodista especialitzat, sobretot, en temes gastronòmics i alimentaris.
• Xavier Renedo Puig: professor de Literatura medieval de la UdG i especialista, entre altres temes, en Francesc Eiximenis i les cròniques catalanes medievals.

Metodologia: Es tracta d'un curs en línia. Les lliçons s'impartiran penjant cada dia diversos articles relacionats amb el tema central de la jornada, que normalment estarà dedicat o bé a un gran bevedor de ficció o de carn i ossos, o bé a un tipus genèric de gran bevedor. Com a complement, i ampliació, de les lliçons hi haurà fòrums de debat.

Sistema d'avaluació: Es tindrà en compte la participació en els fòrums. Al final del curs s'haurà de presentar un treball breu, d'entre 1.000 i 1.500 paraules, o bé com a resum del curs, o bé com a comentari més aprofundit sobre algun aspecte desenvolupat al llarg del curs.

Bibliografia: Flandrin-Massimo Montanari, Jean Louis: Histoire de l'alimentation. París: Fayard, 1996.

Preu: 75 €.

Per a més informació, consulteu el web de la Fundació UdG.

Dates: dilluns 9 a divendres 13 de juliol del 2018, cada dia de 10 a 14 h (excepte dilluns amb inici a les 9 h).

Objectius: aquest curs proposa una introducció a diverses fonts arxivístiques i manuscrites que ens il·lustren sobre el funcionament de les corts de la reialesa i la noblesa de la Corona d'Aragó de la baixa edat mitjana.

Programa:

1. Introducció a les fonts documentals (A. Reixach)
2. Els contractes notarials com a font històrica (A. Reixach)
3. La documentació a la Cancelleria reial (A. Beauchamp)
4. Els comptes de la monarquia als fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (M. Sánchez)
5. Manuscrits literaris: gènesi, tipologies i possibilitats d'estudi (S. Martí)
6. Introducció a la codicologia i a les principals tècniques d'edició (S. Martí)

Conferència inaugural: Els trobadors a les corts catalanoaragoneses, entre la història i la filologia: propostes de recerca, metodologia i interpretació.

Professorat: Alexandra Beauchamp (Université des Limoges), Isabel Grifoll (Universitat de Lleida), Sadurní Martí (ILCC-Universitat de Girona), Albert Reixach (ILCC-Universitat de Girona), Manuel Sánchez (CSIC - Institució Milà i Fontanals).

Coordinació: Albert Reixach (ILCC-Universitat de Girona), Marina Navàs (Université Aix-Marseille).

Lloc de les sessions: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, Arxiu Històric de Girona i altres arxius històrics de la ciutat.

Inscripcions fins al divendres 29 de juny. Places limitades.

Més informació: trobeu@udg.edu i al web.

Inscripcions:

Preu d'inscripció: 50 €.

Procediment d'inscripció:

1. Per formalitzar la inscripció, cal enviar un correu electrònic a l'adreça trobeu@udg.edu, indicant les dades personals i el centre d'adscripció (formatiu o laboral).
2. En la resposta, es facilitarà el número de compte on realitzar la transferència bancària de l'import de la inscripció, que s'haurà de completar indicant el nom de la persona inscrita i el concepte "Curs fonts estudi corts Recercaixa".*
3. La formalització de la inscripció serà efectiva quan es rebi per correu electrònic a l'adreça ja assenyalada una còpia del comprovant de pagament.

*En cas de necessitar document acreditatiu de la inscripció, cal indicar-ho en el moment de realitzar la inscripció, i especificar les dades necessàries per poder emetre la factura: Nom complet, NIF i adreça postal. La Universitat de Girona expedirà el rebut corresponent quan s'hagi registrat degudament el pagament.

Conferències relacionades amb continguts que s'imparteixen als centres de Secundària i Batxillerat.

Descripció: en l'edició 2017-2018, en una iniciativa conjunta de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia contemporània, la Càtedra de Patrimoni Literari M. A. Anglada – C. Fages de Climent i la Facultat de Lletres, oferim la possibilitat d’impartir als centres dues conferències sobre temes vinculats a la llengua i la literatura catalanes:
· Els trobadors a Catalunya: lectura de la 'Cansoneta leu e plana' de Guillem de Berguedà i la 'Viadeira' de Cerverí de Girona
· El català normatiu del segle XXI: l’Ortografia i la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans
· Josep Palau i Fabre (1917-2008): l’alquimista de la poesia catalana del segle XX
· Aurora Bertrana (1892-1974). Exotisme, guerra i exili: Narrativa i memòries

Les conferències i el material de suport aborden la temàtica tant des de la perspectiva de la història de la llengua i la literatura, com de la interpretació i el comentari dels textos.

Els continguts de totes les conferències estan elaborats amb una intenció clarament divulgativa, per despertar l’interès dels i les joves estudiants pel tema tractat i per fer-los partícips de la recerca i activitats que duem a terme a la Universitat de Girona en el camp de la llengua i la literatura.

Vegeu el programa de l'activitat aquí.

Vegeu el lloc web de l'activitat aquí.

Dates: 4, 5, 6, 7 i 8 de setembre de 2017 de 17h a 20h (15 h).

Descripció: es tracta d'un curs adreçat als llicenciats i graduats amb coneixements superiors de llengua catalana, i a professionals de la llengua que coneixen la GIEC (Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans del 2016) o fragments de la GIEC i volen aprofundir en el seu ús i valorar quines conseqüències té la publicació de la nova gramàtica en diferents àmbits (ensenyament, mitjans de comunicació, administració, etc.).

Dates: 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19 i 20 de juliol de 2017 de 9h a 13h (32 h).

Descripció: és un curs dedicat al públic en general amb coneixements de llengua catalana i que els vulgui actualitzar. L'objectiu és repassar d'una manera molt pràctica el coneixements de llengua catalana que es tenen, veure quins són els canvis que hi ha hagut en la normativa i quin abast real tenen. Els continguts s'adaptaran al nivell de coneixements de llengua dels estudiants.

Dates: del 3 al 14 de juliol de 2017 (30 h).

Objectius: El curs es proposa l’objectiu de proporcionar als professors de secundària de llengua i literatura una sèrie de reflexions teòriques i, sobretot, exemples pràctics relacionats amb el cultiu de la lectura i la bona escriptura als instituts. Es tracta, en definitiva, d’estimular el debat i alhora oferir propostes i models atractius al voltant de dues activitats fonamentals en l’estudi i la pràctica de la llengua i la literatura.

Per a més informació, consultar aquí.

Dates: de l'11 al 29 de juliol (30 hores).

Descripció: curs en línia que vol proporcionar al professora d'ensenyament secundari eines i una preparació científica adequada per preparar les classes dedicades a les noves lectures proposades per la Conselleria d'Educació de la Generalitat i publicades al DOGC. El curs presenta una dotzena de les lectures que s'impartiran al llarg del bienni 2015-2017 i dona al professorat una actualització científica de dades i interpretacions. Alhora complementa aquest àmbit amb informació sobre materials pedagògics per utilitzar a classe, com ara materials digitals, arxius documentals i fotogràfics, versions cinematogràfiques d'obres narratives, muntatges dramàtics, rutes literàries, etc.

A qui s'adreça: fonamentalment al professorat d'ensenyament secundari en actiu, encara que no exclusivament. En segon lloc, també s'hi poden inscriure persones alienes a les tasques docents, però interessades en la matèria del curs (estudiants, professors d'altres especialitats, etc.).

Metodologia docent: cada lliçó constarà de material teòric, escrit per filòlegs especialitzats en cadascun dels temes i de les obres tractades. Per donar amenitat al material escrit, com hem fet sempre en aquesta mena d'assignatures, completarem les lliçons amb imatges (miniatures, retaules, capitells, fotografies de peces de museu, etc.) i fins i tot amb escenes de pel·lícules, documentals o entrevistes penjades a la xarxa.

Programa:

• Salvador Espriu: Antígona. -> Per Jordi Mascarella (IES Els Cendrassos), 11 de juliol.
• Fernando de Rojas: La Celestina. -> Per Bienvenido Morros (UAB), 12 de juliol.
• Maria Àngels Anglada: El violí d'Auschwitz. -> Per Mariàngela Vilallonga (UdG), 15 de juliol.
• Félix Lope de Vega: El Caballero de Olmedo. -> Per Bienvenido Morros (UAB), 17 de juliol.
• Muntatge teatral de El Caballero de Olmedo. -> Per Joan Manel Soldevilla (IES Ramon Muntaner), 18 de juliol.
• Joan Puig i Ferrater: Aigües encantades. -> Per Sònia Boades (UAB), 20 de juliol.
• Anthony Mann: Thunder Bay (1953), una adaptació cinematogràfica d'Un enemic del poble d'Ibsen. -> Per Xavier Renedo (UdG), 21 de juliol.
• Sófocles: Èdip Rei. -> Per Jordi Mascarella (IES Els Cendrassos), 23 de juliol.
• Miguel de Cervantes: Novelas ejemplares. -> Per Jorge García López, Mariona Sánchez Ruiz (UdG), 25 de juliol.
• Joanot Martorell: Tirant lo Blanc. -> Per Xavier Renedo (UdG), 26 de juliol.
• Federico García Lorca: La casa de Bernarda Alba. -> Montserrat Escartín (UdG), 27 de juliol.
• José María Arguedas: Los ríos profundos. -> Per Iván Teruel (IES de Llançà), 28 de juliol.
• Emilia Pardo Bazán: Los Pazos de Ulloa. -> Per Toni Dorca (Macalaster College), 29 de juliol).

Sistema d'avaluació: es valorarà, per una banda, la participació dels estudiants en els diversos fòrums oberts al llarg del curs; per altra banda, també s'haurà de presentar per escrit un breu treball al final del curs.

Lloc web: lletresibits.

Professorat de la UdG:

• Montserrat Escartín: professora de Literatura Espanyola a la UdG i escriptora.
• Jorge García López: professor de Literatura Espanyola a la UdG.
• Xavier Renedo: professor de Literatura catalana a la UdG.
• Mariona Sánchez Ruiz: col·laboradora de Recerca a la UdG.
• Mariàngela Vilallonga: catedràtica de Literatura Llatina a la UdG i Directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada.

Professorat extern a la UdG:

• Sònia Boadas: col·laboradora postdoctoral de Recerca a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Toni Dorca: catedràtic de Literatura Espanyola a Macalester College (Minnesota) i membre del consell de redacció d'Anales galdosianos.
• Jordi Mascarella: professor de l'IES Els Cendrassos (Figueres).
• Bienvenido Morros: professor de Literatura Espanyola Medieval i del Segle d'Or a la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Joan Manel Soldevilla: professor de l'IES Ramon Muntaner (Figueres).
• Iván Teruel: professor de l'IES Llençà i escriptor.

Programa del curs:

• Dilluns 14 de juliol: viatges per terra.
• Dimarts 15 de juliol: viatges per mar.
• Dimecres 16 de juliol: Irlanda, País de Gal·les, Escòcia i Anglaterra.
• Dijous 17 de juliol: França.
• Divendres 18 de juliol: Occitània.
• Dilluns 21 de juliol: Itàlia.
• Dimarts 22 de juliol: Nord d'Àfrica.
• Dimecres 23 de juliol: Terra Santa.
• Dijous 24 de juliol: Bizanci.
• Divendres 25 de juliol: viatges fantàstics.

Per a més informació, consulteu el programa complet aquí.

Objectius:

• obrir una finestra a l'Edat Mitjana i descobrir els hàbits alimentaris, els estils culinaris, les normes d'urbanitat i les regles morals i dietètiques que regien la conducta a taula a la Catalunya i a l'Europa medievals. Per això comptem amb un nodrit grup de medievalistes especialitzats en totes aquestes matèries.
• Treure profit dels graus receptaris catalans medievals, sobretot del Llibres del sent Soví i del Llibres del coc, i, de la mà d0un cuiner de la categoria i l'experiència d'André Bonnaure, oferir versions modernes dels grans plats recollits en els llibres de receptes medievals. Atès l'interès i la curiositat que pot despertar el tema, sobretot en uns anys en què la cuina catalana està d'actualitat arreu del món, volem tractar tots els temes del curs amb un llenguatge amè, clar i divulgatiu.

A qui s'adreça: d'una banda, als estudiants de lletres, de turisme i comunicació i, de l'altra, a professors d'institut i a qualsevol persona que estigui interessada en la història de la cuina en general o en la història i la pràctica de la cuina, en particular de la catalana, de l'Edat Mitjana.

Per a més informació, consulteu aquí.

Dates: del 9 al 20 de juliol (75 hores).

Objectius: estudiar les adaptacions cinematogràfiques de diversos obres literàries (Shakespeare, Guy de Maupassant o J.L. Borges) que han fet directors de l'alçada d'Orson Welles, Max Ophuls o Clint Eastwood. El tret comú de totes les obres seleccionades és que no són adaptacions literals, sinó obres en què el director i els seus guionistes han reelaborat amb una llibertat considerable els textos literaris de base. L'estudi, d'una banda, de l'obra literària agafada com a punt de referència i, de l'altra, de la seva transformació en una peça cinematogràfica, permet entendre millor les obres en qüestió i alhora il·lumina alguns aspectes dels mètodes de treball dels bons guionistes i directors de cinema.

A qui s'adreça: a estudiants de totes les carreres de lletres i ciències socials en particular, i, en general, a amants del cinema, la narrativa i el teatre, encara que no siguin llicenciats o estudiants d'universitat.

Programa:

• Dies 9-10 de juliol: Romeu i Julieta entre W. Shakespeare i Franco Zeffirelli. -> Pel professor Jordi Sala (UdG).
• Dies 11-12 de juliol: De tres contes de Guy de Maupassant a Le plaisir (1952) de Max Ophüls. -> Per la professora Mita Casacuberta (UdG).
• Dies 13, 14 i 16 de juliol: De Rope burns. Stories from the Corner (Ferides de la corda. Històries d'un racó) de Francis Xavier Toole a Million Dollar Baby (2004) de Clint Eastwood. -> Pel professor Xavier Renedo (UdG).
• Dies 17-18 de juliol: Emma Zunz de J. L. Borges i El viento (2005) d'Eduardo Mignogna. -> Pel professor Jorge García (UdG).
• Dies 19-20 de juliol: Pel·lícula i llibres encara per determinar. -> Pel professor Xavier Espluga (UB).

Metodologia: es combinarà la lectura dels llibres seleccionats i el visionament de les pel·lícules corresponents, seguida en paral·lel per la lectura dels dossiers i la navegació pels enllaços penjats per a cadascun dels temes del curs i la participació en els fòrums oberts per a cada tema.

Sistema d'avaluació: es controlarà la participació en els fòrums, que serà obligatòria en cada jornada de treball del curs. A més, els estudiants hauran de lliurar a final de curs un treball de 8000 caràcters d'extensió sobre algun dels punts dels temes tractats.

Professorat de la UdG:

• Mita Casacuberta: professora de Literatura Catalana dels segle XIX-XX de la UdG i especialista en S. Rusiñol i la literatura modernista en general.
• Jorge García: professor de Literatura Castellana Medieval i del Segle d'Or, i especialista en el Libro de Alexandre, Cervantes i en la literatura i la teoria polítiques del segle XVII.
• Jordi Sala: professor de Teoria de la Literatura de la UdG, dramaturg i traductor d'obres de teatre.
• Xavier Renedo: professor de Literatura Medieval i d'Expressió Escrita de la UdG i especialista en autors i obres com Francesc Eiximenis, el Llibres dels fets o la predicació medieval.

Professorat extern:

• Xavier Espluga: professor de Filologia Llatina de la UB, expert en epigrafia llatina i humanística, en historiografia clàssica i traductor i editor de Ciceró per la col·lecció Bernat Metge.

Dates: 2, 9, 16, 23 i 30 de març de 2012.

Descripció: membre destacat de la col·lecció de programes que integren l’Adobe Creative Suite, InDesign és una gran peça de programari que proporciona una òptima solució per a la maquetació professional, i en pocs anys ha esdevingut l’eina de referència de gairebé tots els dissenyadors.

InDesign permet de fer moltes més coses, i amb molta més precisió, que no pas Microsoft Word. Dins d’una pàgina, ens permet de situar amb llibertat els diferents elements, allà on volem. Això serà el primer que aprendrem, amb l’ajut de guies i regles i altres eines que ens permetran un control total.

Un punt fort d'InDesign és el treball amb les imatges. Ampliar-les o reduir-les en excés sol és un dels errors típics dels que comencen amb InDesign. Sabrem quins són els límits per treballar amb seguretat, per obtenir una bona qualitat del document imprès. InDesign no només s'entén bé —molt bé— amb Photoshop, sinó que a més té moltes funcions que ens estalvien haver d'utilitzar Photoshop. perquè es pot aconseguir el mateix sense sortir d'InDesign.

Un cop enllestida la maquetació d’un document, convé revisar-lo i preparar els diferents elements per poder enviar la feina a la impremta. Veurem dues opcions: enviar el propi document InDesing o, el que pot ser millor, un arxiu PDF d’alta resolució.

Temari:

• Una ullada ràpida a InDesign: La paleta Pàgines, Les paletes, Guies flexibles, Text que flueix, Importar text de Word, Capes, Opcions de rendiment, Opcions de sagnat, Pàgines mestres
• Relació d'InDesign amb altres programes: Photoshop, Illustrator i Acrobat, Dreamweaver, Flash, After Effects, Premiere.
• Text amb estil: L’editor d’articles, Estils de paràgraf, Estils de caràcter, L’eina del comptagotes, Tabuladors i Filets, Partició de paraules en català, Els tipus Open Type, Text dins un traçat, La finestra d’Informació, Ajustar marc a contingut, Escalant text interactivament
• Colors, imatges i taules: Definir colors, Degradats, Matisos, Tintes planes, Transparències i ombres, L’eina del comptagotes, Els estils d’objecte, Taules §
• Imatges: Col·locant imatges, La paleta vincles, Opcions de les imatges, Col·locant PDFs, Objectes ancorats, Contorneig, Eina d’alineació
• Preparar per imprimir: Eines de revisió, Empaquetar, Creació de PDFs

Aprofundint en els estils

• Estils de paràgraf: Estils que es basen en d'altres, Estil següent, Estils i tabuladors, Estils i filets de paràgraf, Estils i notes a peu de pàgina
• Estils de caràcter: Perquè i quan convé utilitzar-los, Vinyetes i numeració
• Estils i documents Word: Opcions d'importació, Buscar i canviar per fer neteja, Negretes, cursives i altres
• Documents llargs: Llibres, Índexs, Taules de continguts, A partir d'estils de paràgraf, PDFs i marcadors

Organitzat per l'ILCC, amb col·laboració de l'ICE i el Departament de Filologia i Comunicació.

Commemoració del centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Organitza: Grup d'Història de la Llengua (Institut de llengua i Cultura Catalanes), amb el suport del Departament de Filologia i Comunicació, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona, Facultat de Lletres, Àrea d'Estudis de Filologia Catalana, Institut d'Estudis Catalans i Fundació Girona. Universitat i Futur.

Programa:

Bloc 1. La llengua i l’Institut d’Estudis Catalans

1. L’Institut d’Estudis Catalans, avui: 100 anys al servei de la llengua, a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (16 de novembre de 2011, 12,30h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
2. La gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Gemma Rigau, lingüista i membre de l’IEC (21 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres) - SUSPESA
3. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Joaquim Rafel, lexicògraf i membre de l’IEC (24 de novembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)

Bloc 2. Models de llengua i mitjans de comunicació

1. El model de llengua a la ràdio, Joaquim M. Puyal, periodista i membre de l’IEC (28 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
2. El model de llengua a la premsa actual, Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara (30 de novembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
3. El model de llengua de Televisió de Catalunya, Ernest Rusinés, cap d’assessorament lingüístic de TVC (12 de desembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
4. El model de llengua d’una institució: la UdG, Andreu Pulido, cap del Servei de Llengües Modernes de la UdG (14 de desembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)
5. La llengua i els mitjans de comunicació, Daniel Casals, professor de Filologia Catalana de la UAB (19 de desembre de 2011, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

Bloc 3. La llengua i la creació literària actual

1. Jaume Cabré, escriptor (21 de desembre de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
2. Ramon Solsona, escriptor (9 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
3. Biel Mesquida, escriptor (11 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
4. Josep M. Fonalleras, escriptor (16 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
5. Joan-Daniel Bezsonoff, escriptor (18 de gener de 2012, 13h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)
6. Narcís Comadira, escriptor (22 de febrer de 2012, 12,30h, Sala de Graus, Facultat de Lletres)

Dates: 1, 8 i 15 d'octubre de 2011.

Descripció: el Classical Text Editor (CTE) és un programa de processament de textos dissenyat per Stefan Hagel en cooperació amb la Comissió per a l’Edició del Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum (CSEL), de l’Acadèmia Austríaca de Ciències.

És un programa destinat a edicions crítiques, i també edicions de textos amb traducció o comentari en columnes paral·leles. Les principals funcionalitats que té són: Possibilitat d’un nombre pràcticament il·limitat d’aparats crítics a peu de pàgina i de cossos de notes a peu de pàgina o al final del document. Escriptura bidireccional amb correcte canvi de línia (per a l’hebreu, àrab, arameu, siríac, etc.). Gestió de les sigles. Numeració de les referències dels aparats i de les notes segons línies de text o versets. Possibilitat d’escriure text en els marges. Apte per a l’edició final del text: des del mateix programa es poden preparar els arxius PDF per a la impremta o per a publicació electrònica.

Funciona dins l’entorn Windows, i també dins l’entorn Macintosh amb el programa emulador VirtualPC.

És un programa de pagament. Es pot descarregar per Internet una versió de prova, no apta per a la impressió final.

És un programa complex; no sembla recomanable per a qui no necessiti aparat crític o altres característiques sofisticades del programa; però és imprescindible per a edicions crítiques.

El lloc web del programa, on es pot obtenir informació, una versió de prova, mostres d’arxius i comprar el programa és: http://www.oeaw.ac.at/~kvk/cte/.

Programa del curs:

1. Descripció general del programa. Instal·lació. Introducció general als menús. Ús dels teclats.
2. Importació de text. Disseny de la pàgina. Configuració dels codis de chapter. Capçaleres. Ús de les plantilles.
3. Disseny dels aparats i cossos de notes. Definició de les sigles. Ús de la llista de manuscrits. Partició de mots a final de ratlla.
4. El menú de «Secció». Ús de columnes periodístiques.
5. Numeració de referències segons línies de text o segons versets. Numeració de línies. Referències creuades. Ús de les macros.
6. Ús de plantilles de document. Creació de columnes paral·leles sincronitzades.
7. Ajust fi dels finals de pàgina.
8. Creació d’índexs de mots i de concordances.
9. Escriptura de text de direcció dreta-esquerra (hebreu, àrab...). Autotext. Introducció de text en els marges.
10. Exportació del text. Impressió. Preparació de text en format PDF per a la impremta.

Organitzat per l'ILCC, amb col·laboració de l'ICE i el Departament de Filologia i Comunicació.

• Foto 

El Taller d'Impremta de la Facultat de Lletres de la UdG, organitzat pel doctor Xavier Renedo i el seu equip de Lletres i bits, participa en la "Nit de la Recerca".

Per a consultar el tràiler del taller, cliqueu aquí.

Objectius: estudiar les adaptacions cinematogràfiques de diverses obres literàries que han fet directors de l’alçada d’Orson Welles, John Ford, Eric Rohmer, Fritz Lang o Clint Eastwood. El tret comú de totes les obres seleccionades és que no són adaptacions literals, sinó obres en què el director i els seus guionistes han reelaborat amb una llibertat considerable els textos literaris de base. L’estudi, d’una banda, de l’obra literària agafada com a punt de referència i, de l’altra, de la seva transformació en una peça cinematogràfica, permet entendre millor les obres en qüestió i alhora il·lumina alguns aspectes dels mètodes de treball dels bons guionistes i directors de cinema.

Programa:

1) De  Ricard II, Enric IV i Les alegres comares de Windsor de Shakespeare a Chimes to Midnight (1965) d’Orson Welles. -> Professor: Salvador Oliva (UdG).

2) D’El curioso impertinente de Cervantes a Le genou de Claire d’Eric Rohmer. -> Professor: Jorge García (UdG).

3) De La bèstia humana d’Emile Zola a Human Desires (1954) de Fritz Lang. -> Professora: Mita Casacuberta (UdG).

4) De Bola de greix de Guy de Maupassant a Stagecoach (La diligència, 1940) de John Ford. -> Professor: Xavier Renedo (UdG).

5) De The Killers d’Ernest Hemingway a The Killers (1947) de Robert Siodmak. -> Professors: Salvador Oliva i Xavier Renedo (UdG).

6) D’Els ponts de Madison County de Robert James Waler a Els ponts de Madison (1993) de Clint Eastwood. -> Professor: Jordi Mascarella (UdG).

7) Una setena obra per determinar.

 Professorat:

- Mita Casacuberta: professora de Literatura Catalana dels segles XIX-XX de la UdG i especialista en S. Rusiñol i la literatura modernista en general. Col·labora en el programa «L’hora del lector» (TV3).

- Xavier Espluga.

- Jorge García: professor de Literatura Castellana Medieval i del Segle d’Or, i especialista en el Libro de Alexandre, Cervantes i en la literatura i la teoria polítiques del segle XVII.

- Jordi Mascarella: professor de Retòrica i Expressió Escrita de la UdG, i expert en temes tan diversos com el folklore i la història de la llengua catalana, les fargues i la metal·lúrgia, i l’escriptura.

- Jordi Sala (UdG).

- Xavier Renedo: professor de Literatura Medieval i d’Expressió Escrita de la UdG i especialista en autors i obres com Francesc Eiximenis, el Llibre dels fets o la predicació medieval

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.

Ruth Harvey (Royal Holloway, U. of London): "Troubadours, Courts and Courtly Culture in the Twelfth Century", en el Seminari del Doctorat en Ciències Humanes i de la Cultura, en col·laboració amb l'ILCC.

• Foto 

Francesc Eiximenis, entre Oxford i València (1-17 de juliol)

Al llarg del curs s’aniran repassant, per ordre cronològic, les principals obres d’Eiximenis: des de l’Art de predicació, potser la seva primera obra, fins a la Vita Christi, potser l’última, passant per la gran enciclopèdia del Crestià, el Llibre de les dones o el Llibre dels Àngels. Alhora es penjaran i es comentaran fragments de cadascun d’aquests llibres, molts d’ells inèdits.

Cada dia es comentarà, en relació amb l’obra que s’estigui presentant, un tema de l’obra eiximeniana: l’art de parlar en públic, l’urbanisme, la història de les ciutats, la visió de la dona, els oficis, el lleure, el pactisme, la gastronomia i els pecats de la taula, l’educació, la moral sexual, etc. Cada dia es comentaran també un o dos 'exemples', un gènere literari ―el relat curt amb finalitats més o menys didàctiques— que Eiximenis dominava com ningú.

Professors: Josep Anton Aguilar, Carmen Clausell, Jorge García, David Guixeras, Albert Hauf, Antoni Iglesias, David Igual, Eva Izquierdo, Sadurní Martí, Josep Maria Pujol, Xavier Renedo (coordinador), Damien Ruiz. Enric Tremps (Secretari).

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.

L'art dels trobadors (1-10 de juliol)

En aquest curs intentarem introduir-nos en l'art trobadoresca amb tota la seva esplendor i des d'una perspectiva global: de la llengua dels trobadors a la seva iconografia, no sense haver-nos delectat amb la recreació dels cants que refilaven la fin'amor, de la mà dels especialistes des de la seva musicologia, la llengua i la literatura i la història de l'art.

Professors: Anna Alberni, Miriam Cabré, Isabel Escandell, Joaquim Garrigosa, Carles Magraner, Marina Navàs (coordinadora), Josep M. Pujol, Francesca Romana Uccella.

Aquest curs compta amb el suport de l'ILCC.

Stratigrafia linguistica di testi romanzi: canzoneri, il Trésor e la Legenda aurea (3-5 de juny)