L’Institut Llengua i Cultura Catalana promou la investigació i la docència relacionades amb l'estudi de la cultura, la filosofia, la llengua, les lletres, les arts i la història catalanes.

L'Institut de Recerca Històrica acull la major part de la recerca històrica que es realitza a la Universitat de Girona, des de la prehistòria fins l’època contemporània, amb una voluntat integradora, transversal i pluridisciplinària. S'articula en tres seccions: el Centre de Recerca d’Història Rural, el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria i el Seminari Permanent d'Estudis Polítics i Culturals.

La Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis té com a objectiu promoure un espai de reflexió, debat i recerca sobre qüestions que afecten el panorama de l'art i el pensament artístic contemporani des d'una perspectiva crítica.

La Càtedra d'Estudis Marítims es proposa com a instància universitària, reconeguda i suportada per ambdues institucions (UdG i ajuntament de Palamos), amb l'objectiu que esdevingui la plataforma d’estudi, projecció exterior i divulgació de l’activitat marítimo-pesquera del litoral gironí, i de la seva riquesa patrimonial, social, econòmica i cultural.

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani ha de servir per estimular una reflexió interdisciplinària rigorosa, oberta tant a àmbits de la filosofia com al de les ciències.

La Càtedra de Geografia i Pensament Territorial és un seminari permanent d'estudi, reflexió, investigació i difusió de qualsevol temàtica relacionada amb el món de la geografia i el pensament territorial.

El 12 de febrer de 2011, a Santa Coloma de Farners, es va signar el Document de cessió del llegat del poeta Joan Vinyoli i Pladevall a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Els tres fills del poeta, Joan, Albert i Raimon Vinyoli Sastre, confiaven a l’alcalde de la capital de la comarca de la Selva, Antoni Solà, un fons bibliogràfic i documental de gran importància per a l’estudi de l’obra del poeta Joan Vinyoli en el context cultural i intel·lectual que va emmarcar la seva vida.

Una col·laboració de la Universitat de Girona, el Grup 62 i la Fundació Josep Pla ha permès la creació de la Càtedra Josep Pla, un centre dedicat a la recerca i la transferència de coneixement de l’obra de Josep Pla.

Amb la intenció de complir amb la funció social que tant la Universitat de Girona com la Comunitat de Municipis per a la Gestió de l'Espai del Metge i de la Salut Rural del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols tenen per objectiu, ambdues institucions varen proposar la creació d'una Càtedra d'Estudis de la Medicina i la Salut en l'àmbit rural, depenent de la Universitat de Girona (UdG) i amb seu permanent a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

La Càtedra de Patrimoni Literari vol tenir un caràcter interdisciplinari amb el denominador comú que representa el llegat de Grècia i Roma per a la cultura occidental.

Walter Benjamin fou un intel·lectual contemporani de projecció mundial. La seva obra gaudeix d’una àmplia recepció interdisciplinària en quasi tots els àmbits de la recerca en les humanitats i en la cultura contemporània en general. Va morir l’any 1940 a Portbou, víctima de les circumstàncies de la història europea de la primera meitat del segle XX. L’objectiu principal de la Càtedra Walter Benjamin és el de proporcionar un espai pel treball acadèmic i cultural en la memòria tant de la figura de Walter Benjamin com de les condicions històriques de les dictadures, de l’exili i de la guerra en els quals es despleguen la vida i obra de Benjamin. Amb la Càtedra Walter Benjamin a la Universitat de Girona es vol visualitzar la presència, en el territori gironí, d’aquest personatge mundialment reconegut, tant en el sentit d’una projecció acadèmica cap a l’exterior com en el sentit d’una transferència del coneixement de l’obra de Benjamin en la societat. Les activitats de la Càtedra Walter Benjamin, doncs, no han de ser únicament acadèmiques i tampoc han de dirigir-se exclusivament a l’estudi de l’obra de Walter Benjamin. Han d’aprofundir en l’estudi acadèmic de l’obra de Benjamin en tots els àmbits de la cultura contemporània que el mateix Benjamin ha investigat: la memòria històrica, la teoria de la modernitat, l’estètica, la teoria de la literatura i estudis hebreus.