Josep Maria Terricabras va néixer a Calella, l’any 1946. Va doctorar-se en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona. Va realitzar diverses estades de recerca, entre elles a la Universitat de Münster, on va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Va especialitzar-se en la filosofia contemporània, sobretot en l’obra de Ludwig Wittgenstein. L’any 1989 va crear a la UdG -en aquell moment encara Estudi General-, la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, amb l’objectiu d’organitzar cursos amb pensadors eminents de prestigi reconegut en l'àmbit internacional. Des de la seva fundació, han passat per la Càtedra alguns dels pensadors més destacats tant de la filosofia com d’altres àmbits del coneixement, com Paul Ricoeur, Noam Chomsky, Richard Rorty, Alan Touraine, Gianni Vattimo, Judith Butler, Agnès Varda o Zygmunt Bauman. Des de la seva jubilació, n’era director honorari.

Entre les seves publicacions destaca el treball dut a terme en l’actualització del Diccionario de Filosofia de Josep Ferrater Mora, la traducció del Tractatus Logico-philosophicus de Wittgenstein i la publicació d’una desena d’assaigs dedicats a la difusió del pensament i de l’ètica com Fer filosofia, avui; Atreveix-te a pensar o Idees de combat: dietari inconvenient. Entre l’any 2014 i 2019, va ser Diputat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana.

Terricabras creia fermament en la importància de l’ensenyament per la transmissió del pensament i en els grans reptes de les Humanitats com a camí per atrevir-nos a pensar millor. Terricabras va ser un gran professor, un gran intel·lectual, però també un home obert que tenia ben clar que el temps de la reflexió tot sovint havia d’anar acompanyat del temps de l’acció.

Com bé explica Àngel Quintana, degà de la Facultat de Lletres, el maig de 2014 Josep Maria Terricabras va acomiadar-se de la docència amb la lliçó titulada Tot és provisional. Aquell dia va donar tres consells als seus alumnes: expressar sempre agraïment i satisfacció, ser sempre rigorosos en el pensament i posar les seves capacitats al servei dels més febles.

Així mateix, va proposar una eloqüent definició de la filosofia com ”una manera de fer que consisteix en quatre trets específics: descriure bé allò que es vol examinar; qüestionar les veritats aparents; mantenir l’esperit crític en les respostes; i afinar i matisar els judicis”.