La Universitat de Girona (UdG) ha organitza aquesta tarda el seminari “Justícia transicional: el cas de les comissions de reconeixement de víctimes”, en el marc del Màster en Justícia Restaurativa i el Seminari Permanent de Ciència Política. L'acte s'ha desenvolupat a la Sala de Graus de la Facultat de Dret (Campus Montilivi) i hi han participat persones referents de l’àmbit acadèmic, institucional i social vinculades al desenvolupament de les comissions de reconeixement de víctimes, un mecanisme extrajudicial que permet fer front a la impunitat i acompanyar les persones supervivents.

La justícia transicional s'ha desenvolupat vinculada al dret internacional dels drets humans i a la manera de fer front a crims de genocidi, lesa humanitat o guerra. Així  mateix, els marcs transicionals també es poden aplicar en altre tipus de crims i danys que tinguin com a característica la victimització col·lectiva. Aquest és el cas dels fenòmens de tortura policial i abusos a l’església ocorreguts a l’Estat espanyol en gran part en democràcia i que durant molts anys han restat invisibilitzats.

A mig camí entre el dret i la política, la via proposada a Euskadi i Navarra en casos de violència policial en el context de lluita contra ETA i la dels abusos sexuals produïts en el si de l’Església catòlica, aporta innovacions interessants que seran tractades al llarg de la jornada. Des d’una concepció àmplia del concepte de justícia, es treballa per l’assumpció de responsabilitats per part d’institucions i organitzacions, així com també per la transformació del punt de partida.

En el cas de tortura s’han reconegut gairebé 600 víctimes a través de les comissions basca i navarra; en el cas de víctimes d’abusos el treball fet a la comunitat foral ha obert camí per a que amb posterioritat el govern de l’Estat i el Defensor del Pueblo hagin establert un sistema de reparació amb la mateixa lògica. En tots aquests casos es contemplen indemnitzacions, atenció medico-social, aproximacions restauratives i actes públics de reconeixement i memòria.

L’acte ha comptat amb la presència de figures destacades com Martin Zabalza, director general del Memòria i Convivència de Navarra i president de la Comissió de Reconeixement; Jon Mirena Landa, catedràtic de Dret Penal i exdirector general de Drets Humans del País Basc, amb el govern d’Ibarretxe, impulsor d’aquesta via; Irene Urango, periodista i historiadora, experta en justicia transicional i dret humans; Eduardo Santos, exconseller de Justícia de Navarra i impulsor de la llei de víctimes d’abusos de l’església; Carme Guil, magistrada i experta en justícia restaurativa; Mikel Soto, historiador, impulsor de la Red de Personas Torturadas i víctima reconeguda per la Comissió; Eloísa Piñeiro, professora de ciència política i coordinadora del Màster en Justícia Restaurativa; Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal i coordinador de la recerca del Defensor del Pueblo sobre abusos de l’Església; i Gemma Ubasart, exconsellera de Justícia de Catalunya i directora del Màster en Justícia Restaurativa.