L’accés a un habitatge digne continua sent un dels principals reptes socials de les comarques gironines. Així ho conclou l’informe Habitatge protegit i social a la demarcació de Girona, elaborat per les investigadores Dolors Canals i Elena del Rey en el marc de la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona (UdG).

L’estudi analitza l’evolució demogràfica i residencial de la província i constata que, tot i que la població ha crescut de manera sostinguda —més d’un 10% entre 2015 i 2024, per sobre de la mitjana catalana—, el parc d’habitatge no ha seguit el mateix ritme. En aquest sentit, l’informe assenyala que la població gironina ha augmentat un 50% en els darrers 25 anys, amb períodes de creixement molt intensos, especialment entre 2003 i 2005. En l’última dècada, el creixement ha estat sostingut i impulsat principalment per la immigració alhora que les llars de 1 i 2 membres estan creixent més que la resta, degut a l’envelliment de la població. Aquesta evolució intensifica el desequilibri entre població i parc d’habitatge .

Mentrestant, el parc d’habitatge protegit està decreixent ja que les desqualificacions superen la construcció. A Girona, aquest tipus d’habitatge representa només l’1,81% del parc total, una xifra inferior a la mitjana catalana (2,49%). Si es considera només el parc d’habitatges principals, el percentatge s’eleva al 3,1%, molt proper al conjunt de Catalunya (3,18%).

Un parc d’habitatge protegit insuficient

La distribució territorial del parc d’habitatge protegit és desigual. El Gironès concentra el 31% dels habitatges protegits, tot i agrupar només el 26% de la població. La Garrotxa destaca per tenir la proporció relativa més alta, mentre que comarques com La Selva presenten un dèficit notable: només el 16% del parc protegit, tot i representar el 23% de la població.

Pel que fa a la promoció d’habitatge protegit, l’estudi recorda que la fi dels ajuts estatals a la promoció per a la venda (2013) va provocar un descens dràstic de la construcció. Tot i un lleuger repunt a partir de 2020 i sobre tot el 2024 —gràcies a cooperatives, promotors socials i als fons europeus Next Generation—, les xifres continuen sent molt baixes. El 2024, el Baix Empordà va ser la comarca amb més habitatges protegits finalitzats (40), mentre que els habitatges iniciats van créixer especialment a La Selva (86) i al Gironès (98).

Una demanda creixent i mal coberta

El Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial mostra un augment notable de la demanda al Gironès, fins i tot en termes relatius. En canvi, a l’Alt Empordà i al Pla de l’Estany les sol·licituds han disminuït malgrat el creixement poblacional, un fenomen que podria respondre a canvis en el perfil socioeconòmic dels nous residents o a la manca d’oferta disponible.

El registre d’habitatges buits —que només inclou immobles procedents d’execucions hipotecàries i propietat d’entitats financeres o altre spersones jurídiques— es presenta com una eina interessant per les possibilitats de mobilització per part d’ajuntaments cap al lloguer social.

Un problema estructural i un marc normatiu complex

L’estudi conclou que la manca d’habitatge social i protegit és un problema estructural que la normativa vigent, malgrat les successives millores, no ha aconseguit revertir. La proliferació de definicions i categories d’habitatge social dificulta l’aplicació de les polítiques públiques, i la tramitació urbanística continua sent lenta i complexa. En aquest sentit, les autores de l’informe proposen diverses mesures per millorar l’eficàcia de les polítiques d’habitatge com simplificar i coordinar els instruments de planejament urbanístic i d’habitatge, amb mecanismes de supervisió de l’execució, reforçar les dotacions pressupostàries destinades a l’habitatge amb protecció oficial o clarificar i simplificar la terminologia vinculada a l’habitatge social, entre altres.

Sobre la Càtedra d’Habitatge Pere Bahí

La Càtedra d’Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona és un espai de recerca, formació, transferència de coneixements  i divulgació especialitzades en habitatge amb un enfocament interdisciplinari.