La Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar presenta els resultats d’un estudi sobre l’ADN fúngic i bacterià del sòl per conèixer la història dels boscos de les Guilleries, que havien estat sotmesos a pastura en el passat. El treball, fruit del V Premi de recerca Guilleries, ha estat desenvolupat pels investigadors Àlex Clop i Ferran Pauné i es publica en el volum número 5 de la col·lecció “Guilleries – Aigua i territori” de la Càtedra.
La Càtedra
de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Girona (UdG) i la UVic-UCC ha
presentat, el passat 17 d’octubre, el cinquè volum de la col·lecció “Guilleries
– Aigua i Territori”, que recull els resultats del projecte guardonat amb el V
Premi de recerca Guilleries de l’any 2023. El llibre porta per títol “Recerca
d’indicadors potencials del passat pastoral dels boscos de les Guilleries
mitjançant la metagenòmica del sòl”. L’estudi a estat publicat amb Eumo
Editorial i ha comptat amb el cofinançament del Consorci de l’Espai Natural de
les Guilleries-Savassona i el Consell Social de la UdG.
A la Sala
Noble de La Cooperativa de Sant Hilari Sacalm, els investigadors i autors
Àlex Clop, genetista del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), i Ferran
Pauné, biòleg del Basque Centre for Climate Change (BC3), han exposat els
resultats de la seva recerca finançada per la Càtedra. L’estudi posa en valor
la metagenòmica del sòl com una eina innovadora per discernir el passat
ecològic dels espais forestals antigament sotmesos a pasturatge.
Mitjançant
el mostreig de sòls en zones aforestades (antigues àrees de pastura abandonades
ara ocupades pel bosc) en boscos madurs i en pastures actives de diferents
sectors del massís de les Guilleries, la seqüenciació massiva de l’ADN microbià
de fongs i bacteris ha permès identificar marcadors que permeten rastrejar
l’evolució del territori, especialment els espais que han transitat de pastura
a bosc aforestat.
En
aquesta evolució hi juguen un paper clau els herbívors, tant domèstics com
salvatges. Les zones amb presència històrica de pastura mantenen ecosistemes
més oberts, diversos i equilibrats en el paisatge agroforestal, mentre que la
seva absència afavoreix la densificació forestal i la pèrdua de complexitat
ecològica.
Els
resultats reforcen la idea que els herbívors són aliats naturals de la
biodiversitat i que la gestió agroforestal pot contribuir a uns boscos més
resilients davant el canvi climàtic. Amb aquesta recerca, els autors obren una
via d’estudi que pot resultar útil als ens gestors del territori per combatre
els efectes que el canvi climàtic i l’abandó de les activitats ramaderes estan
tenint en la capacitat dels espais naturals altament forestals per fer front a
les pertorbacions en el medi.
L’acte de
presentació ha comptat amb el suport organitzatiu de l’Ajuntament de Sant
Hilari Sacalm i la Diputació de Girona, i s’emmarca en els actes de la Fira
Guilleries 2025, celebrada del 17 al 19 d’octubre. La presentació de l’acte ha
anat a càrrec de l’Alcalde de Sant Hilari Sacalm, Jordi Rotllant, la Vicerectora
de Territori i Compromís Social de la UdG, Sílvia Llach, i la Vicerectora de Recerca i Transferència de
la UVic-UCC, Eva Espasa. També es s’ha comptat amb la presència de la Directora
gerent del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Elisenda
Guillaumes.
El llibre
presentat es pot descarregar gratuïtament al web de la Càtedra de l’Aigua,
Natura i Benestar (https://www.catedraaigua.cat), i als
repositoris digitals de la UdG (https://dugi-doc.udg.edu) i de la
UVic-UCC (https://repositori.uvic-ucc.cat). També
es pot consultar a les biblioteques de la UdG i la UVic-UCC, entre altres.
El Premi
de recerca Guilleries es concedeix anualment des de 2019. Atorga un finançament
de 5.000 euros per dur a terme un projecte de recerca en temàtiques d’aigua,
territori i biodiversitat a l’àmbit de les Guilleries. Actualment hi ha
publicats els cinc primers projectes, el sisè es troba en fase de finalització
de la recerca, i el setè s’ha atorgat recentment.