En el marc de l’estudi sobre l’ús social del català a Girona, que impulsen la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Girona, la setmana passada van començar les entrevistes domiciliàries a veïns i veïnes de la ciutat per conèixer les seves actituds lingüístiques. Aquest treball de camp, que durarà tres setmanes, es portarà a terme a tots els barris i ha de servir per definir futures actuacions de foment de la llengua catalana.

En total es faran 500 enquestes domiciliàries a diferents perfils sociodemogràfics de parlants. Les persones s’han escollit aleatòriament, de diferents sexes, edat i nacionalitat, tenint en compte el pes percentual d’aquestes característiques sociodemogràfiques sobre la població total. D’acord amb el criteri poblacional de cada àrea i barri de la ciutat, es divideixen de la següent manera: 180 a Eixample Nord i Sud; 90 a Santa Eugènia; 52 a la zona sud; 50 a la zona oest; 45 a la zona est; 39 a la zona centre; 30 a la zona nord; 12 a Montjuïc, i 2 a Mas Xirgu. Les entrevistes les porta a terme l’empresa Vox Populi Recerca, especialitzada en investigació social i lingüística.

A més, estudiants dels graus en Filologia Catalana i Filologia Hispànica de la UdG també participen en el procés, col·laborant amb la realització d’algunes de les entrevistes i, posteriorment, amb l’anàlisi de les dades obtingudes. Aquesta implicació permet que l’estudiantat adquireixi experiència directa en metodologia sociolingüística i contribueixi al rigor de l’estudi.

Es tracta d’un qüestionari absolutament anònim i confidencial, en què les dades recollides son tractades de manera agregada i no individualment. No es demanen dades personals ni bancàries, com tampoc accedir a l’interior de l’habitatge.   

En el moment de l’entrevista, s’entrega una carta a les persones participants, firmada per la tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament, Núria Riquelme, en la qual es demana la col·laboració ciutadana i s’aporta informació d’interès com el telèfon d’informació ciutadana municipal. 

Objectiu: tenir una diagnosi de la realitat actualitzada

Aquest treball forma part del conveni de col·laboració que van signar el mes de maig passat l’Ajuntament i la UdG per analitzar i quantificar l’ús del català a la ciutat.  L’objectiu és poder comptar amb una diagnosi que permeti promoure la llengua catalana amb mesures concretes en aquells àmbits en què es detecti una deficiència.

A més de les entrevistes, dins de l’estudi es programaran grups de discussió amb entitats del municipi i personal de l’Ajuntament per identificar les principals accions que duen a terme i que tenen a veure amb els usos lingüístics dels gironins i gironines.

Amb els resultats obtinguts, el grup de recerca en Llengües, Gramàtica , Discurs i Variació Lingüística (LGDVL) i el Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) del Departament de Filologia i Comunicació de UdG elaboraran un informe que permeti al consistori conèixer la realitat sociolingüística actual i disposar de dades que permetin orientar futures actuacions de foment del català a la ciutat.

Gràcies a aquest estudi es comptarà amb dades actualitzades sobre l’ús de la llengua catalana en l’àmbit específic de la ciutat de Girona, ja que actualment només hi ha estudis sobre àmbits territorials més grans. Tenir dades concretes del municipi permetrà conèixer la situació lingüística de la ciutat i, posteriorment, definir i concretar accions de política lingüística.