Universitat de Girona > La UdG participa en unes guies del CAC amb recomanacions per a l'ús de les pantalles
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

La UdG participa en unes guies del CAC amb recomanacions per a l'ús de les pantalles

La Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM), liderada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha elaborat infografies amb orientacions psicopedagògiques sobre l'ús les pantalles, des de la primera infància fins a l'edat adulta. La professora de la Facultat d'Educació i Psicologia i investigadora del grup ERIDIQV de la UdG, Sara Malo, ha participat en l'elaboració d'aquests materials.

La Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM), liderada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), ha elaborat un conjunt d’orientacions pedagògiques sobre l’ús de les pantalles en les diferents etapes de la vida, des de la primera infància fins a l’edat adulta. Aquestes orientacions han quedat sintetitzades en un seguit d’infografies amb els missatges principals a tenir en compte a l’hora d’educar en l’alfabetització digital que la Plataforma posa a disposició de les famílies, de tota la comunitat educativa i de la societat en general.

Les orientacions han estat elaborades pel grup de treball sobre l’ús responsable de les pantalles, integrat dins la PEM, durant el curs 2022-2023, grup de treball coordinat per Miquel Àngel Prats, de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull, amb la participació d’Alba Castellví, experta i formadora en alfabetització mediàtica; Mònica Figueras, de la Universitat Pompeu Fabra; Sara Malo, de l’ERIDIQV de la Universitat de Girona; Diego Muñoz, de la Cooperativa ACTUA, i Marta Narberhaus, de la Universitat Internacional de Catalunya.

La consellera d’Educació en Comunicació del CAC i presidenta de la Plataforma, Laura Pinyol, valora “molt positivament la reflexió que ha acompanyat aquesta feina, perquè sintetitza, amb idees clares, debats que són de molt calat i profunditat, i que, precisament els últims mesos, s’han situat al centre del debat públic i educatiu”.

Miquel Àngel Prats afirma que el grup de treball ha volgut prioritzar tres idees claus: “En primer lloc, la importància de la integració conscient i equilibrada de la tecnologia en l’educació, fomentant l’ús responsable des de l’etapa infantil; en segon lloc, la necessitat d’ensenyar competències digitals a tots els nivells educatius, incloent-hi la seguretat en línia i l’alfabetització mediàtica; i, en tercer lloc, la voluntat d’emfasitzar la prevenció de la violència digital i del ciberassetjament, promovent la conscienciació i l’educació sobre aquests temes tant per a estudiants com per a educadors i també per a les famílies”.
 

Entendre les tecnologies com una oportunitat
Les infografies inclouen recomanacions generals i específiques per a diferents grups d’edat, des de la primera infància fins a l’edat adulta, tant en entorns familiars -d’oci- com en centres educatius. Per elaborar aquestes recomanacions, el grup de treball ha pres com a base el Pla integral d’atenció a les persones amb salut mental i addiccions  i l’informe La protecció dels infants i adolescents  de la Sindicatura de Greuges, i les ha enfocat des del vessant de la pedagogia positiva, posant l’accent en l’acompanyament digital. El marc conceptual parteix del fet que les tecnologies no són perjudicials per si mateixes, però esdevé fonamental integrar-les de manera adequada en l’educació i en la vida familiar, sempre amb un bon acompanyament digital, és a dir, una relació activa i constant que estableixi criteris reconeguts en el seu ús i l’establiment de límits.

Els centres educatius són espais essencials per educar sobre l’ús d’entorns digitals, prevenir-ne els riscos i, alhora, aprofitar-ne les oportunitats. Això no es limita a adquirir habilitats tècniques, sinó que també cal fomentar usos ètics, respectuosos, autònoms i compromesos. Tanmateix, les competències digitals són indispensables per a la interacció normalitzada en la societat actual, competències que es despleguen en quatre dimensions: en primer lloc, com a  instruments i aplicacions, tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge; en segon lloc, en l’àmbit de la comunicació interpersonal i la col·laboració; la tercera àrea comprèn hàbits i civisme, i la quarta, identitat digital.

Per Pinyol, “és imprescindible que entenguem que les tecnologies no són en si mateixes el problema o la solució” i per això cal insistir en la idea que “l’alfabetització mediàtica pot semblar un concepte molt complex, però, en síntesi, tracta de transmetre pautes, valors i límits, com fem en totes les accions educatives, tant des de casa, quan la responsabilitat és de les famílies, com des de l’entorn escolar, on aquest ús recau en els equips docents, i alhora aprendre a identificar el llenguatge i el codi audiovisual per desxifrar els missatges, els discursos i les induccions de l’entorn digital”. 


Prevenció de la violència digital i del ciberassetjament
Les orientacions elaborades per la PEM volen emfasitzar també la prevenció de la violència digital i el ciberassetjament, promovent la conscienciació i l’educació sobre aquests temes tant per a l’alumnat com per a educadors i també per a les famílies. Cal conèixer els continguts dels jocs, de les aplicacions o dels entorns virtuals i adequar-ne l’ús a l’edat que pertoca.
Establir unes normes d’ús resulta indispensable per educar infants i adolescents en la cultura digital, i és interessant que, a mesura que creixin, aquests acords es facin de manera consensuada perquè sigui més fàcil reconèixer si funcionen bé.

Així i tot, és tan important aquest establiment de límits com el modelatge, apunta Pinyol, que assegura que “els adults han de predicar amb l’exemple. No podem oblidar que la generació que som pares i mares, avis o professors avui, hem après sobre la marxa a fer servir mòbils i xarxes, o a construir la nostra identitat digital i, per això, és rellevant que siguem igual de capaços de regular l’ús que fem de les xarxes, el pretext que justifica que utilitzem el mòbil o no en un espai d’oci familiar, per exemple, o el temps que hi dediquem”.

A l’últim, les recomanacions també volen incidir en les possibles conductes de risc. Quan es detectin, es pot demanar ajuda i contactar amb persones expertes, amb el benentès que “ningú està exempt d’aquests riscos i ser-ne conscient també és una bona prevenció”, recorda Pinyol.


La Plataforma per a l’Educació Mediàtica
La PEM, que va ser creada el 2019, és una plataforma impulsada pel CAC que aplega 67 grups d’interès (col·legis professionals, fundacions, empreses i acadèmics) i té com a objectiu facilitar que els joves i els adults adoptin una visió crítica envers els continguts que difonen els mitjans de comunicació, amb un accent especial en els nous mitjans digitals.


Les infografies es poden descarregar en aquest enllaç.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.