Els treballs d’excavació arqueològica a la cova d’en Pau (Serinyà. Pla de l’Estany) són fruit de la col·laboració entre personal investigador de la Universitat de Girona i de l’IPHES-CERCA. Els treballs estan liderats pel professor de la UdG Julià Maroto, investigador principal del projecte de recerca, i pel professor Manuel Vaquero, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), investigador de l’IPHES-CERCA i director de les excavacions.
Entre el 3 i el 28 de juliol s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació arqueològica a la cova d’en Pau (Serinyà. Pla de l’Estany) fruit de la col·laboració entre la Universitat de Girona (UdG) i l’IPHES-CERCA.
Les coves del Reclau, un referent per a la prehistòria catalana
La cova d’en Pau és un dels jaciments inclosos en el conjunt arqueològic de les coves del Reclau, del qual en formen part altres jaciments com la cova de l’Arbreda, la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet, la cova de Mollet III i el Cau del Roure. Aquests jaciments han estat fonamentals en el desenvolupament de l’arqueologia prehistòrica a Catalunya i compten amb una llarga història d’intervencions des de la dècada dels 40 del segle XX. Actualment a les coves del Reclau s’hi ubica el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
És a la mateixa dècada dels 40 quan es descobreix i es fan les primeres excavacions a la cova d’en Pau per part del metge Josep Maria Corominas, qui va treballar de forma intermitent en el jaciment fins als anys 70. Els treballs de J.M. Corominas van posar de manifest l’existència de dos grans conjunts estratigràfics, un corresponent a la prehistòria recent (neolític, calcolític i edat del bronze) i un altre corresponent al paleolític superior. Els nivells de la prehistòria recent foren excavats gairebé totalment per J.M. Corominas i Josep Tarrús, qui va dirigir les excavacions al jaciment a primers de la dècada dels 80.
Les excavacions actuals estan focalitzades en l’excavació dels nivells paleolítics i es van iniciar l’any 2020. Les excavacions de J.M. Corominas van revelar l’existència de nivells corresponents al solutrià (entre els 25.000 i els 20.000 anys abans del present), però no van arribar fins a la base de la seqüència estratigràfica. Per tant, un dels objectius centrals de l’actual projecte és establir fins on arriba la seqüència de la cova d’en Pau i si, a més a més del solutrià, hi són presents també altres períodes culturals del paleolític superior, com el gravetià o l’aurinyacià.
Els treballs realitzats des del 2020 han permès confirmar que efectivament la seqüència paleolítica de la cova d’en Pau s’inicia amb el solutrià, ja que s’han recuperat diverses eines de pedra característiques d’aquest moment.
Exemples de puntes solutrianes procedents de les excavacions actuals a la cova d’en Pau (Serinyà, Pla de l’Estany). Foto: IPHES-CERCA / UdG
La campanya de 2023 s’ha centrat en l’excavació de l’estrat 4, on, a més a més d’eines típiques del solutrià, s’hi han trobat diverses restes lítiques en sílex, quars i altres roques, eines en os, elements d’ornamentació, plaquetes de sorrenca i còdols de calcària utilitzats per a la combustió, així com un abundant registre faunístic en el qual les espècies més representades són el cavall, entre les grans preses, i el conill, entre les petites preses, essent també abundants les restes d’ocell.
Finançament
La campanya d’excavació d’enguany al jaciment de la cova d’en Pau ha comptat amb un equip de 15 persones, entre personal investigador i estudiants de la UdG, de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat Oberta de Catalunya.
La intervenció arqueològica s’emmarca en el projecte quadriennal "Les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i altres jaciments prehistòrics del seu entorn i d’àrees veïnes” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta també amb el suport del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Serinyà.