El nou web JosepPlaDigital.cat allotja una hemeroteca dedicada a Josep Pla: una plataforma digital interactiva que reuneix tota la producció periodística des dels seus primers articles, publicats el 1917, fins a l’etapa final de la seva vida. En conjunt, més de seixanta anys dedicats al periodisme. Amb aquest portal, la Càtedra Josep Pla convida totes les persones interessades —tant investigadors com públic no especialitzat— a endinsar-se en l’univers del periodisme de Josep Pla per descobrir una nova manera d’acostar-se al seu llegat, i enriquir així l’experiència de lectura de l’obra literària del millor prosista en llengua catalana del segle XX.

Els detalls sobre l'orientació i les funcionalitats del portal, així com la seva rellevància per al coneixement de l’obra de Josep Pla i les possibilitats d’explotació futura, en forma d’estudis i edicions de la seva obra, s'han desgranat en una roda de premsa a la Facultat de Lletres de la UdG que ha comptat amb les intervencions de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla; Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla; Jordi Cornudella, editor de Destino (Grup 62) i Sílvia Llach Carles, vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG.

La Càtedra posa a l’abast del públic tota la producció periodística de Josep Pla, que aplega més de 6.200 articles en un total de 66 capçaleres diferents d’arreu del món, de manera classificada. D’aquesta manera, es posa de manifest la rellevància de la producció periodística de Josep Pla dins la seva obra, que el situa com el màxim exponent del periodisme català del segle XX. La recerca exhaustiva, que ha durat més de sis anys, ha implicat un equip divers que ha rebut el suport de diverses entitats i administracions. 

JosepPlaDigital és un projecte liderat per la Càtedra Josep Pla de la UdG, sota la coordinació dels professors Xavier Pla (UdG) i Francesc Montero (Fundació Josep Pla-UdG), però ha estat un projecte coral: aplega un equip d’investigadores i investigadors dels camps de la filologia i la història vinculats a diverses universitats, i les aportacions de professionals de l’àmbit periodístic i editorial que s’han endinsat en l’estudi de la producció planiana. Per al desenvolupament del web, s’ha disposat dels serveis de Blau Píxel Internet, que s’han fet càrrec del disseny i programació de la plataforma. 

D’altra banda, ha incorporat també persones voluntàries, que han col·laborat en el proveïment de dades i en la revisió de les funcionalitats del web durant jornades participatives. Està previst que se’n programin més en el futur, per continuar fomentant la participació de la població en els processos de recerca.

Aquesta recerca ha rebut el suport de diverses entitats i administracions que, en uns casos, han aportat expertesa, documentació i recursos (Fundació Josep Pla, Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona), així com suport econòmic a través d’ajuts diversos (Institució de les Lletres Catalanes, Ministerio de Ciencia, innovación y Universidades, Fundación Española de Ciencia y Tecnología, Xarxa Vives d’universitats-IRMU).

La rellevància de la producció periodística dins l’obra de Josep Pla

Josep Pla es va dedicar professionalment al periodisme durant seixanta anys, al llarg dels quals va publicar més de 6.200 articles en més de seixanta capçaleres diferents. Des de les primeres col·laboracions en diverses publicacions de caràcter local i comarcal —Baix Empordà, Ofrena, Cenacle...—, va evidenciar la seva versatilitat genèrica i temàtica, publicant crítiques de llibres, narracions o descripcions del paisatge, encara amb un marcat to noucentista. A partir de 1919, va començar la seva dedicació més intensa a «l’ofici amarg del periodisme», exercint de corresponsal arreu d’Europa principalment per al diari La Publicidad —catalanitzat a partir de 1922— durant els anys vint, tot i que va col·laborar també amb altres diaris d’abast, orientació i localització diversa.

A partir dels anys trenta, destaca la seva activitat com a cronista parlamentari a Madrid, des d’on va comentar per als lectors de La Veu de Catalunya la proclamació de la República o els Fets d’Octubre de 1934, entre d’altres. D’altra banda, és interessant també tenir en compte diverses col·laboracions en revistes franceses abans de 1936.

La Guerra Civil Espanyola, que va viure refugiat a Roma sota la protecció de Francesc Cambó, va significar un tall insalvable a la seva carrera professional. Durant la contesa bèl·lica, pràcticament no va publicar articles —tan sols se n’ha localitzat un, escrit en italià. Retornat a Catalunya el 1939, va haver de sotmetre’s a la ferotge repressió del règim franquista contra la cultura catalana, i resignar-se a la prohibició d’expressar-se en català. Va iniciar una dilatada col·laboració al setmanari Destino, en el qual la seva secció «Calendario sin fechas» gaudia d’una enorme popularitat. Durant els anys quaranta, destaca també la seva col·laboració al Diario de Barcelona, que es va allargar fins a principis dels anys cinquanta. Durant els anys seixanta, és rellevant la publicació d’articles a El Correo Catalán, principalment a «La rueda del tiempo».

Transgredint els límits i classificacions genèriques de la disciplina periodística, ja fos a través de cròniques, articles i reportatges de viatges, crítiques de llibres o d’art, retrats, narracions..., el periodisme de Pla destaca per la seva llibertat expressiva, i reuneix tots els elements que caracteritzen la prosa de l’autor: la capacitat d’observació i adjectivació de la realitat, l’ús impressionista d’anècdotes i aspectes aparentment banals de la quotidianitat per expressar determinades idees, la fina ironia...

Explorant noves formes d’expressió, la influència de Josep Pla en la modernització de la llengua i de l’ofici del periodisme va ser crucial, fet que el converteix en el màxim exponent de la generació daurada d’escriptors-periodistes catalans que, durant el període d’entreguerres, va dotar el periodisme català d’un caràcter europeu.