Un projecte del grup de recerca Liberi ha analitzat el paper dels centres educatius en el tractament i la detecció de la violència masclista que pateix l’alumnat. L'estudi està finançat per la Fundació "la Caixa".
El projecte d’investigació “SomAquí!” del grup de recerca Liberi de la Universitat de Girona (UdG) ha preguntat a una mostra representativa d’infants i adolescents de 106 escoles i instituts de Catalunya quin concepte de violència masclista tenen, quina seria la seva reacció davant d’aquests casos i quines són, des de la seva perspectiva, les millors maneres d’obtenir informació i ajuda.
La recerca, finançada amb fons de la Fundació “la Caixa”, està liderada per la professora i investigadora del departament de Psicologia de la UdG Carme Montserrat. Hi ha treballat un equip format per membres dels departaments de Psicologia i Pedagogia Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias, Marta Garcia-Molsosa i Paula Boned.
D’acord amb els resultats de l’estudi, la majoria de l’alumnat enquestat manifesta la voluntat d’implicar-se activament i aturar la violència defensant la mare i demanant ajuda, però el 59 % afirmen no saber on adreçar-se. Infants i adolescents reconeixen el paper dels centres educatius com a font d’informació però no de confidència i d’ajuda davant d’aquests casos: comunicarien abans una situació de violència a la policia, als seus familiars o a un telèfon d’emergència que als seus professors. Voldrien que la persona que els ajudés tingués experiència i fos capaç de solucionar el problema, a més de tenir capacitat per escoltar-los i creure-se’ls.
En una segona fase de la recerca s’ha preguntat a 322 mestres i professors de 86 centres educatius sobre el tractament de la violència masclista als centres educatius, els obstacles percebuts pel professorat a l’hora de detectar casos i el rol que tenen i haurien de tenir centres educatius i docents a l’hora d’ajudar infants i adolescents que pateixen situacions de violència masclista a casa seva.
Segons els resultats obtinguts, el personal docent és sensible davant les situacions de violència masclista que pot patir o pateix l’alumnat. A les aules es treballa aquest tema, si bé de manera poc sistemàtica –només el 22 % dels docents afirmen que la temàtica està integrada dins el projecte educatiu de centre–, i que s’obliden les formes més indirectes que pren la violència masclista. El professorat té clar que ha de tenir-hi un paper, però divergeix en el qui i el com actuar en aquests casos.
A més, el professorat no sempre considera que tingui prou formació i coneixements per tractar la violència masclista de la millor manera. Segons el cos de docents, l’alumnat no acostuma a comunicar aquest tipus de situacions, i el centre educatiu se n’assabenta quan hi ha signes evidents o a través d’altres professionals. Pensen que cal una millor coordinació entre serveis i que hi ha marge de millora en l’organització del centre educatiu per fer efectiva aquesta tasca.
A partir d’aquests resultats, l’equip està elaborant un model d’actuació pel tractament i la detecció de la violència masclista que pugui ser efectiu, compatible i complementari als protocols existents, i aplicable des dels centres educatius sigui quin sigui el seu context. Aquest model d’actuació es presentarà públicament el dia 26 de gener al Palau Macaya de Barcelona.