Nuevo paso adelante para conocer los hábitos del búho real, la mayor ave rapaz nocturna de Europa
Ir al contenido (clic en "Intro")
UdG Hombre UdG Hombre
Cerrar
Menú

Nou pas endavant per conèixer els hàbits del duc, l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa

El biòleg Albert Compaña Sabrià ha analitzat la dieta del duc, fins ara poc estudiada a Catalunya. S'ha vist que, al Baix Empordà, l'au consumeix principalment rates mentre que a la resta de la península Ibèrica, s'alimenta, sobretot, de conills.

El biòleg Albert Compaña Sabrià ha incrementat el coneixement científic a l'entorn del duc (Bubo bubo), l'au rapinyaire nocturna més gran d'Europa. Els resultats del seu treball final de grau al grup de recerca de Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG) tenen importància perquè s'ha centrat en un aspecte poc investigat fins ara. El biòleg ha analitzat l'alimentació del duc, una qüestió força estudiada en els àmbits europeu i peninsular però no tant a nivell català.

"Estudi de la dieta del duc (Bubo bubo) al Baix Empordà" representa un pas endavant per conèixer una mica més l’au rapinyaire nocturna més gran d’Europa, considerada una espècie indicadora de la bona qualitat de l’ecosistema atès el seu paper de gran depredador.

Fins ara, se sap que a la península Ibèrica la presa principal del duc és el conill. Aquest estudi mostra que, en canvi, a Catalunya la dieta del duc es complementa, sobretot, amb la rata, i demostra una influència directa dels hàbitats en aquesta dieta.


A partir de la recol·lecció de restes del niu per obtenir la dieta històrica de l’època de nidificació, l’estudi de Compaña ha analitzat les mostres per veure'n la composició. Se n’han recollit a sis territoris diferents (3 de litorals i 3 d’interiors) situats a la comarca del Baix Empordà, que han servit per constatar que la dieta del duc es basa principalment en mamífers (57,9%) i ocells (41,3%), amb una escassa representació d’amfibis i rèptils. Les preses més capturades són la rata (Rattus sp.) amb un 40,2%, seguit del gènere Columba sp. (representat per tudons i coloms roquers, 15,0%), l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) (7,7%), els còrvids (Fam. Corvidae) (5,9%), el conill (Oryctolagus cuniculus) (5,8%) i passeriformes petits (4%).

No s’han pogut extreure conclusions sòlides sobre si l'alimentació del duc es veu modificada per la proximitat al mar, i la influència excloent d’aquest sobre els territoris de nius costaners. El que sí que s’ha pogut comprovar és que en els territoris estudiats hi ha una variació de la dieta en funció dels hàbitats del domini vital, amb un increment d’eriçó en zones boscoses, i un augment de conill i perdiu en conreus i matollars.

El Grup de Natura Sterna, que fa 20 anys que s’encarrega de fer el seguiment del duc al Baix Empordà, ha col·laborat en aquesta recerca. Recentment, l'entitat ha participat de manera molt activa en l’últim cens d’aquesta espècie elaborat al Parc Natural de Cap de Creus, que ha registrat xifres rècord de presència del rapinyaire en aquesta zona verge de l’Alt Empordà.

Notícies relacionades

Escoge qué tipos de galletas aceptas que la web de la Universidad de Girona pueda guardar en tu navegador.

Necesarias

Las imprescindibles para facilitar vuestra conexión. No hay opción de inhabilitarlas, dado que son las necesarias por el funcionamiento del sitio web.

Preferencias

Permiten recordar vuestras opciones (por ejemplo lengua o región desde la cual accedéis), con el fin de proporcionaros servicios avanzados.

Analytics

Proporcionan información estadística y permiten mejorar los servicios. Utilizamos cookies de Google Analytics que podéis desactivar instalándoos este plugin.

Marketing

Para ofrecer contenidos publicitarios relacionados con los intereses del usuario, bien directamente, bien por medio de terceros (“adservers”). Hay que activarlas si quieres ver los vídeos de Youtube incrustados en la web de la Universidad de Girona.