El 1859 s’instauren a Barcelona els Jocs Florals amb la voluntat de promoure la creació literària en llengua catalana. El certamen es va articular a través de la divisa Patria, Fides, Amor, els tres premis ordinaris —Englantina, Viola i Flor Natural— i la celebració d’una cerimònia de lliurement dels premis (que incloïa el nomenament d’una reina de la festa, la lectura de les obres premiades i de discursos, etc.). Al cap de pocs anys, el model, amb algunes variacions segons el cas, es va anar reproduint pels territoris de parla catalana —i les comunitats catalanes a l’estranger— fins a convertir-se en un dels puntals de la societat i la cultura catalanes. La celebració d’aquests múltiples certàmens va generar una quantitat ingent de textos (i paratextos) que permeten estudiar la progressiva construcció de símbols i mites de la identitat catalana, especialment en relació amb la construcció literària del paisatge i el territori. Aquest darrer aspecte és el que es va estudiar, centrat en les comarques gironines, en el projecte Literatura i corrents territorials: les terres de Girona (1868-1939). Així mateix, els Jocs Florals i els certàmens literaris van convertir-se un element de representació important del teixit cultural i polític del catalanisme polític aparegut després de la revolució de 1868. El projecte Literatura i corrents territorials (II): la construcció literària del paisatge a través de Jocs Florals i certàmens literaris en llengua catalana (1859-1977), continuador de l’anterior, es proposava de reconstruir i cartografiar aquest teixit en el conjunt dels territoris de parla catalana i en els nuclis d’emigrats a l’exterior, des del 1859 fins al 1977. Aquest segon projecte va confirmar que els Jocs Florals constitueixen un dels fenòmens literaris-culturals de més rendiment en la història politicocultural catalana contemporània, tant pel que fa a la rellevància en la construcció de xarxes culturals, intel·lectuals i polítiques, com pel fet de vertebrar un territori a partir de motius literaris vinculats amb el paisatge.

El projecte Literatura i corrents territorials (III) es proposa, doncs, analitzar el fenomen dels Jocs Florals —i dels textos i paratextos que s’hi generen— com a eix vertebrador d’una sèrie d’elements que configuren un sistema més complex, en el qual el paper de les associacions, centres culturals i publicacions pren una importància cabdal per a la generació i l’establiment de xarxes culturals i intel·lectuals i, a l’últim, per a l’articulació de discursos entorn de les identitats col·lectives. Tot plegat relacionant-se amb un context estètic, polític i ideològic europeu més ampli.

Una eina clau per al desenvolupament del projecte és l’ús de les humanitats digitals aplicades als estudis literaris, l’evolució de les quals ha permès crear la cartografia digital sobre els Jocs Florals i altres certàmens en llengua catalana allotjada a Patrimoniliterari.cat , que és tant una eina per a l’estudi del fenomen com una plataforma de divulgació de la recerca.

Projecte finançat per

PID2019-108296GB-100