Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Optimització de bioreactors de membrana a escala real amb enfocaments experimentals i modelització

Tesi doctoral d'lbert Galizia Amoraga: "Combining experimental and modelling approaches towards full-scale implementation for membrane bioreactor optimisation". Direcció: Dr. Joaquim Comas Matas, Dr. Hèctor Monclús Sales i Dr. Gaëtan Blandin

Els biorreactors de membrana (MBR) són una tecnologia consolidada en el tractament d’aigües residuals urbanes, gràcies a la seva elevada qualitat d’efluent i al seu disseny compacte. Tot i això, el seu funcionament continua condicionat pels fenòmens d’embrutiment de les membranes i pel consum energètic associat a l’aireig necessari per al control de la filtració. Aquesta tesi doctoral aborda aquestes limitacions mitjançant un enfocament integrat que combina caracterització experimental, estratègies avançades de control i models basats en dades per optimitzar l’operació dels MBR a escala real.

En primer lloc, s’analitza la metodologia experimental utilitzada per avaluar la filtració. Es demostra que el flux-step test convencional no és suficient per descriure l’estabilitat operativa, ja que no considera la interacció entre el flux de permeat i la intensitat d’aireig. Per aquest motiu, es proposa un assaig complementari d’esglaons d’aireig que permet quantificar la demanda específica d’aireació i identificar condicions operatives estables per al control de l’embrutiment reversible. Els resultats mostren que membranes amb fluxos crítics similars poden presentar requeriments d’aireig diferents.

La segona part de la tesi desenvolupa un sistema de control basat en lògica difusa aplicat a un MBR a escala real. El sistema utilitza mesures en línia de la pressió transmembrana i de l’evolució de l’embrutiment per ajustar dinàmicament l’aireig i, en situacions desfavorables, limitar la producció de permeat. La validació a escala real mostra una reducció de l’embrutiment i del consum energètic en comparació amb l’operació convencional, mantenint la robustesa del procés.

Finalment, s’avalua l’ús de models d’aprenentatge automàtic per a la predicció de la pressió transmembrana, incorporant la quantificació de la incertesa com a eina de suport al manteniment predictiu.

En conjunt, aquesta tesi contribueix al desenvolupament d’estratègies més eficients, robustes i intel·ligents per a l’operació dels biorreactors de membrana a escala real.


Lectura de la tesi: 29/05/2026 a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.