Identificació proteòmica de placa vulnerable en l’estenosi carotídia

L’ictus és la segona causa de mort a nivell mundial i la tercera causa de mort i discapacitat combinades, i la seva incidència està en augment. L’ictus isquèmic aterotrombòtic és un subtipus d’ictus causat per l’aterosclerosi de les artèries intra o extracranials, i representa al voltant del 20% de tots els ictus isquèmics. L’aterosclerosi és una malaltia on predomina un estat proinflamatori i protrombòtic, afavorint la formació d’una lesió ateroscleròtica. Aquestes lesions, en absència de tractament, poden créixer, ocupant la llum arterial o complicar-se amb esdeveniments isquèmics.

L’estratègia òptima de tractament per a l’estenosi carotídia asimptomàtica és actualment un tema de debat a causa de les millores en el tractament mèdic, que ha aconseguit reduir significativament el risc d’ictus isquèmic, i a les possibles complicacions associades a la revascularització carotídia. La indicació, bé del tractament mèdic, bé de la intervenció carotídia ve determinada pel risc individual d’ictus que presenti un pacient amb estenosi carotídia, optant per un tractament més agressiu en aquells pacients d’alt risc. Existeixen marcadors histològics i marcadors d’imatge de placa vulnerable, però a dia d’avui no s’empra cap marcador sèric per identificar plaques d’alt risc. La identificació i validació de marcadors sèrics de placa vulnerable seria una eina útil i accessible, complementària a altres marcadors, que ajudaria a identificar els pacients amb estenosi carotídia amb alt risc d’ictus isquèmic. Per això ens vam proposar identificar el perfil proteic associat a les plaques vulnerables mitjançant l’estudi proteòmic de mostres de placa i de sèrum, comparant pacients amb estenosi carotídia simptomàtica, asimptomàtica progressiva i asimptomàtica estable ≥70%. L’objectiu és identificar marcadors circulants específics de placa vulnerable que permetin establir un algoritme de presa de decisions aplicable al tractament dels pacients amb estenosi carotídia en funció del risc d’ictus.

Vam trobar tres proteïnes amb expressió diferencial al sèrum de pacients amb placa vulnerable, en comparació amb els pacients amb placa estable: el component P de l’amiloide sèric (SAP), l’apolipoproteïna H (APOH), i la proteïna α1-microglobulina-bikunin (AMBP). En el nostre estudi, el rendiment diagnòstic va millorar en combinar les tres proteïnes, amb una àrea sota la corba de 0,841 i un valor predictiu negatiu del 94,6%. Per tant, la determinació d’aquestes tres proteïnes representa una eina potencialment útil per a l’estratificació del risc d’ictus en pacients amb estenosi carotídia ≥70%. Després d’una validació externa dels nostres resultats, aquestes proteïnes podrien ajudar en la presa de decisions respecte al tractament dels pacients amb estenosi carotídia en aquells casos en què hi ha controvèrsia sobre el benefici de la intervenció carotídia enfront del tractament mèdic. La determinació d’aquestes proteïnes podria obtenir-se mitjançant una mostra de sang, la qual cosa la fa fàcilment accessible no només en centres especialitzats, sinó també en l’àmbit de l’atenció primària. Aquesta accessibilitat permetria la seva implementació com a eina de cribratge complementària a altres marcadors, afavorint l’optimització del tractament i una presa de decisions més individualitzada.

Lectura de la tesi: 30/04/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Medicina (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).