El domini de l’ortografia i la gramàtica al final de l’educació obligatòria

Aquesta tesi vol determinar quin és el domini de l’ortografia i la gramàtica dels estudiants catalans que, un cop han acabat l’ensenyament obligatori, volen ser mestres. Per a fer-ho s’ha encarat la recerca des de diferents perspectives, tot i que s’ha centrat sobretot en un estudi de cas. Primer s’ha volgut obtenir un retrat diacrònic de la presència de la gramàtica i l’ortografia a totes les lleis educatives que han estat vigents a Catalunya des dels anys setanta. D’aquesta manera, s’ha pogut observar que aquest contingut cada cop s’esmenta menys i amb menys detall, i que es va deixant de banda un enfocament de caràcter més transmissiu per a centrar-se en un de més competencial en el qual els continguts gairebé no tenen presència.

Tot seguit, s’han analitzat totes les proves externes que han fet els alumnes durant aquests anys, tant les internacionals (PISA i PIRLS), com les estatals i catalanes (sobretot les proves de competències bàsiques) per a poder observar quins són els resultats en l’àmbit lingüístic. A partir d’aquesta anàlisi s’observa que en els últims anys hi ha hagut un descens en els resultats de les proves catalanes i, de manera més significativa, en els de les proves internacionals.

Amb aquestes dades a la mà, s’ha plantejat un estudi de cas i, per a fer-lo, s’han utilitzat com a instrument les proves de competència comunicativa i raonament lingüístic (CCIRC) de la prova d’aptitud personal (PAP) per a accedir als estudis de Mestre. Abans d’entrar en l’anàlisi de cas, però, s’ha volgut comprendre quin va ser el camí i el motiu que van dur a crear unes proves com aquestes. D’aquesta manera, s’han resseguit diferents estudis sobre la influència del nivell dels docents en el nivell educatiu dels alumnes i com es va crear el programa MIF (Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres) amb l’objectiu de fer propostes per a augmentar el prestigi de la professió docent, atraure-hi talent, i assegurar que els aspirants a entrar als estudis de Mestre tinguessin assolides unes competències mínimes. Va ser per a assolir aquest últim objectiu, entre altres mesures, que es van crear aquestes proves.

D’aquesta manera, atès que aquestes proves inclouen una pregunta que demana la detecció i correcció dels errors d’un text i també que en facin una justificació usant els seus coneixements gramaticals, s’ha considerat que eren idònies per a fer un estudi sobre la competència ortogràfica i gramatical dels examinands.

L’estudi de cas, basat en 450 proves CCIRC del 2024, ha permès veure que els examinands tenen pocs coneixements implícits del funcionament de la llengua i, també, pocs coneixements explícits de gramàtica i d’ortografia catalana, la qual cosa no els permet ni detectar i corregir errors a partir de l’ús, ni fer la reflexió metalingüística necessària per a fer-ho i elaborar una justificació adequada. A més, aquesta manca de coneixements també els duu a detectar com a errors elements del text que són correctes.

D’altra banda, a partir del buidatge i l’anàlisi fets amb una classificació pròpia dels tipus d’errors ortogràfics, es pot veure que els examinands detecten més fàcilment els errors que fan referència només al mot (errors de morfologia) i, en canvi, tenen dificultats per a veure els que fan referència a la relació que s’estableix entre els elements d’un sintagma o d’una oració (errors sintàctics). En el cas de les convencions, succeeix un fenomen similar, els és més fàcil detectar els errors de convencions que afecten només el mot (p. ex., majúscules) que no pas els que afecten a l’estructura de l’oració (p. ex., les comes). En el cas dels errors falsos, es pot observar que en detecten més en les relacions sintàctiques que en les morfològiques, de la mateixa manera que en detecten més dels que afecten la morfologia que dels que afecten només la grafia. Aquest fet s’explica perquè tenen menys coneixements sintàctics i, per tant, disposen de menys eines per a verificar si una construcció és correcta.

Es conclou, a partir del que s’ha observat en els objectius específics, que els alumnes no tenen prou domini de la gramàtica ni de l’ortografia del català per a expressar-se amb correcció ni per a analitzar les produccions pròpies i alienes a partir de la metareflexió, de manera que les puguin millorar. Aquests resultats s’haurien de tenir en compte per a futures recerques i propostes didàctiques en aquest sentit.

Lectura de la tesi: 25/02/2026 a l'Aula 065, Facultat d'Educació i Psicologia (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).