Anàlisi de la implantació del procés assistencial de la neoplàsia de recte a l’Hospital Trueta

Introducció: El càncer colorectal és la neoplàsia més freqüent a la província de Girona i s’associa a una elevada morbiditat i mortalitat. Dins d’aquest grup, el càncer de recte destaca per la seva complexitat, ja que requereix un abordatge altament multidisciplinari per al diagnòstic, l’estadificació, el tractament neoadjuvant, quirúrgic i adjuvant. Els processos assistencials integrats (PAI) tenen com a objectiu oferir un maneig òptim i estandarditzat de les malalties complexes. No obstant això, fins ara no existien estudis que n’haguessin avaluat la implantació real d’un PAI per al tractament de la neoplàsia de recte en el nostre entorn.

Objectius: L’objectiu principal va ser determinar si l’ús d’un PAI de la neoplàsia de recte millorava el compliment dels indicadors de qualitat predefinits en comparació amb l’atenció prèvia. Els objectius secundaris incloïen analitzar la contribució de la nova interfície SAP a la pràctica clínica, valorar les millores en l’atenció integral i en la recollida d’informació, i identificar les dificultats en la implementació del PAI.

Material i mètodes: Es va dissenyar i aplicar un PAI per a pacients amb càncer de recte i indicació de cirurgia curativa a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. Es va dur a terme un estudi observacional ambispectiu amb dues cohorts: pacients tractats l’any 2019 (no-PAI) i l’any 2022 (PAI). Es van incloure 160 pacients i, mitjançant un propensity score matching, es van obtenir dues cohorts equilibrades de 57 pacients cadascuna. Es van definir i analitzar 18 indicadors de qualitat, tant de procés com de resultat.

Resultats: L’aplicació del PAI va permetre assolir 16 dels 18 indicadors establerts, enfront dels 8 de 18 assolits en el grup no-PAI. Es van observar millores significatives en l’avaluació nutricional, el maneig de l’anèmia, la manometria preoperatòria, el marcatge previ de l’estoma, la reestadificació postneoadjuvància i la completitud dels informes anatomopatològics. També es van registrar menys complicacions greus i una estada hospitalària més curta. En canvi, no es va aconseguir millorar el compliment dels intervals recomanats entre neoadjuvància i cirurgia ni entre cirurgia i inici de l’adjuvància.

Conclusions: La implantació del PAI per al càncer de recte va permetre complir el 88,9% dels estàndards de qualitat predefinits, amb una clara millora respecte a la pràctica clínica prèvia. El PAI va reduir el temps fins al tancament de la ileostomia derivativa i va establir dades de referència per al maneig del càncer de recte a nivell estatal. Els resultats reforcen el valor dels PAI com a eina de coordinació i millora de la qualitat assistencial.

Lectura de la tesi: 28/01/2026 a la Facultat de Medicina (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).