El model de recuperació i la seva aplicació als serveis de rehabilitació comunitària

Introducció
La recuperació, com a concepte i com objectiu, sobre el qual orientar els serveis de salut, s'està implantant al món anglosaxó. Al nostre context aquest nou paradigma encara té poc pes, però està penetrant en els discursos dels professionals i els usuaris, en la investigació i en les polítiques públiques de salut. Malgrat això, disposem de poca recerca sobre l'aplicabilitat d'aquest concepte i com organitzar els serveis per fomentar-la al nostre territori.

Objectius
El present treball pretén aportar coneixement sobre com entenen la recuperació les persones afectades d'un trastorn mental ateses als Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) i conèixer quins són els factors o elements dels serveis, i dels seus professionals, que els usuaris dels SRC perceben que la faciliten o dificulten.
Per altra banda, es pretén explorar què significa pels professionals dels SCR la recuperació, identificar els factors i actituds que la faciliten i la dificulten i les condicions que consideren que són necessàries per aconseguir-la.

Metodologia
S'ha utilitzat metodologia qualitativa basada en la Teoria Fonamentada. S'han dut a terme 7 Grups Focals amb usuaris de diferents serveis de rehabilitació de la província de Girona i 6 Grups Focals amb professionals dels mateixos serveis de rehabilitació.

Resultats
Una identitat saturada per la malaltia, la presència d'un marcat autoestima i l'acceptació de la malaltia són els temes més recurrents durant el procés de recuperació. La manca d'expectatives dels professionals, les pràctiques coercitives i la distància professional són vistes com les barreres més importants a la recuperació. Pel que fa a com viuen el procés de transformació els professionals, s'han establert les categories següents: ambivalència durant el canvi de model, canvis en el rol professional, barreres i dificultats durant el canvi de paradigma, i factors terapèutics.

Conclusions
Dels resultats obtinguts es conclou que afavorir l'enriquiment de la identitat personal, abordar l'autoestima i canviar les pràctiques i les actituds professionals és necessari per a promoure la recuperació personal en persones afectades de trastorns mentals greus de llarga evolució.
A més, cal promoure la formació i elaborar guies de bones pràctiques basades en l'evidència que permetin transformar el paradigma en accions concretes, eines de monitoratge, compromís organitzacional i espais de discussió i negociació de significats, com a elements clau perquè es pugui implantar el paradigma de recuperació.

Lectura de la tesi: 02/02/2024, Sala de Graus de la Facultat d'Educació i Psicologia (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)