L'impacte de l'aproximació dels fons de coneixement en les relacions Família-Escola

La present tesi doctoral parteix d'un gran nombre d'investigacions que han posat en relleu els beneficis d'unes bones relacions família-escola en els processos de desenvolupament i aprenentatge dels infants (Blasco, 2018; Bronfenbrenner, 1979; Epstein, 2018; Esteban-Guitart i Vila, 2013a; García-Bacete, 2003; Vila, 1998, Blanch et al., 2021 i Smith et al., 2022). Especialment, aquestes relacions s'han mostrat necessàries en situacions de discontinuïtat entre l'escola i la família (Poveda, 2001). En aquest sentit, el programa educatiu fons de coneixement sorgeix inicialment amb l'objectiu de millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat hispà, crear relacions de confiança mútua entre docents i famílies i facilitar processos de contextualització educativa i curricular. L'aproximació, fons de coneixement ha mostrat beneficis especialment en la millora de les relacions família-escola (Esteban-Guitart i Vila, 2013b; Hensley, 2005; Lin i Bates, 2010; Llopart, Serra i Esteban-Guitart, 2018; Meyer i Mann, 2006; Tenery, 2005; White i Karabon, 2016). No obstant això, no es coneix l'impacte que té el programa per part de les mateixes famílies visitades. Aquesta tesi pretén contribuir a la literatura existent en un doble sentit. En primer lloc, identificant els factors que incideixen en la millora d'aquestes relacions mitjançant l'aplicació del programa i, en segon lloc, analitzant per primera vegada a la literatura disponible al respecte, l'impacte del programa sobre les famílies visitades segons les seves vivències i percepcions. Per a fer-ho, es va aplicar l'esmentat programa a una escola de titularitat pública de Girona, en famílies amb nens i nenes d'Educació Infantil (de tres anys), en les quals s'observava una certa discontinuïtat en les relacions amb l'escola. En aquest sentit, varen participar 6 docents del cicle d'Educació Infantil que varen visitar a 6 famílies segons els criteris: poca o mala relació amb l'escola (discontinuïtat), cert coneixement de la llengua d'acollida, representació de l'heterogeneïtat de procedències de l'alumnat essent dues d'elles procedents de Gàmbia i del Marroc, una d'Hondures, una de l'Índia.

La tesi s'articula al voltant de tres articles vinculats a aquesta temàtica. Destaquem dues aportacions d'aquests, que es deriven dels objectius plantejats. En primer lloc, la identificació dels factors que incideixen en la millora de les relacions família-escola. Això es concreta en la definició d'unes bones relacions i caracterització d'aquestes, descripció dels beneficis que se'n deriven, identificació de la contribució del programa a la millora de les dites relacions, així com la identificació dels arguments a favor, i en contra, de la participació de les famílies, tipus d'implicació desitjada, i dificultats percebudes de la mateixa segons docents i famílies participants. Per altra banda, l'anàlisi de l'impacte del programa segons les famílies participants tot identificant les seves creences en relació amb l'escola, docents i relacions família-escola després de ser visitades, així com a partir de les percepcions de les docents participants.

Els resultats mostren una millora en les relacions i un augment de confiança per part de les docents i les famílies participants, així com la necessitat de compartir espais a fora de l'escola per l'eliminació de prejudicis per part de les docents i per la voluntat de les famílies de què es conegui més i millor la seva cultura de procedència. També afirmen que, després de la participació en el programa, els seus fills i filles van més a gust a l'escola i s'observa una major predisposició de les famílies per participar en les activitats de l'escola. No obstant això, aquest estudi de caràcter qualitatiu no pretén generalitzar dits resultats fora del context en què s'han dut a terme.

Com a conclusió, tant per part de docents com de les famílies, es realça la importància de l'establiment d'unes bones relacions per consolidar vincles de confiança mútua. També es conclou que la implicació i participació de les famílies, en la majoria dels casos depèn de la implicació, reconeixement i aprofitament per part de l'equip docent en conèixer les vivències i pràctiques familiars per vincular-les en les activitats formals d'ensenyança i aprenentatge, i així afavorir aprenentatges més contextualitzats i significatius. En definitiva, el programa fons de coneixement pot contribuir a l'establiment de relacions més horitzontals i participatives si es té en compte la veu de les famílies, aspecte que consideren que s'hauria de desenvolupar més explícitament en l'aproximació explicada. Per exemple, la seva inclusió en el propi co-disseny de les activitats educatives, així com la participació en els grups d'estudi, conjuntament amb les docents i investigadores de la universitat.

Paraules clau: fons de coneixement, relacions família-escola, confiança mútua, implicació parental.

Lectura de la tesi: 14/07/23, per videoconferència (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)