Universitat de Girona > Flexing Muscles. L'ambigüitat de gènere en el bodybuilding
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Flexing Muscles. L'ambigüitat de gènere en el bodybuilding

Tesi doctoral d'Isabel Fontbona Mola: "Flexing Muscles’. L’ambigüitat de gènere en el bodybuilding, entre la pràctica esportiva i l’exploració artística". Direcció: Dra. Maria Lluïsa Faxedas Brujats. Departament d'Història i Història de l'Art

La tesi 'Flexing Muscles'. L'ambigüitat de gènere en el bodybuilding, entre la pràctica esportiva i l'exploració artística de la investigadora Isabel Fontbona proposa una re-lectura a la pràctica del bodybuilding (físic-culturisme) des del vessant artístic per portar a terme una mirada crítica cap a la nostra societat actual.
La tesi, dirigida per la Dra. Maria Lluïsa Faxedas Brujats, s'ha dut a terme en el marc del Grup de Recerca de Teories de l'Art Contemporani de la Universitat de Girona dins el departament d'Història i Història de l'Art; tot i que parteix de l'esfera de les teories de l'art contemporani, la investigació intersecciona disciplines, mirades i temàtiques molt diverses però entreteixides amb coherència, rigor i originalitat.
La tesi investiga les possibilitats que genera el cos resultant de la pràctica del bodybuilding com a element de transgressió dels tradicionals rols de gènere. Centrant-se especialment en el potencial que trobem en el cas de les dones bodybuilders, analitza la seva presència en el terreny competitiu, i especialment com aquest és (re) interpretat des de l'escena artística. Alhora, també s'exploren altres corporalitats des de l'espai de la masculinitat i de les identitats no binàries, les quals ens permeten oferir dissonàncies de gènere útils per a portar a terme una crítica social.
Així doncs, tenint com a punt de partida principalment aquesta corporalitat musculada "en femení" i a través d'una mirada feminista i postestructuralista, Fontbona pretén generar esquerdes i confrontacions en el tradicional i hegemònic pensament dualista. Per fer-ho es planteja per què ubicar-se en determinats marcs, com el terreny de la força, suposa inicialment un problema quan qui ho fa són les dones. I es pregunta quins mecanismes s'apliquen en aquests cossos per controlar-ne l'aparença i seguir encotillats a uns estereotips determinats, i com la mateixa normativa esportiva es mou en aquesta línia.
Emprant diverses referències teòriques procedents de la filosofia, la sociologia, l'antropologia i els estudis de gènere, es desxifraran algunes de les associacions discursives que reforcen la distinció binària entre l'esfera masculina i la femenina, com ara perquè la força o el fet d'ocupar més espai corporal es consideren trets masculins. El corpus teòric permet a Fontbona destil·lar lectures del cos musculat en clau crítica pel que fa a la performativitat del gènere emprant l'exageració i conduint aquesta performativitat tradicional cap a l'absurd.

El nucli de la tesi s'organitza en tres capítols; el primer ofereix una mirada més històrica, i permet al lector de situar-se en el marc del bodybuilding des dels orígens fins a l'actualitat, i de prendre consciència de les diferències de gènere que es projecten als cossos (en detriment de la posició de les dones en aquest terreny), així com de ser conscient de les controvèrsies existents en la mateixa pràctica corporal del culturisme.
El segon capítol analitza la recepció i interpretació artística dels cossos musculats, i com han ocupat espai als museus. Sens dubte hi ha una rellevant anàlisi respecte a la recepció artística d'aquests cossos en la que han participat teòrics/ques de l'art com Lynda Nead, o artistes de la talla de Robert Mapplethorpe, Andrés Serrano, Nancy Spero o Cindy Sherman, entre molts d'altres.
Respecte al darrer capítol, es planteja la intervenció damunt d'aquests cossos com a eina artística, presentant com artistes i activistes s'han apropiat també d'aquesta corporalitat per a crear des de la mateixa carn i emetre un missatge més punyent, i com la mateixa autora defensa, "corporitzat", de crítica.; és el cas de Cassils, Francesca SteeleMartial Cherrier, i la mateixa Fontbona.

Una tesi que ens permet emmirallar-nos des de l'extrem i l'exageració del cos hipermusculat en competició per a veure els absurds reproduïts de la nostra societat postmoderna.

Lectura de la tesi: 12/07/2023, Sala de Graus de la Facultat de Lletres i Turisme (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)

 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.