Activisme patrimonial a Catalunya. La salvaguarda del patrimoni construït (1970-2020)

La present tesi doctoral té per objectiu l’estudi de la relació entre la ciutadania i el patrimoni construït a través dels moviments socials que sorgeixen per a la seva reivindicació i salvaguarda, és a dir, l’activisme patrimonial. La investigació aprofundeix en l’anàlisi de les iniciatives que, des de la societat civil i durant el període 1970-2020 a Catalunya (exceptuant l’Àrea Metropolitana de Barcelona), han sorgit per tal de salvaguardar i/o fer notoris els valors d’edificis, conjunts, barris i elements arquitectònics singulars.

Estructurada en tres eixos, el nucli central de la tesi consisteix en un inventari de casos fruit d’un extens treball de camp realitzat arreu del territori català que, acompanyat d’una exhaustiva recerca en fonts primàries i secundàries, ha permès identificar un total de 181 iniciatives ciutadanes nascudes per a la defensa d’elements arquitectònics abandonats o en perill de desaparició. Els casos es presenten en forma de fitxes que sistematitzen i difonen la informació recopilada, des dels motius de la mobilització fins als seus resultats, passant per les accions dutes a terme pels col·lectius. Cada fitxa disposa, també, d’un llistat de referències documentals associades al cas per facilitar-ne futurs estudis en profunditat. L’inventari és precedit per un marc teòric que conté un estat de la qüestió, el qual revisa la literatura existent sobre el fenomen de l’activisme patrimonial tant a nivell nacional com internacional. Aquest exercici revela un seguit de perspectives teòriques, des dels moviments conservacionistes o preservacionistes del segle xix als moviments contemporanis de l’era de la globalització, que aborden conceptes com la identitat, la memòria, el conflicte, la gentrificació i el dret a la ciutat, entre d’altres. El tercer eix de la tesi correspon, primer, al desplegament d’una anàlisi de caire quantitatiu de les dades recopilades a l’inventari, que té en compte aspectes com la distribució geogràfica dels casos, l’evolució de les dates de sorgiment de les iniciatives i la seva incidència al llarg dels anys, així com les tipologies arquitectòniques dels béns que són objecte dels moviments de salvaguarda. Després, la conjunció dels apartats del marc teòric i del llistat de casos de l’inventari permet desenvolupar una anàlisi qualitativa que genera reflexions entorn l’activisme patrimonial a Catalunya en termes de bé comú, hegemonia i contracultura i la seva relació amb els mitjans de comunicació. Les conclusions de la tesi apunten els aspectes més destacats de cadascun dels capítols desenvolupats per tal d’afavorir una comprensió més aprofundida del fenomen. També assenyalen possibles vies per a les futures recerques que es plantegin sobre el tema.

La recerca que es presenta contribueix al reconeixement de l’activisme patrimonial com a manifestació significativa de participació ciutadana que ha influït en la percepció i conservació dels elements patrimonials del país al llarg de cinc dècades, i revela la importància de tenir-la en compte en el si dels estudis de la cultura i el patrimoni.

Lectura de la tesi: 14/12/2023, Capella del Roser - Sant Domènec (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)