Prudenci Bertrana, el caçador d'enyorances. Estudi periodístic (1896-1938)

El present estudi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana (1867-1941), tenint en compte que és la menys estudiada, amb el propòsit d'omplir un buit bibliogràfic. Prudenci Bertrana va ser pintor, escriptor i periodista per necessitat perquè, per sobre de tot, va ser un artista incapaç de renunciar a l'ideal de l'art, per la qual cosa es va veure empès a malviure amb la ploma. No obstant això, va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.700 textos. Per tal de donar valor al periodisme de Bertrana, la tesi doctoral es divideix en dues parts. La primera correspon a la biografia intel·lectual de l'autor i s'hi ressalten les dues etapes en què desenvolupa l'exercici periodístic: l'etapa iniciàtica i del desvetllament artístic, a Girona, i l'etapa de consolidació a Barcelona, la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s'ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d'articles recollida a l'annex, aborda les seccions més destacades de l'autor a Barcelona: les cròniques de L'Esquella de la Torratxa, els idearis d'El Poble Català i La Publicitat, i els impromptus de La Veu de Catalunya. Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s'hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d'un enyorat de la natura que no sent que acabi d'encaixar a la ciutat. En conjunt, l'estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani.

Lectura de la tesi: 01/12/2023, Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)