Estudi de les restes osteoarqueològiques

Amb la finalitat de comprendre com les societats caçadores-recol·lectores s’adaptaren a l’empitjorament climàtic que desembocà al darrer màxim glacial, la recerca d’aquesta tesi doctoral es focalitza en l’estudi de les restes osteoarqueològiques dels contextos residencials del Gravetià mitjà ibèric (c. 28,5-31 ka cal BP) i del Gravetià final (c. 23,5-30 ka cal BP) de la cova de l’Arbreda (Serinyà). El metòdic examen de les restes faunístiques de petits mamífers (erinaceids i lepòrids), carnívors i ungulats ha permès assolir el principal propòsit perseguit: aprofundir en el coneixement de les estratègies i pràctiques de caça així com dels hàbits alimentaris i l’aprofitament de les matèries primeres d’origen animal al nord-est de la península durant el pas del MIS-3 al MIS-2.

L’anàlisi arqueozoològica indica una caça dirigida, principalment, cap a la predació de grups familiars de cavalls i cérvols pel que fa als ungulats, i del conill i l’eriçó pel que respecte a les petites preses. L’estudi tafonòmic apunta a una explotació intensiva dels productes derivats de la caça. Els ungulats foren objecte d’un aprofitament exhaustiu: es documenten diversos tipus d’activitats de carnisseria, l’obtenció del moll de l’os i l’ús de l’os com a combustible, així com la confecció d’útils «poc elaborats». Les carcasses de les petites preses foren aportades d’una peça al jaciment, on foren processades, cuinades i consumides.

L’anàlisi de distribució espacial revela que les comunitats caçadores-recol·lectores s’establiren en unes àrees concretes del jaciment, sobretot a tocar de la paret nord de la cova, lloc que durant el Gravetià es trobava protegit per la cornisa de tova calcària. El baix nivell de complexitat de l’organització espacial de les àrees d’activitat dona suport a la idea que les ocupacions no haurien estat gaire prolongades. A partir dels indicadors d’estacionalitat, s’ha pogut reconèixer que si bé s’haurien produït ocupacions al llarg de l’any, aquestes haurien tingut lloc de manera més destacada entre primavera i tardor durant el Gravetià mitjà i entre primavera i principis d’estiu durant el Gravetià final.