Universitat de Girona > La UdG avalua l'afluència i mobilitat d'embarcacions en nou cales del Baix Empordà
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

La UdG avalua l'afluència i mobilitat d'embarcacions en nou cales del Baix Empordà

El Departament d’Acció Climàtica ha encarregat aquest estudi a l’Institut de Medi Ambient. L’anàlisi aplica una metodologia pionera que es podrà exportar a d’altres punts del litoral, com a base per al coneixement de l’ús que fa la nàutica recreativa de l’espai marítim. Aquesta informació servirà per a l’ordenació de l’espai marítim i evitar impactes sobre el medi natural.

El Departament d’Acció Climàtica ha presentat aquest dijous els resultats del treball encarregat a l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (UdG), en què s’analitza l’ús de l’espai marí fet per embarcacions en nou cales dels municipis de Begur, Palafrugell i Palamós, per tal de disposar d’informació objectiva per avançar en la gestió i dinamització d’activitats nàutiques recreatives i reduir la pressió sobre els ecosistemes sensibles.

L’objectiu d’aquesta feina ha estat geolocalitzar la mobilitat d’embarcacions motoritzades i no motoritzades de nàutica recreativa que transiten i fondegen en les platges i cales, i també quantificar i temporitzar l’afluència de persones, per tal de caracteritzar els patrons de mobilitat en aquests àmbits.

Concretament s’han estudiat les cales d’Aiguablava, Sa Tuna i Aiguafreda al terme de Begur; cala Massoni, el Golfet i cala Gens a Palafrugell, i cala Senià, platja de Castell i s’Alguer al municipi de Palamós. Per tal de realitzar el treball s’han recollit dades a camp al llarg de 145 jornades de treball, mitjançant les quals s’han identificat 3.694 embarcacions amb un volum de 24.122 usuaris a bord.

Els treballs han permès obtenir informació relativa sobre les cales que tenen una major afluència d’embarcacions, entre les quals cal destacar les cales de Sa Tuna, cala Senià, s’Alguer i cala Massoni, i també obtenir informació respecte del temps d’estada dels usuaris, els períodes de màxima afluència d’embarcacions a les cales, la compatibilitat del fondeig amb els herbassars marins i el comportament dels usuaris.

Amb aquest treball el Departament d’Acció Climàtica, mitjançant la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, no només contribueix a l’execució del Pla d’acció de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà –espai de participació on es debaten propostes per millorar la gestió dels usos i activitats en l’àmbit de l’espai marí protegit inclòs dins la Xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà–, sinó que assenta les bases per avançar en la gestió sostenible de les activitats nàutiques recreatives de Catalunya.


Sota pressió
L’activitat de nàutica d’esbarjo, esportiva i de transport de passatgers ha tingut tradicionalment un gran dinamisme econòmic, que es vincula a la llarga tradició marinera del país i a l’especial sensibilitat dels usuaris tradicionals envers el medi ambient i els ecosistemes marins (s’estima que a Catalunya hi ha unes 33.000 embarcacions d’esbarjo). Malgrat això, algunes pràctiques en entorns molt freqüentats i en punts localitzats d’alta sensibilitat poden ocasionar impactes sobre el medi natural que es podrien corregir amb mesures de gestió adequades.

Afegit a això, la covid-19 ha generat un increment de la freqüentació en alguns espais sensibles, ocasionat tant pel major ús de la flota resident, com d’un increment en la demanda d’embarcacions de lloguer, atès que ha esdevingut una bona manera de gaudir del medi, tot mantenint l’aïllament en grups bombolla. L’alta afluència pot afegir pressió sobre espais d’alt valor ecològic i paisatgístic d’entre els quals cal destacar el fondeig lliure amb àncora sobre les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) o altres herbassars de fanerògames marines, i també de fons coral·lígens, protegits per la normativa catalana i europea.

El treball presentat per la investigadora i directora de l’Institut de Medi Ambient, Carolina Martí, s’emmarca en una de les línies d’actuació estratègiques de la nova política marítima de la Generalitat de Catalunya, que s’inclourà al Pla estratègic multianual 2022-2025 de l’Estratègia marítima de Catalunya i que consistirà, precisament, a elaborar un document orientador per a la ordenació de l’espai marítim català, amb la participació de tots els agents públics i privats que hi tenen relació.

Estudi: Afluència i mobilitat d'embarcacions en l'àmbit costaner del litoral del Baix Empordà

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.