Instituts > La UdG desenvolupa nines russes moleculars per preparar derivats de ful·lerens de manera selectiva
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Institut de Química Computacional i Catàlisi

La UdG desenvolupa nines russes moleculars per preparar derivats de ful·lerens de manera selectiva

Amb aquesta metodologia innovadora s’obté un gran nivell de control per la síntesi selectiva de derivats de ful·lerens per a la seva futura implantació en dispositius electrònics. Els resultats d’aquesta recerca del grup QBIS-CAT de l'IQCC s’acaben de publicar a la prestigiosa revista científica Nature Chemistry.

El grup de recerca QBIS-CAT de la Universitat de Girona (UdG), i adscrit a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi (IQCC), ha descrit una nova estratègia sintètica per modificar esferes de carboni, com els ful·lerens, de manera selectiva amb un alt grau de sofisticació. L’equip científic de la UdG, liderat per l’investigador Xavi Ribas, ha pogut encapsular el ful·lerè C60 a l’interior d’una nina russa molecular, de manera que s’obté un control precís de la superfície de l’esfera de ful·lerè que serà modificada.

 

Aquest tipus de ful·lerè també és conegut com a futbolè perquè presenta una geometria idèntica a una pilota de futbol. Els investigadors de la UdG ja havien aconseguit accedir selectivament a determinades zones de la superfície de l’esfera a través de les finestres de la nanocàpsula, permetent la modificació selectiva d’aquestes zones. Amb aquest nou treball, el grau de control és molt superior i s’obté exclusivament un únic derivat doblement derivatitzat, que altrament no es pot obtenir.

 

Aquesta és la primera vegada que s’aconsegueix formar ful·lerens bi-funcionalitzats purs amb aquest nivell de control. El descobriment, emmarcat dins la tesi doctoral de l’estudiant de doctorat Ernest Ubasart (QBIS-CAT), representa un pas endavant per a la futura implantació d’aquests compostos en dispositius electrònics, com poden ser noves  generacions de plaques solars, de les quals els ful·lerens en són components essencials. A més, aquesta estratègia es pot aplicar a altres ful·lerens i a altres tipus de funcionalitzacions, generant oportunitats per sintetitzar nous derivats de ful·lerens de manera selectiva. Tots aquests compostos també es poden derivar selectivament per a donar-los un ús com a compostos biomèdics actius.

 

Aquesta recerca s’ha realitzat en estreta col·laboració amb el grup del Prof. Max von Delius de la Universitat d’Ulm (Alemanya), l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN2) i el sincrotró ALBA-BCN. Els resultats s’acaben de fer públics en la versió online de la prestigiosa revista científica Nature Chemistry (https://dx.doi.org/10.1038/s41557-021-00658-6). La versió impresa de l’article apareixerà en el número que la revista publicarà el mes de maig de 2021.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.